Diferència entre revisions de la pàgina «Carmen Amaya»

8 octets eliminats ,  fa 1 any
cap resum d'edició
m
S'acompanyava perfectament d'un cant gitano de tràgics i impressionants accents i, posseïdora d'un depurat gust estètic, va saber envoltar-se de grans artistes i músics, amb el que els seus espectacles assoliren un elevadíssim nivell artístic. Tal vegada els anys passats a l'estranger van influir, com hem apuntat abans, en una lleu mistificació (tal en el muntatge del ''Bolero'' de [[Maurice Ravel]] i ''La boda de Luis Alonso''). La seva mestria assolia graus altíssims en els seus famosos ''garrotin, bulerías, tanguillos'' i ''alegrias''. Quant al ritme a què es movia, potser cap ballarina pogué aconseguir-lo. Era un ritme frenètic que, tanmateix, no perd la línia melòdica.
 
Era membre ''honoris causa'' de molts Conservatoris americans. I a Barcelona fou batejada amb el seu nom una font construïda en el [[Passeig]] [[Marítim]], com a homenatge de l'[[Ajuntament]] de la ciutat d'on era nadiua. També se li van dedicar carrers i avingudes a [[l'Hospitalet de Llobregat]], [[Barcelona]], [[Ciudad Real]] i [[Begur]], i dues estàtues: una als [[Jardins de Joan Brossa]] (antic [[Parc d'atraccions de Montjuïc]]) de Barcelona i una altra a Begur.
 
== Fons ==
58.603

modificacions