Tenerife: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: - d'acord a la + d'acord amb la
m neteja d'infotaules de geografia política i altres canvis menors
Línia 21:
| grups_ètnics =
| títol_altres =
| llengua =
| llengua_opc =
}}
Linha 44 ⟶ 43:
=== Situació i extensió ===
L'illa està situada entre els paral·lels 28° i 29° N i els meridians 16° i 17° O, lleugerament al nord del [[tròpic de Càncer]]. Ocupa una posició central entre [[Gran Canària]], [[La Gomera]] i [[La Palma]]. Es troba a una mica més de 300&nbsp;km del continent africà, i a uns 1.000&nbsp;km de la península Ibèrica.<ref name=atlas>{{ref-llibre | cognom = García Rodríguez | títol = Atlas interinsular de Canarias | editorial = Editorial interinsular canaria| any = 1990 | isbn = 978-84-86733-09-4 }}</ref>
 
De forma triangular, Tenerife és l'illa més gran de l'arxipèlag canari, amb una superfície de 2.034,38 quilòmetres quadrats,<ref name=extension>{{ref-web|url=http://www.gobiernodecanarias.org/istac/estadisticas/php/saltarA.php?mid=/istac/estadisticas/territorio_ambiente/area_01_frame.html |títol=Estadísticas de la Comunidad Autónoma de Canarias|editor= Govern de les Canàries|llengua=castellà}}</ref> i la que més longitud de costa té, amb 342 quilòmetres.<ref name=costa>[http://www.ine.es/daco/daco42/territorio/1.1.2.xls Instituto Nacional de Estadística]</ref> A més a més, és la més alta: al seu centre s'alça el pic del Teide, que amb 3.718 metres sobre el nivell del mar és el punt més elevat de tot [[Espanya]].<ref name=teide>[http://reddeparquesnacionales.mma.es/parques/teide/guia_info_mediofisico.htma Red de Parques Nacionales (Ministerio de Medio Ambiente)]</ref> Té fins a dos-cents petits illots o torres al seu voltant, entre els quals destaquen els d'[[Roques de Anaga|Anaga]], [[Roque de Garachico|Garachico]] i [[Roque de Fasnia|Fasnia]], que sumen un total de 0,21 quilòmetres quadrats (en concret, 213.835 metres quadrats).<ref name="extension"/>
 
Linha 237 ⟶ 236:
=== Aigua ===
El sòl volcànic de Tenerife, en general de caràcter porós i permeable, permet que una considerable fracció de l'[[aigua]] procedent de la [[pluja]], unida al producte de condensacions en zones boscoses i a la provinent del [[desgel]] dels cims més elevats de l'illa, s'infiltri en el subsòl.<ref>[http://www.webtenerife.com/PortalTenerife/Area+profesional/Area+industria+turistica/La+isla/Climatologia/El+Agua.htm Web oficial de turisme de Tenerife]</ref>
 
La construcció de pantans i preses com a principals mètodes d'obtenció d'aigua no és adient a causa d'aquestes condicions geològiques, que no permeten l'emmagatzematge del preat líquid en superfície, així com a la irregularitat de les precipitacions.
 
Linha 289 ⟶ 288:
 
=== Emigració a Amèrica ===
Tenerife, de la mateixa manera que altres illes, ha tingut una estreta relació amb [[Amèrica]]. Des dels inicis del procés de colonització del Nou Món, van ser diversos els vaixells que abans de solcar l'Atlàntic van fer escala a l'illa i van sumar al passatge nombrosos habitants de Tenerife que van formar part de les expedicions de conquesta o que simplement van viatjar cap al continent americà a la recerca de millors garanties de futur. Paral·lelament, a banda del trànsit humà, va ser important el bescanvi d'espècies animals i vegetals que es va establir entre les dues terres.<ref name=emigracion>{{Ref-web|obra= La emigración canaria a América a Través de la HistoriaHistoriaManuel |nomcognom=Hernández González|url= http://www.gobiernodecanarias.org/educacion/culturacanaria/emigracion/La_emigracion_canaria.htm| títol = El Siglo {{versaleta|xvi}}}}</ref>
Manuel |cognom=Hernández González|url= http://www.gobiernodecanarias.org/educacion/culturacanaria/emigracion/La_emigracion_canaria.htm| títol = El Siglo {{versaleta|xvi}}}}</ref>
 
Després d'un segle i mig de relatiu creixement, vora l'any [[1670]] el complicat comerç exterior del sector vitivinícola propicia l'emigració de moltes famílies, especialment cap a [[Veneçuela]] i [[Cuba]]. A més, per aquestes dates la [[Corona de Castella]] mostra el seu interès de poblar les zones deshabitades d'Amèrica per evitar que les ocupessin altres potències, com havia passat en el cas dels anglesos amb [[Jamaica]] o dels francesos amb les [[Guaiana|Guaianes]] o l'oest de la [[Hispaniola]], de manera que importants remeses de canaris, i entre ells habitants de Tenerife, es traslladen cap al nou continent. La creixent agricultura del [[cacau]] a Veneçuela i del [[tabac]] a Cuba al pas del {{segle|XVII}} al {{versaleta|xviii}} va contribuir a la despoblació quasi íntegra de localitats com [[Buenavista del Norte]], [[Vilaflor]] o [[El Sauzal]]. Testimoni de la història emigrant de l'illa és la fundació als afores de [[Santo Domingo]] del poblat de San Carlos de Tenerife el [[1684]]. Aquest poblat, fundat essencialment per immigrants de Tenerife, es va crear amb un clar objectiu estratègic, ja que permetia preservar la ciutat del setge dels francesos establerts a la part occidental de l'illa Hispaniola. Entre el [[1720]] i el [[1730]] la Corona va traslladar 176 famílies canàries, nombroses de les quals de Tenerife, a l'illa caribenya de [[Puerto Rico]]. El [[1726]], unes 25 famílies canàries van emigrar a Amèrica per acabar fundant la ciutat de [[Montevideo]]. Quatre anys més tard, el 1730, va partir un altre grup que l'any següent fundaria la ciutat de [[San Antonio (Texas)|San Antonio de Texas]] ([[Estats Units]]). Després, entre el 1777 i el 1783 el port de Santa Cruz de Tenerife acomiada els fundadors de Saint Bernard, a l'estat de [[Louisiana]], i també algunes remeses que van a [[Florida]].<ref name=emigracion/>
Linha 552 ⟶ 550:
[[Fitxer:Tranvía de Tenerife1.jpg|thumb|Una unitat del '''tramvia''' de Tenerife]]
Amb la inauguració de la línia 1 del Tramvia de Tenerife, que uneix destacats sectors de la conurbació Santa Cruz-La Laguna i punts com els dos centres hospitalaris de la zona, es va posar en marxa la xarxa tramviària de Tenerife. La segona fase s'espera que uneixi els barris de Tincer (pertanyent a Santa Cruz ) i La Cuesta (La Laguna), mitjançant la línia 2.<ref>[http://www.metrotenerife.com/ Pàgina web de Metropolitano de Tenerife]</ref>
 
Pertanyent a la mateixa empresa que explota el Tramvia de Tenerife, el [[2008]] s'espera que comenci, després de l'aprovació de la seva construcció pel ple del Cabildo de Tenerife el [[27 d'abril]] de [[2007]], els treballs per habilitar un tren que unirà Santa Cruz de Tenerife amb el sud de l'illa. El recorregut total serà de 80&nbsp;km i té previst realitzar el seu trajecte complet en 35 minuts i si hagués de parar en totes les estacions, ho faria en 45 minuts.<ref>[http://www.metrotenerife.com/index.php?option=com_content&task=view&id=68&Itemid=99 Informació referent als proyectes de tren a Tenerife]</ref>
 
Linha 623 ⟶ 621:
 
'''Senderisme'''
 
L'extensa xarxa de camins existents a Tenerife permet la pràctica del [[senderisme]]. Són nombroses les associacions o companyies que organitzen aquestes excursions pels boscos, muntanyes o camins rurals de l'illa.<ref>[http://turismodecanarias.com/es/productos/ProdNaturaleza.php?isla=40 Asociaciones y Federaciones de Deportes de Aventura de Tenerife]</ref> En aquesta línia es troba el descens de [[barranc]]s, una especialitat que permet de recórrer llocs inaccessibles i de gran valor natural i paisatgístic. Ho pot practicar qualsevol persona, ja que hi ha barrancs per qualsevol nivell.<ref>[http://www.puntoinfo.idecnet.com/index.php?sectionID=57&s=7&lang=1&ID=2814 Informació del Cabildo sobre senderisme a Tenerife]</ref> Bàsicament consisteix a recórrer els camins que ha obert l'aigua entre les muntanyes al llarg de milers d'anys. Atenent les característiques i singularitats de cada barranc es requereixen cordes i material d'escalada per practicar amb la tècnica del ràpel si fos necessari. Encara que hi ha barrancs en els que aquesta pràctica està prohibida són quatre els barrancs especialment habilitats per al descens:<ref>[http://www.puntoinfo.idecnet.com/index.php?sectionID=70&lang=1&s=8&ID=717 Descens de barrancs (Informació del Cabildo de Tenerife)]</ref>
* Barranc del Carrizal
Linha 751 ⟶ 749:
{{Illescanaries}}
{{Autoritat}}
 
 
{{ORDENA:Tenerife}}