Rentat d'imatge verd: diferència entre les revisions

'''Rentat d'imatge verd''' és l'acció d'una [[empresa]], un [[govern]] o un [[organisme]] d'usar el [[màrqueting]] per a promoure la [[percepció]] que els seus productes[[producte]]s, objectius o [[polítiques]] són respectuosos amb el [[medi ambient]], quan en [[realitat]] funciona de manera oposada.<ref>{{TERMCAT}}</ref> La paraula és una traducció de l'anglès ''greenwash'' o ''greenwashing''.<ref>{{Ref-web|url=https://www.viaempresa.cat/greenwashing-rentat-imatge-medi-ambient_50700_102.html|títol=Greenwashing? Rentar verdura?|consulta=2018-02-13|editor=El Món - Via Empresa|data=31.07.2017}}</ref> Es tracta d'un ús enganyós del màrqueting [[màrquetingecològic]] ecològic.<ref name="terrachoice">{{ref-web|url=http://www.terrachoice.com/Home/Six%20Sins%20of%20Greenwashing |títol=Definition of Greenwashing |obra=Terrachoice.com |consulta=2009-09-11}}</ref><ref>{{ref-web|url=http://www.libertypost.org/cgi-bin/readart.cgi?ArtNum=209637 |títol=BP: The biggest environmental crime in history |obra=Libertypost.org |consulta=2009-09-11|nom = Cahal |cognom = Milmo|llengua = anglès | data = 10-12-2007}}</ref>

Es pot parlar de rentat d'imatge verd quan una empresa promou productes amb una imatge «verda», però que en realitat aquests productes, el seu [[mètode]] de [[fabricació]] o el [[Anàlisi del cicle de vida|balanç ecològic]] segueixen sent perjudicials per al medi ambient. També inclou els casos en què les empreses enganyen als seus clients sobre beneficis mediambientals de publicitat enganyosa i confusa, sense que els efectes ecològics[[ecològic]]s positius siguin provats de manera [[científica]]. La dificultat rau en el fet d'haver de distingir entre una política empresarial veritablement [[sostenible]] i [[consciència|conscient]] i ununa mermera maquillatgemanipulació sense canvis profunds en la [[gestió]].<ref name =gw>{{Ref-publicació|cognom = AA.VV.|url=http://www.apostadigital.com/revistav3/hemeroteca/moritz.pdf |article= El fenómeno del Greenwashing y el impacto a sus consumidores|publicació=Aposta: Revista de ciencias sociales|llengua=castellà|format =pdf|data=2011|issn =1696-7348|pàgines = 1-38}}</ref>

És obvi que hi ha una presa de consciència mediambiental i cada vegada més persones procuren que les seves pràctiques no provoquin danys ecològics o contribueixen al [[canvi climàtic]]. Les empreses volen aprofitar aquest canvi de mentalitat per vendre més, distingir-se de la competència fent productes suposadament "eco", "bio", "[[organisme|orgànics]]" o amb altres arguments de [[sostenibilitat]]. El rentat d'imatge verd es omnipresent. Pot ser que moltes vegades aquesta pràctica no es faci d'una manera conscient ja que hi ha una gran varietat d’agents que duen a terme elFan ''greenwashing'': les empreses, [[premsa]], partits polítics i qualsevol persona o organització que es posicioni públicament a favor del medi ambient sense tenir en compte l'[[impacte ambiental|impacte]] real que això hauria de tenir en tota la seva actuació política o empresarial.

Cada vegada és més habitual trobar etiquetes que descriuen productes com "respectuosos amb el medi ambient", que és "100% [[naturalesa|natural]]" o simplement apareixen imatges o[[imatge]]s d'entorns naturals als envasos que volen fer que en la clientela augmenti la bona imatge envers l'empresa o productreproducte i la consciència ecològica de consumdor es quedi tranquil·litzada. Quan l'engany esdevé públic, per exemple per un escàndol transcendit públicament o mitjançant una associació de consumidors, els danys per l'empresa poden ser importants.<ref name =gw/>

El concepte va sorgir a mitjans dels anys 1980 per un estudi de l'[[activista]] [[ecologisme|ecològic]] Jay Westerveld que va criticar l'acció d'hotels[[hotel]]s que estimulen els clients a reduir el nombre de tovalles per rentar cada dia.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Motavalli|nom=Jim|article=A History of Greenwashing: How Dirty Towels Impacted the Green Movement|publicació=AOL|llengua=anglès|url=https://www.aol.com/2011/02/12/the-history-of-greenwashing-how-dirty-towels-impacted-the-green/|data=12-02-2011}}</ref> Va descobrir que aquest rentat no millorava gaire el balanç ecològic del sector hoteler, font de molta [[pol·lució]] i danys al medi ambient. El concepte es va popularitzar pel llibre de Kenny Bruno: ''The Greenpeace Book of Greenwashing''.<ref>{{ref-llibre|nom = Kenny |cognom = Bruno|data = 1992|llengua = anglès |títol =The Greenpeace book of greenwash| pàgines = 32| editorial = [[Greenpeace|Greenpeace International]]|lloc = Amsterdam |isbn = }}</ref><ref>{{ref-web|títol =The sins of Greenwashing|url =http://sinsofgreenwashing.com/|llengua = anglès}}</ref>

Per poder distingir empreses amb política ecològica real i empreses que practiquen només rentat d'imatge, es van crear sistemes de [[certificació]] externa que haurien de ser objectiu com ara RECS,PEFP, FSC, MSC, ASC etc. No sempre es fàcil trobar els certificats seriosos en aquest bosc d'[[Acrònim|acrònims]]. Altres empreses col·laboran amb [[Organització no governamental|organitzacions no governementals]] reconegudesbé per fer-se un rentat de cara o bé per millorar el seu balanç ecològic, desenvolupar productes i mètodes sostenibles i així afavorir la seva imatge.

Des del 2009, el Ministeri espanyol de medi ambient va llançar un [[codi]] per controlar els arguments ecològics en la [[publicitat|propaganda]]. El codi limita l'ús de paraules com ara "verd", "ecològic", "sostenible." Enperò unmai primerno tempsva s'esperaproposar quecap n'hiobligació a seguir-lo ni cap mena de hauràsanció proua ambqui autoregulacióno senseel sancionsrespecti.<ref>{{ref-publicació|publicació = El País | nom =Rafael |cognom = Méndez |data = 22-06-2009|url =https://elpais.com/diario/2009/06/22/sociedad/1245621602_850215.html |article =Cerco a la propaganda 'verde'|citació = Medio Ambiente impulsa un código contra el abuso del argumento sostenible en la publicidad - Coches y eléctricas aceptan no anunciarse como ecológicos|llengua = castellà}}</ref>

El sector automòbil es vist com el campió del rentatge verd. L'[[Escàndol de les emissions|escàndol de Volkswagen]] i altres que van presentar els seus motors[[motor]]s [[dièsel moderns]] com "nets" i bons per al medi ambient, no van fer res més que cercar maneres d'esquivar el control, darrere episodi en aquesta tradició va ser l'escandol del programari trampós.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Plungis|nom=Jeff|article=Forty years of greenwashing: the well-travelled road taken by VW|publicació=The Independent|llengua=anglès|url=http://www.independent.co.uk/news/business/analysis-and-features/volkswagen-emissions-scandal-forty-years-of-greenwashing-the-well-travelled-road-taken-by-vw-10516209.html|data=2015-09-25}}</ref><ref>{{Ref-publicació|cognom=Güell|nom=Gina|article=Eco-marketing: sostenibilitat o rentat d'imatge|publicació=La Conca 5.1|url=http://www.laconca51.cat/eco-marketing-sostenibilitat-o-neteja-de-cara/|data=2015-11-20|pàgines=}}</ref>

Sectors com elsel delsde la bancs[[banca]] utilitzen mesures com la utilització delde paperrebuts reciclat,electrònics rebutsper estalviar electrònics…diners però no tenen en contecompte l’impacte de la seva activitat, com per exemple el gast d'electricitat de les computadores o concedir crèdits[[crèdit]]s a projectes que poden teniramb impactes mediambientals negatius.