Gedròsia: diferència entre les revisions

 

La part nord era muntanyosa amb les muntanyes ''Baetii'' (actualment Washáti); al centre una cadena muntanyosa coneguda per Arbiti Mons (probablement les muntanyes Bala o Brahtul) connectava amb el riu ''Arabis'' (actual Purali); a l'oest les Muntanyes Pèrsiques (''Persici Montes'', avui Bushkurd o Burkind). Els únics rius rellevants a part l'''Arabis'', eren el ''Nabrus'' (segurament el Dustee o Bhugwur) i el ''Tomeris'' o ''Tuberum'' (modern Bhusul).

Els gedrosis foren un pobre d'ètnia ària, semblants als aracosis, aris i drangians. No eren coneguts abans de l'expedició d'[[Alexandre el gran]], i de fet no foren totalment sotmesos per aquest però gairebé res és conegut sobre la seva situació política. L'almirall d'Alexandre, [[Nearcos]], descriu les ciutats de la costa, esmenta els diversos petits reis locals i en dona els noms del regnes o pobles, d'est a oest: Saranga, Sacaka, Morontobaca, entre l'Indus i l'Arabis; seguien els arabites, Oreites, Ores, i Ori (o Horites). A la desembocadura del Tomeris Nearcos va fundar una ciutat que es va dir ''Oraea'' (avui Urmara). No lluny la ciutat de ''Rhambacia'' (Rhambakia) fou elegida per Alexandre per fundar una colònia (podria ser l'actual Haúr o potser Ramghur). A l'oest es trobava la tribu anomenada els [[ictiòfags]], que vivien de la pesca, i el seu nom equivalent persa (''Mahi khoran'') va originar segurament l'actual nom regional de Makran; a l'oest seguien Balomum, Dendrobosa, Cyiza, Canasis o Canasida, Troesa, i Dagasiris. Una ciutat anomenada Omana que potser és la mateixa que [[Claudi Ptolemeu]] esmenta com Commana, era també a aquesta zona. A l'interior Alexandre va passar per una gran ciutat, una espècie de metròpoli, que es deia Pura (potser la moderna Bampur o menys probablement Puhrat).