Viquipèdia

Elisabet de Baviera (emperadriu d'Àustria): diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m neteja i/o estndardització d'infotaules
Canvis menors, neteja, replaced: r prop de → r a prop de , l’ → l' (12), degut a → a causa de AWB
Línia 5:
| carrec = [[Imperi Austríac|Emperadriu consort d'Àustria]]
| inici = 24 d'abril de 1854 10 de setembre de 1898
| predecessor = [[Maria Anna de Savoia (emperadriu d'Àustria)| Maria Anna de Savoia]]
| successor = [[Zita de Borbó-Parma]]
| k_etiqueta = Coronació
Línia 17:
| inici3 = 24 d'abril de 1854
| final3 = 12 d'octubre de 1866
| predecessor3 = [[Maria Anna de Savoia (emperadriu d'Àustria)| Maria Anna de Savoia]]
| successor3 = ---
| titol_personal = Reina Consort de Bohèmia, Croàcia, Eslavònia, Dalmàcia, Galítsia, Lodomeria i Iliria
Línia 24:
| lloc_naixement = [[Fitxer:Flag of Bavaria (striped).svg|vora|25px|Baviera]] [[Possenhofen]], [[Regne de Baviera|Baviera]]
| data_defuncio = {{Data defunció i edat|1898|9|10|1837|12|24}}
| lloc_defuncio = {{banderaBanderes|Suïssa}} [[Ginebra]], [[Suïssa]]
| l_etiqueta = Hereu
|conjuge = [[Francesc Josep I d'Àustria| Francesc Josep I]]
| fills = Sofia d'Àustria <br /> [[Gisela d'Àustria]] <br /> [[Rodolf d'Àustria]] <br /> [[Maria Valèria d'Àustria]]
| etiqueta_dinastia =Dinastia
| dinastia = [[Fitxer:Coat of arms of the House of Lorraine.png|25px|Casa de Lorena]] [[Casa de Lorena|Lorena]] <br /> [[Fitxer:Armoiries Bavière.svg|25px|Wittelsbach]] [[Dinastia Wittelsbach|Wittelsbach]]
|pares = [[Maximilià de Baviera]]<br/> [[Lluïsa de Baviera]]
}}
Línia 40:
Elisabet va ser un dels vuit fills de la parella ducal Ludovica i Max de Baviera (de gran a menor): [[Lluís Guillem de Baviera|Lluís]]; [[Helena de Baviera|Helena]], a qui li deien Nené; Elisabet, era Sissi; [[Carles Teodor de Baviera|Carles Teodor]], el germà predilecte de Sissi, anomenat Gackel (pollet); [[Maria Sofia de Baviera|Maria]]; [[Matilde de Baviera|Matilde]], a qui li deien Spatz (pardal); Sofia i Maximilià.
 
Elisabet, juntament amb els seus germans, va viure una vida senzilla, a la natura, atesa i educada directament per la seva mare. La seva infantesa va ser molt despreocupada i allunyada de la vida protocol·lària, fet que més endavant li portaria molts problemes. Tots els estius, la família Wittelsbach es traslladava al [[Castell de Possenhofen]], a la vora del llac Starnberg. Aquesta residència era la preferida d’Elisabetd'Elisabet, ella solia anomenar-la ''Possi''. Allà és on va aprendre a practicar muntanyisme, pescar, muntar a cavall, nadar i apreciar la bellesa de la natura. Igual que els seus pares i els seus germans, no donava importància a les cerimònies ni al protocol, cosa que tampoc preocupava la cort reial de Munic, ja que la rama ducal dels [[Wittelsbach]] no havia d'exercir cap funció oficial i per això es podien permetre una còmoda vida privada.
=== Adolescència, núpcies i descendents ===
Feia temps que la seva mare, Ludovica, buscava un marit adequat per a Elisabet però pocs s'interessaven per ella degut a causa de la manca de coneixements de protocol. La seva germana gran, Helena, acostumava a atraure més l’atenciól'atenció entre els joves rics de la regió a causa de la seva bona educació, bellesa i intel·ligència.
 
L'arxiduquessa [[Sofia de Baviera (arxiduquessa d'Àustria)|Sofia]] ja feia temps que buscava l’esposal'esposa perfecta pel seu fill Francesc Josep i l’elecciól'elecció va recaure sobre Helena, neboda de la mateixa Sofia i cosina de [[Francesc Josep I d'Àustria|Francesc Josep]]. Ludovica, efectivament, va acceptar la decisió de la seva germana i va traslladar-se durant les vacances a Ischl perquè la futura parella pogués conèixer-se i, si tot anava bé, arribar al matrimoni. Ludovica també va portar de viatge a Elisabet, que llavors tenia 15 anys i era causa de moltes preocupacions. Es va enamorar d’und'un jove que no li convenia. Amb aquest viatge la duquessa Ludovica va voler animar-la. A més, Ludovica havia fet ja els seus càlculs: feia ja temps que Sissi i el germà de Francesc Josep, [[Carles Lluís d'Àustria|Carles Lluís]], s’enviaven cartes i regals. Es comentava que Carles Lluís estava enamorat de la seva cosina Elisabet i Ludovica va voler intentar que aquests dos joves també arribessin al matrimoni.
 
El 16 d’agostd'agost de 1853, van arribar a Ischl. No portaven equipatge ni cambreres. Les tres dames vestien de dol perquè acabava de morir una tia. El carruatge que portava tot l’equipatgel'equipatge es va retardar i no es van poder canviar de roba per poder rebre a l’emperadorl'emperador. Mentrestant tota l’atenciól'atenció la rebia el pentinat d’Helenad'Helena, ja que no tenia més remei que presentar-se a l’emperadorl'emperador amb un vestit negre i ple de pols del viatge. La jove Elisabet va haver de preparar-se sola: va portar dues llargues trenes i, sense que ella s’adonés, era observada contínuament per la seva tia Sofia, la qual va admetre que feia molt bona impressió encara que portés un vestit negre. Sissi resultava encantadora i molt maca amb aquell vestit negre que li ressaltava la seva pell blanca. Helena, semblava al costat d’Elisabetd'Elisabet molt seria i poc atractiva. Sense dubte, Francesc Josep al veure a Sissi es va enamorar. Sissi, no s’adonava de res. Ella encara seguia amb la seva melancolia i temor produït per la quantitat de gent que hi havia allà. La seva germana, en canvi, sabia desenvolupar-se bé en aquell ambient.
 
L'endemà, el jove emperador va anar a veure molt d’horad'hora a la seva mare. Li va confessar que trobava molt atractiva a Elisabet i que era a ella a qui volia com esposa, i no a Helena. Això, va trencar els plans que tenia previstos l’arxiduquessal'arxiduquessa i sense gaires esperances va demanar-li que raonés bé la situació i que tornés a pensar en Helena, una dona intel·ligent i ben educada, cosa que estalviaria molts problemes a Sofia. Ningú va canviar la decisió de l’emperadorl'emperador, enamorat d’aquellad'aquella donzella tan jove i senzilla.
 
Així doncs, el vespre de l’aniversaril'aniversari de Francesc Josep es va celebrar un ball. Durant aquell sarau, l’emperadorl'emperador i Sissi van ballar i a continuació li va oferir un ram de roses vermelles que constituïa la manifestació tradicional que ella era la triada. Tots els presents en aquella festa ho van entendre, menys Elisabet.
 
Sissi, en un primer moment es va negar per temor a perdre l’amistatl'amistat de la seva germana gran però, finalment, va confessar els sentiments que per ell sentia:'' << Com no podria estimar a un home com ell? Com ha pogut fixar-se en mi? Sóc tan poca cosa...!>>''. Però, malgrat els seus sentiments, Elisabet no volia casar-s’hi i la seva mare, en certa manera, va obligar-la a acceptar dient-li: ''<< A l’emperadorl'emperador d’Àustriad'Àustria no se li donen carabasses >>''.&nbsp;
 
Durant els nou mesos de relació, la jove parella van viure moments molt bonics. Elisabet, per la seva part, va fer després contínues i amargues referències del compromís: ''<< El matrimoni és una institució absurda. Una se sent venuda a quinze anys i presta un jurament que no entén i del que després se’n penedeix al llarg de trenta anys o més, però que ja no pot trencar>>''.
Línia 59:
 
* SAI l'arxiduquessa [[Sofia d'Àustria]], nascuda el [[1854]] a [[Viena]] i morta el [[1856]], amb dos anys, per fortes febres durant un viatge a Hongria. La seva mort va provocar una profunda depressió que va marcar el caràcter de Sissi durant tota la seva vida.
 
* SAI l'arxiduquessa [[Gisela d'Àustria]] nascuda el [[1855]] a [[Viena]] i morta el [[1932]] a [[Munic]]. Es casà amb el príncep [[Leopold de Baviera (príncep de Baviera)|Leopold de Baviera]].
 
* SAI l'arxiduc [[Rodolf d'Àustria]] nascut el [[1857]] a [[Viena]] i [[incident de Mayerling|mort per suïcidi]] el [[1889]] a [[Mayerling]]. Es casà amb la princesa [[Estefania de Bèlgica]].
* SAI l'arxiduquessa [[Maria Valèria d'Àustria]], nascuda el [[1860]] a [[Budapest]] i morta el [[1924]] al castell de Wallsee a [[Àustria]]. Es casà amb l'arxiduc [[Francesc Salvador d'Àustria-Toscana]]. Maria Valèria és també coneguda com "l'única filla" o com Sissi l'acostumava a anomenar "la meva estimada filla hongaresa" donada la gran estima que li tenia al país d'Hongria, lloc on habitualment es refugiava com s'ha dit abans, i amb la cultura i costums del qual es va voler educar. Maria Valèria va ser l'única que va poder estar a prop de la seva mare i a la que sempre va estimar i va poder educar a la seva manera. Els grans enemics que Isabel va fer al llarg de la seva vida li deien despectivament «la nena hongaresa» i no precisament per l'amor que la seva mare sentia per tal país, sinó perquè creien que la nena era fruit en realitat d'alguna divagació sexual que Isabel hauria mantingut amb el comte hongarès [[Gyula Andrássy]]. No obstant això, la gran semblança que Valèria guardava amb el seu pare, l'Emperador, es va encarregar de desmentir aquests rumors.▼
 
▲* SAI l'arxiduquessa [[Maria Valèria d'Àustria]], nascuda el [[1860]] a [[Budapest]] i morta el [[1924]] al castell de Wallsee a [[Àustria]]. Es casà amb l'arxiduc [[Francesc Salvador d'Àustria-Toscana]]. Maria Valèria és també coneguda com "l'única filla" o com Sissi l'acostumava a anomenar "la meva estimada filla hongaresa" donada la gran estima que li tenia al país d'Hongria, lloc on habitualment es refugiava com s'ha dit abans, i amb la cultura i costums del qual es va voler educar. Maria Valèria va ser l'única que va poder estar prop de la seva mare i a la que sempre va estimar i va poder educar a la seva manera. Els grans enemics que Isabel va fer al llarg de la seva vida li deien despectivament «la nena hongaresa» i no precisament per l'amor que la seva mare sentia per tal país, sinó perquè creien que la nena era fruit en realitat d'alguna divagació sexual que Isabel hauria mantingut amb el comte hongarès [[Gyula Andrássy]]. No obstant això, la gran semblança que Valèria guardava amb el seu pare, l'Emperador, es va encarregar de desmentir aquests rumors.
 
=== Personalitat ===
Linha 72 ⟶ 69:
Després del naixement del seu fill Rudolf, va començar a cuidar la seva figura d'una manera maniàtica, arribant a fer-se instal·lar unes anelles a les seves habitacions per poder practicar esport sense ser vista. La seva alimentació va donar també molt a dir, ja s'alimentava bàsicament a base de peix bullit, alguna fruita, i suc de carn espremuda i posteriorment cuinada. A partir dels 35 anys no va tornar a deixar que ningú la retratés o prengués una fotografia, per això, va adoptar el costum de portar sempre un vel blau, un para-sol i un gran ventall de cuir negre amb el qual cobria la seva cara quan algú s'apropava massa a ella.
 
&nbsp;També, entre d'altres excentricitats, al final de la seva vida es va fer tatuar una àncora a l'espatlla (pel gran amor que sentia pel mar i les travessies per sentir-se sense pàtria pròpia, com els eterns mariners que vaguen pel món), i es feia lligar al pal del seu vaixell durant les tempestes. Passejava diàriament durant vuit llargues hores, arribant a extenuar a diverses de les seves dames del seu seguici, entre elles [[Ida Ferenczy]] o [[Maria Festetics]]. A més, adorava viatjar, mai romanent en el mateix lloc més de dues setmanes. Va gaudir de la literatura, especialment de les obres de [[William Shakespeare]], de [[Friedrich Hegel]] i del seu poeta predilecte, [[Heinrich Heine]], amb retrats del qual va decorar la seva habitació i va donar peu a una gran polèmica. Finalment, detestava el ridícul protocol de la cort imperial de Viena, de la qual va procurar romandre allunyada durant el major temps possible i cap a la qual va desenvolupar una autèntica fòbia que li va provocar molts trastorns com nàusees, depressió nerviosa... Sissi es va mantenir, sempre que va poder, allunyada de la vida pública. Va ser una emperadriu absent del seu imperi, encara que no per això menys pendent dels assumptes d'Estat. De fet, va ser la mateixa emperadriu una de les principals impulsores de la coronació de Francesc Josep com a rei d'Hongria i, en conseqüència, la creació de l'[[Imperi Austrohongarès]] el 1867.
 
=== Mort de l'emperadriu ===
Linha 85 ⟶ 82:
 
El 1992 s'estrenà a [[Viena]] un [[teatre musical|musical]], [[Elisabeth (musical)|''Elisabeth'']], basat en la seva vida, que esdevingué el musical en alemany de més èxit. Té música de [[Sylvester Levay]] i llibret de Michael Kunze.
 
 
{{Projectes germans|commons=Sisi}}
 
{{Autoritat}}
 
[[Categoria:Austríacs|Sissi]]
[[Categoria:Prínceps de Baviera]]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Elisabet_de_Baviera_(emperadriu_d%27Àustria)»