Bombardejos atòmics d'Hiroshima i Nagasaki: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja d'infotaules de guerres i altres canvis menors
mCap resum de modificació
Línia 13:
== Context ==
{{Principal|Segona Guerra Sinojaponesa|Ocupació japonesa d'Indoxina|Guerra del Pacífic}}
Després de la [[Primera Guerra Mundial]] no semblava probable un enfrontament entre el [[Japó]], els [[Estats Units]] i les nacions colonials europees –potències aliades en el passat–, contra el [[colonialisme]] expansionista alemany al [[Pacífic]]. No obstant això, l'any [[1922]] els japonesos es van sentir ofesos per la imposició del [[Tractat Naval de Washington]], que limitava el nombre de vaixells que ells podien posseir, i que assegurava la primacia naval de les flotes nord-americanes i britàniques. A més, el Japó se sentia agreujat pel fet que les potències europees ocupessin uns territoris dins la seva esfera d'influència. En aquest context, el 1937 el Japó va prendre la decisió d'envair la [[Xina]], iniciant un conflicte que duraria 8 anys. El príncep [[Fumimaro Konoe]] va ser nomenat [[Primer ministre del Japó|Primer Ministre]] el 1940 i va integrar en el seu gabinet a [[Hideki Tojo]] i [[Yosuke Matsuoka]], defensors acèrrims de l'expansió del Japó mitjançant l'ús de la força militar. Cap a finalsla fi d'aquell mateix any, el Japó va signar el [[Pacte Tripartit]] amb [[Alemanya]] i [[Itàlia]], que alineava el Japó amb les «[[Potències de l'Eix]]».<ref>{{Harvnb|Davidson|2005| p=6-7|sp=sí}}</ref>
 
Amb la clara intenció d'establir l'anomenada «[[Gran Esfera de coprosperitat de l'est d'Àsia]]», el juliol del 1941 Japó va enviar tropes al sud d'[[Indoxina]], territori controlat per [[França]], de manera que els Estats Units va decidir prendre represàlies, en forma d'embargaments comercials i la reducció del subministrament de [[petroli]] fins a un 90%. A causa d'aquestes sancions, així com d'altres imposades pels britànics i neerlandesos, el comerç exterior del Japó va disminuir en un 75%.<ref>{{Harvnb|Davidson|2005| p=8|sp=sí}}</ref>
 
El 5 de novembre l'Emperador [[Hirohito]] i el govern japonès van decidir que declararien la
guerra als Estats Units si no s'aixecava l'embargament petrolier abans de finalsfinal de mes.<ref>{{Harvnb|Davidson|2005| p=9|sp=sí}}</ref> El 7 de desembre la primera flota japonesa va llançar un atac aeri massiu sobre [[Pearl Harbor]],<ref name="Davidson10">{{Harvnb|Davidson|2005| p=10|sp=sí}}</ref> per la qual cosa l'endemà, el 8 de desembre, el Congrés dels Estats Units va declarar la guerra al Japó com a resposta a la sol·licitud del president després del famós discurs:
{{Cita|''Ahir, 7 de desembre del 1941 -una data que perviurà a la infàmia- els Estats Units d'Amèrica van ser atacats sobtada i deliberadament per les forces aèries i navals de l'Imperi del Japó.''|[[Franklin Delano Roosevelt]].<ref>{{Harvnb|Davidson|2005| p=13|sp=sí}}</ref>}}
 
Línia 121:
 
=== Decessos posteriors al bombardeig ===
D'acord amb la majoria de les estimacions, els efectes immediats van matar aproximadament 70.000 persones a Hiroshima. L'estimació total de morts a finalsla delfi de l'any 1945, on s'inclouen cremades, morts relacionats a la radiació, així com efectes agreujats per la falta de recursos mèdics, varia entre 90.000 i 140.000 persones.<ref name="rerf-deaths" /><ref name="USSBS-AE">{{ref-web| url = http://www.ibiblio.org/hyperwar/AAF/USSBS/AtomicEffects/AtomicEffects-2.html | títol = Chapter II: The Effects of the Atomic Bombings | any= 1946 | obra= United States Strategic Bombing Survey | pàgines= |editor= Originalmente por la ''United States Government Printing Office''; almacenada en [[ibiblio|ibiblio.org]] | consulta = 8 d'abril del 2009}}</ref> Altres fonts asseguren que les morts arribaren a més de 200.000 persones al voltant de 1950, afegint les morts a causa de [[càncer]] i altres patiments a llarg termini.<ref name="DOE-HIRO" /><ref name="Spirit1999" /> Entre 1950 i 1990, el 9% de les morts ocasionades per càncer, entre els supervivents al bombardeig, es creu que eren una conseqüència de la radiació de les bombes, i entre elles s'estima que 89 casos van ser per [[leucèmia]] i 339, per diferents tipus de càncer.<ref>{{ref-web|url=http://www.rerf.or.jp/general/qa_e/qa2.html |títol=Radiation Effects Research Foundation FAQ |consulta=8 d'abril del 2009 |llengua=anglès }}</ref> Almenys onze presoners de guerra van morir durant el bombardeig.<ref>{{ref-web|url=http://www.wagingpeace.org/articles/2005/08/20_rubin_remembering-normand-brissette.htm |títol=David Rubin, 2005, "Remembering Normand Brissette"|editor=Wagingpeace.org |data= |consulta=8 d'abril del 2009}}</ref>
 
=== Estructures que van romandre en peu ===
Línia 177:
|amplada2= 220
}}
En el darrer moment es va obrir una escletxa entre els núvols, fet que va permetre al capità Kermit Beah tenir contacte visual amb l'objectiu, com li havien ordenat, de manera que la bomba va ser llançada a les 11.01. Quaranta-tres segons després la bomba va fer explosió a 469 metres d'altura sobre la ciutat i a gairebé 3 kilòmetres de l'hipocentre planejat originalment. L'explosió va impactar la zona de la [[vall Urakami]] i la major part de la ciutat va ser protegida pels turons propers.<ref>{{Harvnb|Wainstock|1996| p=92|sp=sí}}</ref> L'explosió resultant va tenir una detonació equivalent a 22 quilotones<ref name="HiroRemBN">{{ref-web|url=http://www.hiroshima-remembered.com/history/nagasaki/page4.html |títol=The Story of Nagasaki - Over Nagasaki |consulta=25 d'abril del 2009 |llengua= anglès}}</ref> i va generar una temperatura estimada de 3.900 graus Celsius, amb vents de 1.005 km/h. S'estima que immediatament van morir entre 40.000 i 75.000 persones,<ref name="DOE-NAGA">{{ref-web| url = http://www.cfo.doe.gov/me70/manhattan/nagasaki.htm | títol = The atomic bombing of Nagasaki | nom= David |cognom= Rezelman |coautors= F.G. Gosling and Terrence R. Fehner | data= |any= 2000 | obra= The Manhattan Project: An Interactive History |editor= U.S. Department of Energy | consulta = 18 de setembre de 2007}}</ref><ref name="Fox">{{ref-notícia|url = http://www.foxnews.com/story/0,2933,165148,00.html |títol = "Nagasaki's Mayor Slams U.S. for Nuke Arsenal" |data= |agency= Associated Press |consulta= 25 d'abril del 2009}}</ref> mentre que el total de decessos a finalsla fi de l'any 1945 va arribar als 80.000.<ref name="rerf-deaths" />
 
El radi total de destrucció va ser d'1,6 kilòmetres i els incendis es van estendre a la part nord de la ciutat, arribant fins a 3,2 kilòmetres de l'hipocentre.<ref>{{ref-web| títol=''Radiation Dose Reconstruction; U.S. Occupation Forces in Hiroshima and Nagasaki, Japan, 1945-1946'' (DNA 5512F) | url=http://web.archive.org/web/20060624185903/http://www.dtra.mil/toolbox/directorates/td/programs/nuclear_personnel/docs/DNATR805512F.pdf| consulta=25 d'abril del 2009 |format={{PDF}}}}<!--Roto--></ref><ref name="pd">{{ref-web|url=http://english.people.com.cn/200508/10/eng20050810_201424.html|títol=Nagasaki marks tragic anniversary|consulta=25 d'abril del 2009|llengua=anglès}}</ref> A diferència d'Hiroshima, a Nagasaki no va aparèixer la «pluja negra» i encara que els seus efectes van ser més devastadors dins l'àrea immediata de l'hipocentre, la topografia del lloc va evitar que el radi de destrucció fos major.<ref name="HiroRemBN" /> Es calcula que el percentatge d'estructures i edificis destruïts va estar en l'ordre del 40%, incloent-hi llars, hospitals i escoles.<ref name="HiroRemNAf">{{ref-web|url=http://www.hiroshima-remembered.com/history/nagasaki/page7.html |títol=The Story of Nagasaki - Aftermath |consulta=25 d'abril del 2009 |llengua=anglès}}</ref> Un nombre desconegut de supervivents d'Hiroshima s'havia traslladat fins a Nagasaki, on novament van ser bombardejats.<ref name="observer">{{ref-web|url=http://www.guardian.co.uk/world/2005/jul/24/secondworldwar.japan2|títol='I saw both of the bombs and lived'|consulta=25 d'abril de 2009|llengua=anglès}}</ref>