Panell fotovoltaic: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 37:
==Diferents generacions de cèl·lules fotovoltaiques ==
En una mostra de [[metall]], els electrons exteriors dels seus àtoms, anomenats electrons de [[valència]] es poden moure lliurement. Es diu que estan deslocalitzats en regions de l'espai que ocupen tota la [[xarxa cristal·lina]], com si d'una [[malla]] es tractés. En termes energètics això vol dir que els electrons de l'última capa de l'àtom ocupen nivells d'energia alts que els permet escapar de l'enllaç que els uneix al seu àtom.
El conjunt d'aquests nivells, molt propers els uns dels altres, formen part de l'anomenada [[banda de conducció]] (en endavant BC). Aquesta banda està formada, a més, per nivells d'energia buits i és, precisament, l'existència d'aquests nivells buits la que permet que els electrons puguin saltar a ells quan se'ls posa en moviment, en aplicar un camp elèctric. Precisament aquesta circumstància permet que els metalls siguin conductors de l'electricitat.
Els altres electrons de l'àtom, amb energies menors, formen la banda de valència (BV). La distància entre les dues bandes, en termes d'energia, és nul. Ambdues bandes es solapen de manera que els electrons de la BV amb més energia es troben, també, en la BC.
A les substàncies aïllants, la BC està completament buida perquè tots els electrons, inclosos els de l'última capa estan lligats a l'àtom, tenen una energia més baixa, i per tant es troben a la banda de valència, ia més la distància entre les bandes (s'anomena a aquesta distància energètica banda prohibida, o gap) és bastant gran, de manera que els és molt difícil saltar a la BC. Com la BV és plena, els electrons no poden moure's i no pot haver corrent elèctric en aplicar un voltatge entre els extrems del aïllant.
En els semiconductors, les bandes de valència i conducció presenten una situació intermèdia entre la qual es dóna en un conductor i la que és normal en un aïllant. La BC té molt pocs electrons. Això és degut a que la separació que hi ha entre la BV i la BC no és nul, però si petita. Així s'explica que els semiconductors augmenten la seva conductivitat amb la temperatura, ja que l'energia tèrmica subministrada és suficient perquè els electrons puguin saltar a la banda de conducció, mentre que els conductors la disminueixen, ja que les vibracions dels àtoms augmenten i dificulten la mobilitat dels electrons.
El més interessant dels semiconductors és que la seva petita conductivitat elèctrica és deguda, tant a la presència d'electrons a la BC, com que la BV no està totalment plena.
===Quatre generacions de cèl·lules fotovoltaiques ===
== Vegeu també ==
| |||