Pantel·leria: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - instal·lació de habitants d'Ifriquiya + instal·lació d'habitants d'Ifriquiya
m neteja d'infotaules de geografia política i altres canvis menors
Línia 2:
|topònim = Pantelleria
|oficial = Pantiddirìa
|bandera =
|escut =
|país = {{Bandera|Itàlia|20px}} [[Itàlia]]
|fotografia = Pantelleria North.jpg
|fotografia_descripció =
|localització = {{Location map
|Itàlia
Linha 41 ⟶ 38:
== Geografia ==
És d'origen [[volcà]]nic i té una superfície de 117 km<sup>2</sup> (14 km de llarg per 9 d'ample i un perímetre de 51 km). La seva altura màxima és un cràter a 836 metres conegut com la Montagna Grande, al centre-sud-est. Altres muntanyes o turons són:
 
* Monte Gibele 700 m.
* Kuddia Mida 591 m.
Linha 85 ⟶ 82:
 
El [[1550]] i el [[1553]] fou atacada pels [[Imperi Otomà|turcs]], essent baró de Pantel·leria Josep de Requesens de Palerm, fill de Bernat de Requesens. En aquest segle una part de la població era cristiana i una altra musulmana però vestien i parlaven la mateixa llengua que va evolucionar de manera similar al maltès. El [[5 de setembre]] de [[1620]], la baronia de Pantel·leria fou constituïda en principat per [[Felip III d'Espanya]] i concedida a [[Antoni de Requesens i Requesens]]; els Requesens en van conservar el títol fins al [[segle XIX]], en què va passar als Reggio, prínceps de la Catena, i als Grifeo. El [[1730]], Francesco de Requesens de Pantel·leria (príncep des de feia deu anys) va construir la famosa Villa Pantelleria de [[Palerm]]; el [[1759]], Giuseppe Antonio de Requesens va esdevenir príncep i va fundar la ciutat de Solanno, a Sicília, cosa que li va significar el desastre econòmic en endeutar-se excessivament; algunes possessions van passar a la seva cosina Teresa de Requesens, casada amb Giuseppe Gravina, príncep de Comitali; Giuseppe Antonio fou el darrer príncep amb poder feudal; el va succeir el seu germà Emanuele de Requesens, fins a la seva mort el [[24 de març]] de [[1848]].
 
 
El [[1713]], l'illa va passar a [[Ducat de Savoia|Savoia]] junt amb [[Sicília]], però el [[1720]] les dues illes foren bescanviades per [[Sardenya]] i va passar a [[Àustria]] fins al [[1734]], en què va quedar com a part del Regne de les [[Dues Sicílies]]. Va entrar al regne d'Itàlia amb el regne de les Dues Sicílies el [[1861]].
Linha 175 ⟶ 171:
|}
 
{{municipis Trapani}}
 
{{municipis Trapani}}
 
{{commonscat}}