The Proms: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
|||
Línia 6:
En la programació de cada any, s'hi inclouen peces d'autors dels quals se celebra algun aniversari. També s'hi estrenen obres.
En la temporada de 2017 hi van intervenir fins a 7 directores,<ref>Last Night of the Proms speech by Sakari Oramo, 9 September 2017.</ref> el nombre més gran de directores fins al moment. La primera dona en inaugurar la temporada en la ''First Night of the Proms'' al Royal Albert Hall ha estat [[Karina Canellakis]] el 19 de juliol de 2019.<ref>{{
== Història ==
Els [[Promenade concerts]] havien existit des de mitjans del segle XVIII a Londres. El festival actual n'és una continuïtat. Es va inaugurar el 10 d'agost de 1895 al [[Queen's Hall]] a Langham Place amb l'empresari Robert Newman.<ref>Henry J. Wood, ''My Life of Music'' (Victor Gollancz, London, First edition 1938, cheap edition 1946), 1946, p. 68.</ref> Newman volia ampliar l'audiència oferint entrades a un preu assequible i una atmòsfera informal. George Cathcart, un metge otorrinolaringòleg, va donar suport financer als concerts amb la condició que [[Henry Wood]], que aleshores tenia 26 anys, en fos en director.<ref>{{
[[Fitxer:BBC Proms 31.jpg|thumb|Fotografia d'un concert de The Proms; el bust de Henry Wood es veu entre les darreres files del cor]]
Línia 21:
La darrera nit del festival (habitualment, el segon dissabte de setembre) es programa un concert especial, de to més lleuger, amb clàssics populars i que inclou una segona part de cançons patriòtiques britàniques que es clou amb l'himne nacional. Segons els anys i les circumstàncies del moment, s'hi han programat peces diverses però habitualment s'inclouen la marxa núm. 1 de [[Pompa i Circumstància]] d'[[Edward Elgar]] (amb la part "[[Land of Hope and Glory]]" cantada) i la [[Fantasia on British Sea Songs]] d'[[Henry Wood]], seguida de "[[Rule, Britannia!]]" de [[Thomas Arne]]. En concert acaba amb ''Jerusalem'' d'[[Hubert Parry]] i l'himne [[God Save the Queen]], darrerament en l'arranjament de [[Benjamin Britten]]. Acabat el concert, el públic canta ''[[Auld Lang Syne]]'' (''L'hora dels adéus''). Només en aquest darrer concert, però no en els altres, el públic sol portar banderes de Gran Bretanya o disfresses i participa cantant en algunes peces del concert.
Per aquest darrer concert les entrades van molt buscades, tot i que es manté el preu popular de les entrades sense dret a seient. Cap al final del concert, el director fa un discurs d'agraïment i de valoració de la temporada i anuncia la data de la ''First Night'' de la temporada següent. En general, el director de l'[[Orquestra Simfònica de la BBC]] ha dirigit aquest concert, però també ho han fet diversos directors convidats. Fins a 1980 sempre havien estat directors britànics; [[Charles Mackerras]] va ser el primer director no nascut a la Gran Bretanya que va dirigir el concert el 1980. [[Leonard Slatkin]] fou el primer americà el 2001. I [[Jiří Bělohlávek]] fou el primer no-anglòfon el 2007. La primera directora fou [[Marin Alsop]] el 2013.<ref>{{
== ''Proms in the Park'' ==
|