Diferència entre revisions de la pàgina «Bages»

7 octets eliminats ,  fa 8 mesos
Correcció del topònim Navars segons VP:AP punt 6.3
(Correcció del topònim Navars segons VP:AP punt 6.3)
 
== La divisió comarcal ==
L'assaig de divisió territorial, de la [[Generalitat]], del [[1936]] inclogué en la demarcació del Bages els trenta municipis següents: [[Aguilar de Segarra]], [[Artés]], [[Avinyó]], [[Balsareny]], [[Callús]], [[Cardona]], [[Castellbell i el Vilar]], [[Castellfollit del Boix]], [[Castellgalí]], [[Castellnou de Bages]], [[l'Estany]], [[Fonollosa]], [[Gaià]], [[Manresa]], [[Marganell]] (o [[Santa Cecília de Montserrat]]), [[Monistrol de Montserrat]], [[Mura]], [[Navarcles]], [[Navars|Navàs]], [[Rajadell]], [[Rocafort]] i el [[Pont de Vilomara]], [[Sallent]], , [[Sant Feliu Sasserra]], [[Sant Fruitós de Bages]], [[Sant Joan de Vilatorrada]], [[Sant Mateu de Bages]]. [[Santpedor]], [[Sant Salvador de Guardiola]], [[Sant Vicenç de Castellet]], [[Súria]] i [[Talamanca]]. Canviant Cardona per [[Granera]], són els mateixos que formen el partit o districte judicial de Manresa, adscrit a l'audiència territorial i a la província civil de [[Barcelona]].
 
Gairebé tots els municipis esmentats comprenen diverses entitats menors de població. Que no són pas sempre uns simples apèndixs o ravals del nucli principal, sinó que es presenten sovint amb personalitat pròpia ben destacada, amb les credencials d'uns antecedents històrics remarcables o amb la categoria que el desenvolupament social, industrial i urbà o una situació privilegiada modernament als ha atorgat. En aquest capítol caldria ressenyar les antigues quadres civils i les nombroses parròquies encara subsistents i els barris industrials o les colònies de vora riu. Els municipis del Bages compten el [[2012]] amb 74 parròquies: dues de pertanyents a l'[[arquebisbat de Barcelona]], dotze al [[bisbat de Solsona]] i totes les altres al [[bisbat de Vic]]. El que no vol dir que totes disposin de rector cadascuna, ni de bon tros.
{{entcat|[[Mura]]|227}}
{{entcat|[[Navarcles]]|5.950}}
{{entcat|[[NavàsNavars]]|6.020}}
{{entcat|[[el Pont de Vilomara i Rocafort|Pont de Vilomara i Rocafort, el]]|3.794}}
{{entcat|[[Rajadell]]|536}}
El Bages no pot entendre's sense el Llobregat i els seus afluents. Ells són els responsables de la conca d'erosió que s'ha format al pla de Bages i els que han permès una indústria molt activa en els darrers anys.
 
Malgrat la relativa escassetat de precipitacions, el Bages disposa d'aigua gràcies als seus rius, que provenen de les serralades pirinenques. El Llobregat travessa el Bages de nord a sud, al llarg d'uns 40 km. Hi entra per [[NavàsNavars]] i en surt per l'estret del [[Cairat]], al peu de Montserrat. El riu fa poca història al seu pas pel Bages. Només hi destaquen els nombrosos meandres que formen el seu camí pel pla i alguns petits engorjats. La història li ve de les rescloses que, una rere altra, han estat construïdes al llarg del seu curs, per a aprofitar el màxim les seves aigües. El Llobregat té a les seves ribes NavàsNavars, [[Balsareny]], Sallent, [[Cabrianes]], [[Navarcles]], el [[Pont de Vilomara]], [[Sant Vicenç de Castellet]], [[Castellbell]] i [[Monistrol de Montserrat]].
 
Per la dreta el Llobregat rep el Cardener, a més d'altres rieres i torrents, com les rieres del [[Mujal]] i de [[Marganell]]. Per l'esquerra hi desguassen les rieres de [[Merlès]], just en el límit amb el [[Berguedà]], la riera Gavarressa, la de [[Calders]] i la de [[Mura]]. La riera Gavarressa neix i recorre primer les terres del [[Lluçanès]], per després travessar llargament el Bages. Té diversos afluents notables, com les rieres de [[Relat]], d'[[Oló]] i [[Malrubí]]. La riera de Calders recull les aigües del sector meridional del [[Moianès]].
5.640

modificacions