Josep Maria Bofill i Pichot: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 2:
 
==Biografia==
Va estudiar el batxillerat al Colegio Libre de Tarrasa[[Terrassa]], nom que va prendre, de [[1869]] a 1874, el Real Colegio Tarrasense. Allí va tenir com a professor d’història natural ([[1873]]-[[1874]]) [[Joan Cadevall]], que li va desvetllar, com a tants altres deixebles, l’interès per les ciències de la Berlín]] el [[1891]] a estudiar la [[vacuna]] antituberculosa que [[Koch]] creia haver descobertnatura. També va ser metge numerari de l’[[Hospital de Sant Llatzer]]. De [[1888]] a [[1890]] va ser deixeble i col·laborador de [[Santiago Ramon y Cajal]] en el laboratori particular d'aquest. Al seu retorn de Berlin començà a dedicar-se a l’analítica d’esputs presumptament tuberculosos però tingué la desgràcia de contraure la malaltia i això el posà a les portes de la mort.
Es llicencià en Medicina a la Universitat de Barcelona el [[1882]] i es doctorà a Madrid el [[1883]]. Va ser alumne intern de les clíniques de la facultat i un dels redactors del Boletín del Ateneo de Alumnos internos de la Facultad de Medicina de Barcelona. Paral·lelament va estudiar i aprovar algunes assignatures de la llicenciatura de ciències, concretament la història natural i les ampliacions de física i química.
 
===El metge===
Després de titular-se en medicina, es va enrolar com a metge en diferents transatlàntics que feien la travessia entre Espanya i les colònies de Cuba i Filipines. Va ser membre del [[Cos Mèdic Municipal de Barcelona]] de [[1889]] a [[1902]] i com a tal va ser un dels ponents de la comissió que anà a [[Berlín]] el [[1891]] a estudiar la [[vacuna]] antituberculosa que [[Koch]] creia haver descobert. També va ser metge numerari de l’[[Hospital de Sant Llatzer]]. De [[1888]] a [[1890]] va ser deixeble i col·laborador de [[Santiago Ramon y Cajal]] en el laboratori particular d'aquest. Al seu retorn de Berlin començà a dedicar-se a l’analítica d’esputs presumptament tuberculosos però tingué la desgràcia de contraure la malaltia i això el posà a les portes de la mort.
===El naturalista===
Aquest contratemps de salut l'obligà a abandonar la seva carrera com a metge i li permeté reprendre el seu interès per l'estudi dels insectes, en particular els himenòpters, adquirit en la seva adolescència, quan era alumne de Joan Cadevall al Col•legiCol·legi Lliure de Terrassa.
 
Va ser soci de la [[Institució Catalana d'Història Natural]] de la qual va ser president dues vegades, el [[1906]] i el 1911. Entre [[1915]] i [[1917]] va tenir un paper decisiu en la incorporació d'aquesta entitat a l'Institut d'Estudis Catalans com a societat filial. Va ser membre de la [[Junta de Ciències Naturals de Barcelona]] de 1906 a [[1914]]. El [[1909]] ingressà a la [[Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona]], de la qual va ser bibliotecari a partir de [[1918]].
 
==Obra científica==
* ''Catàlech de Insectes de Catalunya: Hymenòpters: Primera família.- Tenthredíns'' (1902) amb [[Pere Antiga i Suñer]]
Línia 26:
* ''De patología vegetal'' (1925)
* ''De patología vegetal, II'' (1931)
 
==Referències==
===Fonts primàries===