Camí de Sant Jaume: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 88.15.110.248. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
Etiqueta: Reversió
Línia 14:
Vuit segles després de la mort de l'Apòstol, l'any [[813]], sent [[rei d'Astúries]] [[Alfons II d'Astúries|Alfons II el Cast]] i emperador d'Occident, [[Carlemany]], un ermità anomenat [[Ermità Pelai|Pelagi o Pelai]], va veure una estrella posada en el bosc de Libredón. Després de comunicar-li al [[bisbe Teodomir]], [[bisbe]] d'[[Iria Flavia]], van descobrir al centre del bosc una antiga capella amb les restes del sant.
 
Alfons II va viatjar immediatament amb la seva cort al lloc on van trobar l'església, convertint-sei així es convertí en el primer [[pelegrinatge|pelegrí]] de la Història. Va manar edificar una petita església, que amb els anys es transformà amb la seu barroca actual de la [[Catedral de Santiago de Compostel·la]].
 
A la fi del [[segle VIII]] es difon al nord-oest de la [[península Ibèrica]] la llegenda que Sant Jaume el Major havia estat enterrat en aquestes terres, després d'evangelitzar-les. Començà a rendir-se-li culte en un lloc proper a la ciutat episcopal d'[[Iria Flavia]], avui [[Padrón]], on hi ha un cementiri d'època romana. Molt aviat, la notícia s'estengué per tota l'[[Europa]] cristiana i els primers pelegrins comencen a arribar a [[Santiago de Compostel·la|Compostel·la]], al lloc del sepulcre denominat ''Campus Stellae''. El descobriment del sepulcre coincideix amb l'arribada al [[regne d'Astúries]] dels [[mossàrabs]] fugits de les zones dominades pels musulmans, buscant poder practicar les seves creences religioses.