Diferència entre revisions de la pàgina «Batalla de Borodinó»

cap resum d'edició
m (neteja d'infotaules militars)
{{vegeu|la batalla de la guerra napoleònica|Batalla de Borodino (1941)}}
{{Infotaula conflicte militar|
imatge = Battle of Borodino.jpg|
{{Invasió francesa de Rússia}}
{{Guerres napoleòniques}}
La '''Batalla de Borodinó''' (en{{lang-ru|Бopoди́нcкoe rus: Бородинское сражениеcpaже́ниe}}, Borodinskoe''Borodínskoe srazheniesrajénie''; en francès: {{lang-fr|Bataille de la Moskova}}) del 7 de setembre de 1812 va ser el més gran i sagnant combat d'un sol dia durant la [[invasió francesa de Rússia]] i de totes les [[guerres napoleòniques]]. Hi lluitaren més de 250.000 soldats i hi hagué 70.000 víctimes. La [[Gran Armée]] francesa sota l'emperador [[Napoleó I]] va atacar l'Exèrcit Imperial Rus del general [[Mikhaïl Kutúzov]] prop del llogaret de BorodinoBorodinó, a l'oest de la ciutat de [[Mojaisk]], capturant les principals posicions en el camp de batalla, però no va poder destruir a l'exèrcit rus tot i les fortes pèrdues ocasionades. Aproximadament un terç dels soldats de Napoleó van ser morts o ferits, les pèrdues russes van ser també importants, però les seves víctimes van poder ser substituïdes per milícies i reservistes.
 
== Conseqüències ==
La batalla en va acabar amb l'exèrcit rus fora de posició. L'estat d'esgotament de les forces franceses i la falta d'informació sobre l'estat de l'exèrcit rus va portar a [[Napoleó]] a romandre en el camp de batalla amb el seu exèrcit en lloc de la perseguir l'enemic en retirada com havia passat en altres campanyes que s'havien dut a terme en el passat. La totalitat de la [[Guàrdia Imperial]] de Napoleó es trobava a la seva disposició i en negar-se a posar en pràctica l'acció, Napoleó va perdre una oportunitat singular per destruir a l'exèrcit rus. La batalla de BorodinoBorodinó va ser un punt decisiu en la campanya, ja que va ser l'última acció ofensiva lliurada per Napoleó a Rússia. En retirar-se, l'exèrcit rus conservà la seva força de combat, cosa que li permetria, a la llarga, expulsar els francesos del país.
 
Fins a la [[Incendi de Moscou de 1812|presa de Moscou]], enfront d'un [[Exèrcit Imperial Rus]] inferior en nombre al principi de la invasió, l’avantatgel'avantatge era tot per a les forces napoleòniques. Però el príncep rus i [[generalíssim|general en cap]] [[Mikhaïl Kutúzov]], elevà la moral del seu exèrcit i l'encoratjà a dur a terme una contraofensiva, tot organitzant l'assetjament de la [[Grande Armée]] durant la retirada francesa. Fou així com les malalties, l'hivern, però també els soldats i la població russa, foren responsables de la desfeta de Napoleó a Rússia. Després del desastre de la Grande Armée a Rússia, les potències continentals que havien estat constantment humiliades per Napoleó en diverses guerres al llarg de tota una dècada, van veure finalment una oportunitat de derrotar-lo, i es van unir a la [[Sisena Coalició]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Mansoor |nom=Peter R. |cognom2=Murray |nom2=Williamson |títol=Grand Strategy and Military Alliances |url=https://books.google.es/books?id=12aSCwAAQBAJ&pg=PA78&dq=grande+armee+russia+sixth&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwjZhNS8xr_PAhVBlhQKHfk8D0cQ6AEIMzAD#v=onepage&q=grande%20armee%20russia%20sixth&f=false |llengua=anglès |editorial=Cambridge University Press |data=2016 |pàgines=78 |isbn=1107136024}}</ref> que fins llavors consistia en l'aliança entre russos, britànics, espanyols i portuguesos (aquests últims en la [[Guerra de la Independència Espanyola]]).
 
Els informes històrics de la batalla difereixen notablement depenent de l'origen de les fonts, franceses o russes. La lluita de faccions entre els oficials d'alt rang dins de cada exèrcit també va donar lloc a versions contradictòries i desacords sobre el paper dels individus particulars.
{{Autoritat}}
 
{{ORDENA:Borodino, Batalla De }}
{{cal coor|type=event}}
 
{{ORDENA:Borodino, Batalla De }}
[[Categoria:Batalles de les guerres napoleòniques]]
[[Categoria:Esdeveniments del 1812]]