Carmen Amaya: diferència entre les revisions

S'acompanyava perfectament d'un cant gitano de tràgics i impressionants accents i, posseïdora d'un depurat gust estètic, va saber envoltar-se de grans artistes i músics, amb el que els seus espectacles assoliren un elevadíssim nivell artístic. Tal vegada els anys passats a l'estranger van influir, com hem apuntat abans, en una lleu mistificació (tal en el muntatge del ''Bolero'' de [[Maurice Ravel]] i ''La boda de Luis Alonso''). La seva mestria assolia graus altíssims en els seus famosos ''garrotin, bulerías, tanguillos'' i ''alegrias''. Quant al ritme a què es movia, potser cap ballarina pogué aconseguir-lo. Era un ritme frenètic que, tanmateix, no perd la línia melòdica.

 

 

== Fons ==