Primera Guerra Mundial: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja d'infotaules de guerres i altres canvis menors
enllaços
Línia 54:
 
== El ''casus belli'' i la crisi de juliol ==
{{AP|Crisi de juliol}}
L'esdeveniment detonant del conflicte va ser l'assassinat de l'arxiduc [[Francesc Ferran d'Àustria|Francesc Ferran]], hereu del tron d'Àustria-Hongria, i la seva esposa, a [[Sarajevo]] el [[28 de juny]] de [[1914]] a mans del jove estudiant nacionalista serbi [[Gavrilo Princip]].
 
El govern i l'estat major d'Àustria-Hongria aprofitaren l'esdeveniment per a intentar arreglar d'una vegada per totes la «qüestió sèrbia». Àustria-Hongria esperà tres setmanes abans de decidir una cursa d'acció i obtingué d'Alemanya un «xec en blanc» que li prometia suport a qualsevol decisió que prenguessin. Una vegada assegurat el suport, el [[23 de juliol]] el govern austrohongarès envià un ultimàtum a Sèrbia (''vegeu «[[ultimàtum de juliol|ultimàtum a Sèrbia]]»''), del qual Sèrbia acceptà totes les condicions excepte la que exigia que agents austríacs poguessin participar en la investigació de l'assassinat de l'arxiduc i que Sèrbia se'n declarés responsable. A partir d'aquest moment es trencaren les relacions diplomàtiques i Àustria-Hongria declarà la guerra a Sèrbia el dia [[28 de juliol]] i [[mobilització|mobilitzà]] el seu exèrcit el dia 30. Complint amb els compromisos de defensa mútua, Rússia també mobilitzà el seu exèrcit, tot i que encara no declarà la guerra a Àustria-Hongria.
 
Com a conseqüència de la mobilització russa, Alemanya envià un ultimàtum a Rússia el dia 31, exigint l'aturada de les operacions en 12 hores. Com que el dia [[1 d'agost]] el govern alemany no havia rebut cap resposta, Alemanya declarà la guerra a Rússia. El dia 2 d'agost Alemanya ocupà [[Luxemburg]], com a pas preliminar per a la invasió de [[Bèlgica]] i la posada en marxa del [[Pla Schlieffen]]. Tot i així, Alemanya encara envià un ultimàtum a Bèlgica exigint pas lliure pel seu territori cap a França. Com era previsible, els belgues refusaren i el kàiser [[Guillem II de Prússia|Guillem II]] suggerí al cap d'estat major, [[Helmuth von Moltke el Jove|Helmuth von Moltke]], anul·lar la invasió de França, amb l'esperança de no globalitzar el conflicte, però finalment el Pla Schlieffen tirà endavant.