Partit Socialista d'Alliberament Nacional: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
→‎Precedents: Expansió del contingut
→‎Precedents: Expansió del contingut
Línia 9:
== Història ==
 
=== Precedents ===
=== Fundació i lluita antifranquista ===
 
==== PrecedentsEl Front Nacional de Catalunya ====
Als anys 50 l'[[Oposició al franquisme|oposició antifranquista]] passava per una època d'activitat limitada. Aquesta crisi també afectava al [[Front Nacional de Catalunya]], un partit [[Independentisme català|independentista]]. El principal eix del partit era el [[Catalanisme|nacionalisme català]], però també es preocupava per la qüestió social des d'una postura [[Liberalisme|liberal]], [[Progressisme|progressista]]{{Sfn|Rubiralta i Casas|1988|p=101}} i [[Anticomunisme|antimarxista]].{{Sfn|Rubiralta i Casas|1988|p=81}} El FNC considerava que el seu àmbit nacional eren els [[Països Catalans]], però la seva actuació anava únicament orientada a [[Catalunya]].{{Sfn|Rubiralta i Casas|1988|pp=55-68|p=}}
A finals dels anys 50 i inicis dels 60, el [[Front Nacional de Catalunya]] creix considerablement amb la incorporació de joves que entren a la seva secció universitària.{{Sfn|Rubiralta i Casas|1988|pp=57-58}} Aquesta secció es va convertir en una de les més actives del FNC, juntament amb la secció sindical i la secció comarcal de [[Barcelona]]. Durant els principis dels 60, la secció universitària tenia [[Josep Ferrer i Ferrer|Josep Ferrer]] de representant a la direcció del FNC. A finals dels 60 també van entrar a la direcció joves com [[Joan Josep Armet i Coma|Joan Armet]] i Enric Padrosa.{{Sfn|Rubiralta i Casas|1988|pp=67-68}}
 
A nivell organitzatiu, per la impossibilitat de reunir tots els militants en clandestinitat, l'òrgan sobirà del FNC era el Consell Nacional, que estava format pels fundadors del partit i altres militants elegits pel Consell Nacional. El Consell Nacional elegia un Consell Executiu o Secretariat que era l'òrgan directiu del partit.{{Sfn|Rubiralta i Casas|1988|pp=55-68|p=}}
L'activitat de la secció universitària es va centrar, sobretot, a la [[Universitat de Barcelona]]. Algunes de les seves primeres accions van ser la participació durant el curs 59-60 en protestes contra l'[[Afer Galinsoga]] i la participació durant el curs 60-61 en la campanya per a demanar la creació de la [[Catedràtic d'Universitat|càtedra]] en [[Català|llengua catalana]].{{Sfn|Rubiralta i Casas|1988|pp=69-71}}
 
==== La secció universitària del FNC ====
Un cop consolidada la secció, es va passar a dir Bloc d'Estudiants Nacionalistes. El BEN va editar una publicació amb el mateix nom que només va tenir dos números: un del maig del 1961 i un del primer quadrimestre del curs 61-62.{{Sfn|Rubiralta i Casas|1988|pp=69-71}}
A finals dels anys 50 el FNC va créixer considerablement amb la incorporació de joves que van entrar a la seva secció universitària. L'activitat de la secció universitària es va centrar, sobretot, a la [[Universitat de Barcelona]]. Algunes de les seves primeres accions van ser la participació durant el curs 59-60 en protestes contra l'[[Afer Galinsoga]] i la participació durant el curs 60-61 en la campanya per a demanar la creació de la [[Catedràtic d'Universitat|càtedra]] en [[Català|llengua catalana]].{{Sfn|Rubiralta i Casas|1988|pp=69-71}}
 
Un cop consolidada la secció, es va passar a dir Bloc d'Estudiants Nacionalistes. El BEN va editar una publicació amb el mateix nom que només va tenir dos números: un del maig del 1961 i un del primer quadrimestre del curs 61-62. Durant aquest temps, va estar adherit a la [[Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya]]. Això li va servir per incorporar simpatitzants i treballar amb la resta de forces polítiques de la universitat que també hi participaven, com [[Unió Democràtica de Catalunya]] i el [[Moviment Socialista de Catalunya]]. Quan la FNEC no va aconseguir acostar-se al [[Partit Socialista Unificat de Catalunya]], la secció universitària del FNC va abandonar la FNEC per a poder col·laborar amb tots els partits [[Oposició al franquisme|antifranquistes]].{{Sfn|Rubiralta i Casas|1988|pp=69-71}}
A partir del 1963,{{Sfn|Rubiralta i Casas|1988|p=79}} els joves del [[Front Nacional de Catalunya]], presents a la Secció Universitària i al Comitè de Barcelona, es van allunyar ideològicament i estratègicament de la resta de FNC.{{Sfn|Buch i Ros|2010|p=|pp=77-79}}
 
Més endavant es va crear una secció sindical on es van trobar membres de la secció universitària amb el petit nombre de joves del FNC que no eren universitaris. Dins d'aquesta secció sindical es va crear una coordinació comarcal que al novembre del 1963 ja agrupava representants de deu comarques diferents.{{Sfn|Rubiralta i Casas|1988|p=79}}
En el terreny ideològic, el FNC era [[Socialisme|socialista]], però [[Anticomunisme|anticomunista]]. En canvi, els joves es van convertir al [[marxisme]]. En aquest procés va destacar [[Josep Ferrer i Ferrer|Josep Maria Ferrer i Ferrer]], que havia tingut contactes amb el [[Partit Socialista Unificat de Catalunya|PSUC]] a la universitat. Una altra innovació ideològica respecte el FNC va ser l'adopció dels [[Països Catalans]] com a marc nacional.{{Sfn|Buch i Ros|2010|p=|pp=77-79}}
 
==== Escissió dels joves del FNC ====
En el terreny estratègic, els joves consideraven que el FNC es limitava a fer agitació i mantenir contactes amb les direccions d'altres partits antifranquistes. Per contra, els joves defensaven que calia participar en les lluites obreres i socials. És per això que els joves van entrar a participar a les [[Comissions Obreres]].{{Sfn|Buch i Ros|2010|p=|pp=77-79}}
A partir del 1963, els joves del FNC van anar evolucionant ideològicament. Per una banda, es van convertir al [[marxisme]], que havien conegut a la universitat. D'altra banda, consideraven que l'acció política havia de tenir un abast que inclogués tots els [[Països Catalans]], postura adoptada després d'entrar en contacte amb estudiants [[País Valencià|valencians]] a la universitat.{{Sfn|Rubiralta i Casas|1988|p=79}}
 
Aquesta evolució ideològica de les bases joves del partit va fer que el FNC passés a definir-se com a [[Socialisme|socialista]] a partir de la tardor del 1964. Malgrat que això signifiqués una postura obertament [[Progressisme|progressista]], el canvi va ser bàsicament terminològic, sense canvis ideològics profunds.{{Sfn|Rubiralta i Casas|1988|p=79}}
 
EnA elpart terrenyde estratègicles diferències ideològiques, elstambé en van aparèixer d'estratègiques. Els joves consideraven que el FNC es limitava a fer agitació i mantenir contactes amb les direccions d'altres partits antifranquistes. Per contra, els joves defensaven que calia participar en les lluites obreres i socials. És per això que els joves van entrar a participar al [[Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona]] i a les [[Comissions Obreres]].{{Sfn|Rubiralta i Casas|1988|p=79}}{{Sfn|Buch i Ros|2010|p=|pp=77-79}}
 
A l'abril del 1966, [[Josep Ferrer i Ferrer|Josep Ferrer]] va presentar un document anomenat «Sobre la teoria i la pràctica del Front Nacional de Catalunya» al Consell Nacional del FNC, on es defensava la necessitat d'un canvi ideològic i estratègic. El debat entre els dos sectors va continuar en articles a Ara, la publicació del FNC. Al juny del 1968, [[Josep Ferrer i Ferrer|Josep Ferrer]] va tornar a presentar un document crític al Consell Nacional ampliat.{{Sfn|Buch i Ros|2010|p=|pp=77-79}}
 
Amb això, els joves havien intentat canviar el partit. Però, encara que tinguessin la percepció de ser majoria a les bases, la direcció guanyava totes les votacions sobre els documents crítics. Davant d'aquest estancament, el setembre de 1968 una comissió paritària entre els dos sectors va redactar un document on es pactava la ruptura.{{Sfn|Buch i Ros|2010|p=|pp=77-79}}
 
=== Fundació i lluita antifranquista ===
 
==== Fundació ====