Viquipèdia

Saturn devorant un fill: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Cap resum de modificació
m Revertides les edicions de 62.15.140.43. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
Etiqueta: Reversió
Línia 9:
| museu= Museu del Prado
}}
El quadre '''Saturn devorant un fill''' era originalment una pintura '''jihan i marcos'''mural, a l'oli sobre '''marcos i jihan''' guix, que va formar part de la decoració dels murs de la casa que [[Francisco de Goya]] va adquirir el [[1819]], a la finca anomenada la [[Quinta del Sordo]]. Pertany a la sèrie de les [[Pintures Negres]].
 
L'obra, juntament amb la resta de les «Pintures blanquesNegres», va ser traslladada de la paret a llenç a partir de [[1874]] per [[Salvador Martínez Cubells]] per encàrrec de Frédéric Émile d'Erlanger,<ref>{{Cita| Salvador Martínez Cubells (1842 - 1914), restaurador del [[Museu del Prado]] i acadèmic numerari de la [[Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando]], va traslladar les pintures a llenç per encàrrec del qual en aquell moment, 1873, era propietari de la quinta, el baró Fréderic Emile d'Erlanger (1832 - 1911). Martínez Cubells va realitzar aquest treball ajudat pels seus germans Enrique i Francisco (...)|Valeriano Bozal (2005) p.247 }}</ref>
un banquer francès, d'origen alemany, que tenia la intenció de vendre-les a l'Exposició Universal de París (1878). Tanmateix, les obres no van atreure compradors i ell mateix les va donar, el [[1881]], al [[Museu del Prado]], on actualment s'exposen.
 
Línia 20:
== Anàlisi del quadre ==
[[Fitxer:Pinturas Negras de Goya, Saturno, foto de Laurent en 1874, VN-03194 P.jpg|thumb|240px|left| Fotografia de [[Jean Laurent|J. Laurent]], de la pintura mural '''Saturn''', a la casa de Goya, l'any [[1874]].<ref>Carlos Teixidor, "Fotografías de Laurent en la Quinta de Goya", en revista ''Descubrir el Arte'', nº 154, Desembre de 2011, pàg. 48-54.</ref> Aquesta pintura estava emmarcada per un marc de paper.]]
El tema de Saturn no està relacionat, segons [[Sigmund Freud|Freud]],{{CN|data=agost de 2015}} amb la malenconia i la destrucció i aquests trets estan presents a les [[Pintures Negres]]. Amb expressió terrible, Goya situa l'espectador davant l'horror caníbal de les boques obertes, els ulls en blanc, el gegant revellit i la massa del cos sanguinolent del seu fill.
 
El quadre no només al·ludeix al déu Saturn, que immutable governa el curs del temps, sinó que també era el rector del setè cel i patró dels septuagenaris, com ho era ja Goya.
Línia 26:
L'acte de menjar-se al seu fill s'ha vist, des del punt de vista de la psicoanàlisi, com si fos una figuració de la impotència sexual, sobretot si es posa en relació amb un altre dels frescs que decoraven l'estada, Judit matant Holofernes, tema pictòric en el que la bella jove jueva [[Llibre de Judit|Judit]] invita un banquet libidinós al vell rei assiri [[Holofernes]], aleshores en guerra contra Israel i, després d'unir-se sexualment a ell, ho decapita.
 
El fill devorat, amb un cos ja adult, ocupa el centre de la composició. Igual que a la pintura de Judit i Holofernes, un dels temes centrals és el del cos humà mutilat. I no només hi està el cos atroç del nen, sinó també les cames del déu sumides a partir del genoll en un buit immaterial, amben la negror, mitjançant l'emmarcament escollit i la il·luminació de clarobscur extraordinàriament contrastada.
 
Empra una gamma de [[blanc]]s i [[negre]]s, aplicada en taques de color grosses, només trencada per l'ocre de les carnacions i la flama fúlgida en blanc i vermell de la carn viva del fill. Sánchez Cantón ho va comparar{{CN|data=agost de 2015}} al que va pintar [[Rubens]] el [[1636]] per a la Torre de la Parada del [[Palau del Pardo]] de [[Madrid]]. En el seu estudi assenyala com la violència del de Goya és molt superior, despullat del seu pretext mitològic, prefigurant amb això l'[[expressionisme]].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Saturn_devorant_un_fill»