Unitat perifèrica de Cefal·lènia: diferència entre les revisions

 

El [[1863]] les illes foren entregades a Grècia pel protocol de Londres (Corfú, Cefalònia, Zante, Lèucade, Ithaca, Kythira, Paxos i altres menors). L'1 de juny de 1864 es va produir la incorporació a Grècia.

A l'illa va néixer [[Ioannis Metaxàs]], primer ministre i dictador feixistizant de Grècia entre 1936 i 1941. Durant la Segona Guerra Mundial, més concretament a partir de l'1 de maig l'illa fou ocupada pels italians dins la campanya de Grècia. A l'illa es concentrà la 33 Divisió de Muntanya Acqui a més de dos mil alemanys com a tropa de suport. Fins al 1943 l'illa no va sofrir directament els estralls del conflicte bèl·lic fins que arran de l'armistici signat entre el nou govern italià i els aliats el setembre d'aquell mateix any l'illa esdevé l'escenari d'una massacre. Entre el 14 i el 25 de setembre aproximadament més de nou mil italians, entre soldats i oficials, seran executats per les tropes d'ocupació alemanyes, esdeveniment conegut com a [[massacre de Cefalònia]]. El 1945, amb la derrota alemanya, l'illa va quedar en mans de forces angleses fins que finalment la tornaran a sobirania hel·lènica el 1949 amb la fi de la [[guerra civil grega]]. L'agost del [[1953]] l'illa fou sacsejada per quatre terratrèmols el més destructiu dels quals, amb 7.3 a l'escala de Richter, fou el 12 d'agost i part de les 365 viles que hi havia van desaparèixer. Fiscardo, el port, va escapar quasi intacte. El desastre, a més de material i econòmic, provocà l'emigració aproximadament de la major part de la població en tant que 100.000 persones de les 125.000 que hi habitaven abans del terratrèmol deixaren el territori. Altres moviments sísmics afectaran l'illa anys després tot i que en menor escala: a mitjan novembre del 2003 i finalment el setembre del 2005.