Anís estrellat: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
mCap resum de modificació
Línia 5:
| autoritat = Joseph Dalton Hooker
}}
L''''anís estelatestrellat''',<ref>DIEC</ref> també conegut amb altres noms populars com '''badiana''' o '''badiana de la Xina''', gràcies a la forma en estel del seu fruit, és un arbre de la família de les illiciàcies que fa de 2 a 5 m d'altura, amb una escorça blanquinosa. Exhala una agradable aroma molt semblant a la de l'[[anís]] verd, encara que molt més intensa.
 
L''''anís estelat''',<ref>DIEC</ref> també conegut amb altres noms populars com '''badiana''' o '''badiana de la Xina''', gràcies a la forma en estel del seu fruit, és un arbre de la família de les illiciàcies que fa de 2 a 5 m d'altura, amb una escorça blanquinosa. Exhala una agradable aroma molt semblant a la de l'[[anís]] verd, encara que molt més intensa.
 
== Distribució ==
L'anís estelatestrellat és originari del sud de la [[Xina]], de [[Corea]] i del [[Japó]], llocs on era sembrat en els temples i cementiris utilitzant-ne l'escorça en encens per a combatre el [[reumatisme]].
Actualment, és cultivat al sud-est dels Estats Units i en altres zones càlides i humides del continent d'[[Amèrica]]. A [[Europa]] també es conrea, encara que es va introduir a la fi del segle XVII.
 
Linha 18 ⟶ 17:
 
Les [[flors]] creixen solitàriament, presenten de 15 a 20 pètals de color verd-groguenc o rosat, amb interacció espiral.
El [[fruit]] té un color marronós i es troba format per la unió de 6 a 8 fol·licles en forma de barca que s'insereixen com un estel sobre un pecíol central. Presenten una sola [[llavor]] ovoide, comprimida i brillant per fol·licle. És el fruit que dona nom a la planta d'anís estelatestrellat, gràcies a la seva forma característica.
 
== Farmacologia ==
Linha 49 ⟶ 48:
* Constipats i bronquitis
 
A més, l'anís estelatestrellat és la font industrial de l'àcid shíkimic, ingredient primari utilitzat per a crear el medicament antigripal Tamiflu. Aquest àcid s'obté de les llavors i es converteix en un epòxid, una forma d'alcohol. Aquest procés requereix tres etapes químiques desenvolupades a baixa temperatura. S'ha comprovat que aquest medicament té gran importància per a lluitar contra la grip aviar.
 
=== Ús homeopàtic ===
L'anís estelatestrellat és utilitzat en forma de te a fi tractar els còlics<ref>{{Ref-llibre |cognom=Jahr |nom=Gottlieb Heinrich Georg |títol=Nuevo manual de Medicina homeopatica: primera parte : tomo primero |url=http://books.google.cat/books?id=ST1X9Fq9Nf4C&pg=PA95&dq=homeopatia+anis&hl=ca&ei=u-5pTfDOKM_Ysgbxu83uDA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=5&ved=0CEUQ6AEwBA#v=onepage&q&f=false |editorial=Imprenta y Libreria de D. Ignacio Boix |lloc= |data=1846 |isbn= |pàgines=p.95}}</ref> i el reumatisme,<ref>{{Ref-llibre |cognom= |títol=Nuevo manual de Medicina homeopatica: primera parte : tomo primero |url=http://books.google.cat/books?id=RTKi_6zALOEC&pg=PA105&dq=homeopatia+anis&hl=ca&ei=FfBpTZfBJcnAswabyeTyDA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=4&ved=0CD0Q6AEwAzgK#v=onepage&q&f=false_result&ct=result&resnum=5&ved=0CEUQ6AEwBA#v=onepage&q&f=false |editorial=Elsevier España |lloc= |data=2005 |isbn=8481747904 |pàgines=p.105}}</ref> i les llavors són mastegades després d'un dinar per tal de fer la digestió més lleugera. Gràcies a aquest poder carminatiu és molt utilitzat en nens petits i fins i tot, en lactants.
 
===Ús alimentari ===
En les arts culinàries de la [[Xina]] és utilitzat com a espècia per a donar un cert gust a alguns plats elaborats. Aquest forma part de "la pols de les cinc espècies", compost format per anís estelatestrellat, [[Canyella (espècia)|canyella]], pebre negre o pebre de Sechuan, embolcall de la mandarina i gingebre. A la part occidental també s'utilitza com a espècia per a donar certes aromes als plats. És també un dels ingredients usats per a fer el brou per a la sopa de tallarines vietnamita dita [[phở]]. A [[França]], gràcies als seus olis essencials, s'utilitza en begudes exòtiques com el [[pastís]].
 
=== Ús terapèutic i dosis ===
Linha 68 ⟶ 67:
=== Toxicitat ===
{{avís mèdic}}
La infusió d'anís estelatestrellat per a nadons pot produir-los una intoxicació.<ref>{{es}} Revista chilena de pediatría, ''[http://www.scielo.cl/scielo.php?pid=S0370-41062003000400009&script=sci_arttext Intoxicación por anís estrellado: A propósito de un caso en un recién nacido]''</ref>
 
Com la majoria de les plantes medicinals, l'anís estelatestrellat en la dosi recomanada no produeix cap mena de toxicitat, és acceptada com una planta de consum alimentari; tanmateix, s'ha de considerar una planta tòxica a elevades dosis, per la presència d'essència en la seva composició. Els seus efectes secundaris són efectes narcòtics, deliris, anestesia o convulsions.
Moltes vegades aquesta intoxicació és produïda per la confusió de l'anís estelatestrellat amb altres espècies semblants com l'anomenada ''Illicium religiosum'', ''Illicium japonicum'' o ''Illicium anisatum'', molt rica en alcaloides tòxics com la [[shikimina]] i la [[shikitoxina]], que presenten una acció estupefaent i cardiotòxica. Per a poder-les diferenciar cal tenir en compte el contingut alcohòlic i la seva tintura.
 
== Observacions ==
L'any 2001, el Ministeri de Sanitat va decidir de retirar l'anís estelatestrellat del mercat, el qual es venia com a infusions pels nadons.
 
Posteriorment al 2003, la Direcció d'Aliments i Fàrmacs dels Estats Units, també va recomanar d'evitar el consum d'infusions d'anís estelatestrellat a causa de l'associació del consum de la planta amb diverses crisis convulsives, vòmits i agitacions. La FDA va donar l'alarma en raó de la dificultat de diferenciar a cop d'ull l'anís estelatestrellat amb una altra espècie procedent del Japó molt semblant, la qual és tòxica.
 
== Galeria d'imatges ==