Revisió del 14:54, 1 maig 2008 modifica Loupeter (discussió \| contribucions) Autopatrullats, Administradors 48.648 edits Cap resum de modificació ← Edició anterior		Revisió del 15:30, 1 maig 2008 modifica desfés Loupeter (discussió \| contribucions) Autopatrullats, Administradors 48.648 edits Cap resum de modificació Edició següent →
Línia 2: ==Biografia== Va estudiar el batxillerat al Colegio Libre de ~~Tarrasa~~[[Terrassa]], nom que va prendre, de [[1869]] a 1874, el Real Colegio Tarrasense. Allí va tenir com a professor d’història natural ([[1873]]-[[1874]]) [[Joan Cadevall]], que li va desvetllar, com a tants altres deixebles, l’interès per les ciències de la ~~Berlín]] el [[1891]] a estudiar la [[vacuna]] antituberculosa que [[Koch]] creia haver descobert~~natura. També va ser metge numerari de l’[[Hospital de Sant Llatzer]]. De [[1888]] a [[1890]] va ser deixeble i col·laborador de [[Santiago Ramon y Cajal]] en el laboratori particular d'aquest. Al seu retorn de Berlin començà a dedicar-se a l’analítica d’esputs presumptament tuberculosos però tingué la desgràcia de contraure la malaltia i això el posà a les portes de la mort. Es llicencià en Medicina a la Universitat de Barcelona el [[1882]] i es doctorà a Madrid el [[1883]]. Va ser alumne intern de les clíniques de la facultat i un dels redactors del Boletín del Ateneo de Alumnos internos de la Facultad de Medicina de Barcelona. Paral·lelament va estudiar i aprovar algunes assignatures de la llicenciatura de ciències, concretament la història natural i les ampliacions de física i química. ===El metge=== Després de titular-se en medicina, es va enrolar com a metge en diferents transatlàntics que feien la travessia entre Espanya i les colònies de Cuba i Filipines. Va ser membre del [[Cos Mèdic Municipal de Barcelona]] de [[1889]] a [[1902]] i com a tal va ser un dels ponents de la comissió que anà a [[Berlín]] el [[1891]] a estudiar la [[vacuna]] antituberculosa que [[Koch]] creia haver descobert. També va ser metge numerari de l’[[Hospital de Sant Llatzer]]. De [[1888]] a [[1890]] va ser deixeble i col·laborador de [[Santiago Ramon y Cajal]] en el laboratori particular d'aquest. Al seu retorn de Berlin començà a dedicar-se a l’analítica d’esputs presumptament tuberculosos però tingué la desgràcia de contraure la malaltia i això el posà a les portes de la mort. ===El naturalista=== Aquest contratemps de salut l'obligà a abandonar la seva carrera com a metge i li permeté reprendre el seu interès per l'estudi dels insectes, en particular els himenòpters, adquirit en la seva adolescència, quan era alumne de Joan Cadevall al ~~Col•legi~~Col·legi Lliure de Terrassa. Va ser soci de la [[Institució Catalana d'Història Natural]] de la qual va ser president dues vegades, el [[1906]] i el 1911. Entre [[1915]] i [[1917]] va tenir un paper decisiu en la incorporació d'aquesta entitat a l'Institut d'Estudis Catalans com a societat filial. Va ser membre de la [[Junta de Ciències Naturals de Barcelona]] de 1906 a [[1914]]. El [[1909]] ingressà a la [[Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona]], de la qual va ser bibliotecari a partir de [[1918]]. ==Obra científica== * ''Catàlech de Insectes de Catalunya: Hymenòpters: Primera família.- Tenthredíns'' (1902) amb [[Pere Antiga i Suñer]] Línia 26: * ''De patología vegetal'' (1925) * ''De patología vegetal, II'' (1931) ==Referències== ===Fonts primàries===

Josep Maria Bofill i Pichot: diferència entre les revisions