Fotodetector: diferència entre les revisions

Un '''fotodetector''', '''cèl·lula fotoelèctrica''', o '''fotocèl·lula,''' és un [[sensor]] capaç de convertir l'[[energia lluminosa]] en [[energia elèctrica]], generant habitualment un [[corrent elèctric]] a la seva sortida. Són [[sensors]] de [[llum]] o altres tipus de [[radiació electromagnètica]].<ref> {{ref-publicació| doi = 10.1063 / 1.2884264 |títol= Estudi de portadors de fons residuals en supertranspresos InAs / GaSb per infrarres operació del detector | any = 2008 |cognom1= Haugan |nom1= H. J. |cognom2= Elhamri |nom2= S. |cognom3= Szmulowicz |nom3= F. |cognom4= Ullrich |nom4= B. |cognom5= Brown |nom5= G. J. |cognom6= Mitchel |nom6= W. C. |publicació= Lletres aplicades de física |volum= 92 |exemplar= 7 | pàgina = 071102 | bibcode = 2008ApPhL..92g1102H}} </ref> Un fotodetector té una [[p – n junturaunió]] que converteix fotons lleugers en corrent. Els fotons absorbits formen [[parell d’electrons-forats]] a la [[regió d'esgotament]]. Els [[Fotodíode|fotodiodes]] i els [[Fototransistor|fototransistors]] són alguns exemples de fotodetectors. Les [[cèl·lules solars]] converteixen part de l'energia lumínica absorbida en energia elèctrica.

Els díodes tenen un sentit de circulació del corrent normal que s'anomena polarització directa. En aquest sentit el díode deixa passar el corrent elèctric, en canvi en l'invers pràcticament no ho permet. Però en el fotodíode, el corrent que està circulant (i que varia amb els canvis de llum) és la que circula en el sentit contrari al permès per la junturaunió del díode. D'aquesta manera es produirà un augment de la circulació de corrent quan el díode és excitat per la llum. Un exemple on s'utilitza el fotodíode és en el comandament a distància del televisor (el comandament envia un senyal infraroig i el fotodíode el capta).