Silivri: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot posa data a plantilles de manteniment |
m neteja d'infotaules de geografia política i altres canvis menors |
||
Línia 2:
{{Infotaula de municipi|de|Silivri|
| topònim = Silivri
| localització = [[Fitxer:Istanbul location Silivri.svg|220px|center|Localització del districte de Silivri]]
| subtítol = Districtes de Turquia
| fotografia = Silivri.jpg
| fotografia_descripció = Silivri
| país = {{TUR}}
| admin_tipus1 = [[Districtes de Turquia|Districte]]
Linha 17 ⟶ 13:
| admin_tipus3 = [[Estat]]
| admin3 = {{TUR}}
| població = 124.061
| any_cens = 2008<ref>[http://report.tuik.gov.tr/reports/rwservlet?adnksdb2=&report=idari_yapi_2008.RDF&p_il1=34&p_yil=2008&desformat=html&ENVID=adnksdb2Env Institut Turc d'Estadística], consultat el 17 de novembre del 2009</ref>
| superfície = 869,51
| coordenades = {{coord|41|4|23| N|28|14|50|E| display=inline,title}}
| dirigent_tipus1 = [[Alcalde]]
| dirigent1 = Özcan Işıklar ([[Partit Republicà del Poble|CHP]])
| etiqueta_lider2 = [[Caimacan]]
| nom_lider2 = Ahmet Mesut Demirkol
| web = http://www.silivri.bel.tr/ <br/> Ajuntament <br/> http://www.silivri.gov.tr/ <br/> Districte
}}
Linha 55 ⟶ 27:
== Història ==
'''Selímbria''' (''Selymbria'', Σηλυβρίη,) fou una ciutat de [[Tràcia]], colònia de [[Mègara]] a la [[Propòntida]], a uns 30 km a l'est de [[Perint]] i a 60 km a l'oest de [[Bizanci]]. A la ciutat començava la muralla construïda per Anastasi Dicoros que defensava [[Constantinoble]] que anava fins a l'Euxi (a [[Scyllae]]). El seu nom volia dir "Ciutat de Selis" i se suposa que Selis fou el fundador de la ciutat, que fou fundada com a colònia de [[Mègara]]. En temps de l'emperador [[Arcadi]] (377-408) el seu nom va ser canviat a '''Eudoxiòpolis''', en honor de l'emperadriu Eudòxia.
Fou lloc de naixement de [[Pròdic de Queos]], deixeble d'[[Hipòcrates]]. A aquesta ciutat [[Xenofont]] es va trobar amb [[Medosades]], enviat del rei [[odrisis|odrisi]] [[Seutes II]]. El [[410 aC]] la ciutat va refusar admetre a les forces atenenques dirigides per [[Alcibíades]], però va pagar un tribut a canvi de ser deixada en pau. Alcibíades es va apoderar poc després de la ciutat mercès a la traïció d'alguns dels seus habitants, i hi va deixar una guarnició.
El [[351 aC]] és esmentada com a aliada atenenca. Filip de Macedònia la va assetjar el [[343 aC]] segons un document del que l'autenticitat és dubtosa.
Sota domini romà i després bizantí, va passar als búlgars el [[805]] però els bizantins la van recuperar ràpidament.
L'emperador [[Miquel III]] (839 - 867) hi va construir una fortalesa (les ruïnes encara existeixen).
El [[1346]] el soldà Orhan I es va casar amb Teodora, filla de [[Joan VI Cantacuzè]] a Selímbria. La ciutat no va caure en mans dels otomans fins després de la conquesta de [[Constantinoble]] ([[1453]]).
Linha 69 ⟶ 41:
El [[20 de juliol]] de [[1920]] fou ocupada pels grecs i quan la van evacuar fou entregada als italians ([[22 d'octubre]] de [[1922]]) retornant als turcs l'[[1 de novembre]] de [[1922]].
== Referències ==
|