Galvanòmetre d'Einthoven: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Etiqueta: editor de codi 2017
Etiqueta: editor de codi 2017
Línia 15:
}} </ref> El 1908, els metges Arthur MacNalty, M.D. Oxon i Thomas Lewis (cardiòleg), es van unir per convertir-se en els primers de la seva professió en aplicar l'[[electrocardiografia]] al diagnòstic mèdic. Einthoven va ser guardonat amb el [[Premi Nobel de Fisiologia o Medicina]] el 1924 pel seu treball. {{Sfnp | Bowbrick | Borg | 2006 |page=10}}
== Mecànica ==
La invenció d'Einthoven consistia en un filament de [[quars]] recobert de plata molt llarg (uns quants metres) de massa per unitat e longitud insignificant pel que es feia passar els corrents elèctrics del cor. Aquest filamentteniafilament tenia uns potents electroimants situats als seus costats, el que provocava un desplaçament lateral del filament proporcional al corrent del camp electromagnètic. El moviment del filament era fortament ampliat i projectat òpticament a través d’unad'una ranura prima sobre una placa fotogràfica en moviment. <Ref name = "springerlink.com" /> <ref name = "Einthoven 1901"> [http: //chem.ch.huji .ac.il / history / einthoven.html Einthoven (1901)] </ref>
 
El filament es feia originalment estirant un filament de vidre a partir d'un gresol de vidre fos. Per produir un filament prou llarg, es disparava una fletxa perquè arrossegués el filament de vidre fos. lLavorsLlavors el filament produït, es recobria amb [[plata]] per proporcionar un camí conductor al corrent. <ref> [https://books.google.com/books?id=_w9v_ZkzTZoC&pg=PA112&lpg=PA112&dq=string+galvanometer+ arrow springerlink.com "/>
La invenció d'Einthoven consistia en un filament de [[quars]] recobert de plata molt llarg (uns quants metres) de massa per unitat e longitud insignificant pel que es feia passar els corrents elèctrics del cor. Aquest filamenttenia uns potents electroimants situats als seus costats, el que provocava un desplaçament lateral del filament proporcional al corrent del camp electromagnètic. El moviment del filament era fortament ampliat i projectat òpticament a través d’una ranura prima sobre una placa fotogràfica en moviment. <Ref name = "springerlink.com" /> <ref name = "Einthoven 1901"> [http: //chem.ch.huji .ac.il / history / einthoven.html Einthoven (1901)] </ref>
 
La màquina original requeria un refredament d’aigua per als electroimants potents, requerien 5 operadors <ref> [http://www.nia.nih.gov/HealthInformation/Publications/AgingHeartsandArteries/chapter05.htm NIH] {{Webarchive | url = https: / /web.archive.org/web/20080514154547/http://www.nia.nih.gov/HealthInformation/Publications/AgingHeartsandArteries/chapter05.htm | date = 2008-05-14}} </ref> un cop recobert pesava unes 600 lliures lb. <ref name = "Einthoven 1901" />
El filament es feia originalment estirant un filament de vidre a partir d'un gresol de vidre fos. Per produir un filament prou llarg, es disparava una fletxa perquè arrossegués el filament de vidre fos. lLavors el filament produït, es recobria amb [[plata]] per proporcionar un camí conductor al corrent. <ref> [https://books.google.com/books?id=_w9v_ZkzTZoC&pg=PA112&lpg=PA112&dq=string+galvanometer+ arrow springerlink.com "/>
 
La màquina original requeria un refredament d’aigua per als electroimants potents, requerien 5 operadors <ref> [http://www.nia.nih.gov/HealthInformation/Publications/AgingHeartsandArteries/chapter05.htm NIH] {{Webarchive | url = https: / /web.archive.org/web/20080514154547/http://www.nia.nih.gov/HealthInformation/Publications/AgingHeartsandArteries/chapter05.htm | date = 2008-05-14}} </ref> un cop recobert pesava unes 600 lliures lb. <ref name = "Einthoven 1901" />
 
=== Procediment ===
El pacient estava assegut amb els dos braços i la cama esquerra immersos per separat dins d'unes galledes amb una solució salina. Aquestes galledes actuen com a elèctrodes per conduir el corrent de la superfície de la pell al filament. Els tres punts de contacte d’elèctroded'elèctrode sobre aquests membres dibuixaven el que es coneix com a [[triangle de Einthoven|triangle d'Einthoven]], un principi encara utilitzat en l’enregistramentl'enregistrament de l’ECG actual. {{Sfnp | Bowbrick | Borg | 2006 | pàgines = 9–10}}
 
El pacient estava assegut amb els dos braços i la cama esquerra immersos per separat dins d'unes galledes amb una solució salina. Aquestes galledes actuen com a elèctrodes per conduir el corrent de la superfície de la pell al filament. Els tres punts de contacte d’elèctrode sobre aquests membres dibuixaven el que es coneix com a [[triangle de Einthoven|triangle d'Einthoven]], un principi encara utilitzat en l’enregistrament de l’ECG actual. {{Sfnp | Bowbrick | Borg | 2006 | pàgines = 9–10}}
 
== Referències ==