Cartago (municipi): diferència entre les revisions

 

Si bé el territori controlat per Cartago va ser ampli, amb nombrosos vassalls i associats, la zona pròpiament colonitzada per Cartago mai va arribar a ser molt extensa. L'estat es dividia entre ciutats aliades o sòcies com [[Útica]], els territoris autònoms i l'imperi pròpiament dit de Cartago que, segons ells mateixos, comptava amb unes 300 ciutats a l'època de la [[Primera Guerra Púnica]]. La zona més rica i poblada era l'anomenada zona metropolitana; aquesta al seu torn es dividia en 7 circumscripcions anomenades pagi. Més enllà del territori proper a Cartago es trobava la Gran Sirte, un ric territori costaner a [[Líbia]]-[[Tunísia]].

Inicialment va ser governat per una oligarquia de riques famílies, en forma de monarquia als segles VI-IV aC coincidint amb la caiguda de [[Tir]] davant [[Babilònia]] l'any 580 aC Possiblement per cert buit de poder, es va consolidar un sistema de govern centrat en dues persones anomenats sufetes. Caracteritzat per la instauració de grans famílies encastellades en el poder per molt temps, a causa de les qualitats dels seus individus i les seves grans riqueses. El poder dels sufetes denominats reis per alguns escriptors grecs i llatins no era absolut, solien exercir de jutges i àrbitres, ja que existien altres institucions com el [[Senat]] amb el qual havien de compartir les seves decisions. El Senat va ser creat durant el [[segle V aC]] i la seva funció era assessorar els sufetes en qüestions de política i economia, però la seva organització ens és desconeguda. Segons Heeren, era molt nombrós i es dividia durant l'etapa monàrquica en l'Assemblea (simkletos), i el Consell privat, la Gerusía, compost dels notables de l'Assemblea. Segons [[Theodor Mommsen]], el govern havia pertangut primerament al Consell dels Ancians o Senat, compost,<ref>{{Ref-llibre |cognom=Mommsen |nom=Theodor |enllaçautor=Theodor Mommsen |títol=The history of Rome, tr. by W.P. Dickson. [With] Index |url=http://books.google.cat/books?id=5n8BAAAAQAAJ&pg=PA15&dq=carthage+council+ancients+mommsen&hl=ca&sa=X&ei=ey1NT4KnNcnKhAeykZUW&ved=0CD4Q6AEwAg#v=onepage&q&f=false |llengua=anglès |editorial=Richard Bentley |data=1862 |pàgines=p.15 |isbn= }}</ref> com la Gerusía d'[[Esparta]], de dos reis que el poble designava en l'assemblea i de 24 gerusiastes probablement nomenats pels propis reis i amb caràcter anual. Es coneix l'existència de reis que van dirigir les tropes en les guerres de [[Sicília]] durant els segles VI i V aC pertanyents a la dinastia dels Magònides. En el 480 aC, després de la mort d'[[Amílcar I]], derrotat pels [[grecs]] en la Batalla de Himera, les grans famílies van perdre gran part del seu poder en mans del Senat, creant-se el Consell dels Cent per un moviment social que va donar lloc a un major control dels sufetes.