Revisió del 23:22, 19 jul 2019 modifica Ignasi (discussió \| contribucions) Autopatrullats 79.501 edits →‎Història: amplio contingut ← Edició anterior		Revisió del 23:22, 19 jul 2019 modifica desfés Ignasi (discussió \| contribucions) Autopatrullats 79.501 edits →‎Història Edició següent →
Línia 15: Les regions de [[Baviera]], [[Renània]] i [[Westfàlia]] eren predominantment catòliques i l'[[Església catòlica\|Església]] gaudia d’un cert grau de privilegis. La Alemanya del Nord i Alemanya eren profundament [[protestantisme\|protestants]], i els catòlics patien algun tipus de discriminació. Al final del [[segle XIX]], el ''[[Kulturkampf]]'' d'[[Otto von Bismarck]] va ser un intent de limitar els poders i privilegis de les institucions catòliques a Alemanya. En aquest clima, l'Església buscava un concordat que pogués garantir la seva llibertat. Una vegada [[Hitler]] va arribar al poder i va començar a promulgar lleis restrictives contra les institucions religioses, la necessitat d'un concordat semblava més urgent. La [[Revolució Alemanya\|Revolució de 1918]] i la [[Constitució de Weimar]] de 1919 havien reformat profundament la relació entre l'Església i l'Estat. No obstant això, la [[Santa Seu]], representada a Alemanya pel [[~~nuncia~~nunci apostòlic a Alemanya\|nunci apostòlic]] [[Pius XII\|Eugenio Pacelli]], va fer alguns intents sense èxit per obtenir acords amb Alemanya, i entre els anys [[1930]] i [[1933]] va intentar iniciar negociacions amb els representants de la República. Els successius governs alemanys<ref>Ludwig Volk ''Das Reichskonkordat vom 20. Juli 1933'' ISBN 3-7867-0383-3.</ref> Al febrer de 1930, Pacelli es va convertir en [[cardenal Secretari d'Estat\|secretari d'Estat]] del Vaticà i en aquesta posició va continuar treballant cap a l'objectiu del concordat<ref>L. Volk, ''Das Reichskonkordat vom 20. Juli 1933'' ISBN 3-7867-0383-3. K. Scholder, "The Churches and the Third Reich" volume 1: soprattutto parte 1 cap. 10 'Concordat Policy and the Lateran Treaties (1930-33); parte 2 cap. 2 "The Capitulation of Catholicism" (February-March 1933)</ref>. Al nivell dels estats alemanys individuals, es va aconseguir el concordat amb [[Baviera]] (1924), [[Concordat amb Prússia\|Prússia]] (1929) i [[República de Baden\|Baden]] (1932). A nivell nacional, però, les negociacions van fallar per diverses raons: la fragilitat del govern nacional; oposició dels diputats socialistes i protestants al [[Reichstag]]. Línia 24: Segons el cardenal Pacelli, la signatura del Concordat no implicava un reconeixement de la ideologia [[nacionalsocialisme\|nacionalsocialista]], com a tal, per la [[Cúria pontifícia\|cúria]]. Al contrari, era una tradició de la Santa Seu tractar amb tots els socis possibles –o fins i tot amb sistemes totalitaris– per protegir l'Església i garantir l'assistència espiritual.<ref>H. Wolf, ''Il Papa e il diavolo'', Donzelli, Roma, 2008, p.187</ref> El règim nazi no havia dubtat, en les setmanes anteriors a la conclusió de l'acord, a pressionar a la Santa Seu amb accions contundents: en només vint dies es van posar a la presó 92 sacerdots, es van tancar nou diaris catòlics i es van fer investigacions a dotzenes dels cercles catòlics. <ref>{{Cita libro\|titolo=Andrea Tornielli, Il papa degli ebrei, Bergamo 2002 p. 78}}</ref> ==Termes i violacions == Els punts principals de l’acord són:

Reichskonkordat: diferència entre les revisions