Ofensiva del Tet: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
→Avaluació: amplio contingut |
|||
Línia 254:
L'1 de març, Clifford havia succeït McNamara com a Secretari de Defensa. Durant aquell mes, Clifford, que havia arribat al càrrec com a un decidit seguidor del compromís a Vietnam i que s'oposava a les opinions de desescalament de McNamara, es posicionà contra la guerra. Segons Clifford, «''La simple veritat és que els militars fracassaren en mantenir una argumentació respectable per a la seva posició.''» <ref name="Clifford402">Clifford, p. 402.</ref> Entre els resultats del Tet i les trobades del grup que portava el seu nom, es convencé que el desescalament era la única solució per als Estats Units. Creia que l'increment de tropes només portaria una escala més violenta i buscà d'altres a l'Administració que l'ajudessin a convèncer el President a revertir l'escalament, fins assolir nivells de 550.000 homes, per buscar negociacions amb Hanoi, i deixar la responsabilitat dels combats als sud-vietnamites.<ref>Major General Phillip Davidson, Westmoreland's chief of intelligence, reflected how the military men thought about Clifford's conversion in his memoir: "Clifford's use of the Wise Men to serve his dovish ends was a consummate stroke by a master of intrigue...what happened was that Johnson had fired a doubting Thomas (McNamara) only to replace him with a Judas." Phillip Davidson, ''Vietnam at War''. Novato CA: Presidio Press, 1988, p. 525.</ref> Clifford silenciosament trobà aliats i fou assistit en els seus esforços per l'anomenat "8:30 Group" - Nitze, Warnke, Phil G. Goulding (Assistent del Secretari de Defensa per als Afers Públics), George Elsey i el coronel de la Força Aèria Robert E. Pursely.
El 27 de febrer, el Secretari d'Estat Dean Rusk havia proposat que l'aturada parcial dels bombardeig seria implementada al Vietnam del Nord i que es faria a Hanoi una oferta per negociar.<ref name="Johnson399">Johnson, p. 399.</ref> El 4 de març, Rusk reiterà la proposta, explicant que, durant l'estació de pluges al Nord, el bombardeig seria menys efectiu i que no calia cap sacrifici militar. Això era simplement una estratagema política, però, com que els nord-vietnamites provablement rebutjarien de nou la negociació, fent-se càrrec d'ells i "alliberant així la mà després d'un curt període de temps ... posant el mico fermament a l'esquena de Hanoi per al que havia de seguir".<ref name="Johnson400">Johnson, p. 400.</ref><ref>''Pentagon Papers'', p. 623.</ref>.
[[File:Arvn2.jpg|thumb|right|250px|Rangers de l'ARVN Rangers movent-se pel Cholon occidental, 10 de maig de 1968]]
Mentre que tot això es deliberava, la petició de tropes va ser leaked a la premsa i publicat al ''[[The New York Times]]'' el 10 de març.<ref>President Johnson was convinced that the source of the leak was Undersecretary of the Air Force [[Townsend Hoopes]]. Don Oberdorfer suggested that the ''Times'' pieced the story together from a variety of sources. Oberdorfer, pp. 266–270. Herbert Schandler concluded that the key sources included Senators who had been briefed by Johnson himself. Herbert Y. Schandler, ''The Unmaking of a President''. Princeton NJ: Princeton University Press, 1977, pp. 202–205.</ref> L'article també revelava que la petició havia començat un seriós debat a l'administració. D'acord a ell, diversos funcionaris d'alt nivell creien que l'increment de tropes estatunidenques seria igualat pels comunistes i simplement es mantindria una impasse a una major escala de violència. Va afirmar que els funcionaris estaven dient en privat que "els canvis d’actitud generalitzats i profunds, la sensació que s’ha arribat a una conca hidrogràfica" <ref name="Oberdofer269">Oberdofer p. 269.</ref>
Una gran acord s'ha comentat pels historiadors sobre com els mitjans van influir en la percepció del ''turning point'' de la guerra sobre el públic estatunidenc. El locutor de la [[CBS]] [[Walter Cronkite]] afirmà durant un telenotícies el 27 de febrer «''Massa sovint hem estat desenganyats per l'optimisme dels líders estatunidencs, tant a Vietnam com a Washington, per tenir fe en les línies de llum que troben sobre els núvols negres''» i afegí que
"ens sentim embolicats en un impasse que només podria acabar amb la negociació, no amb la victòria."<ref>Stephens, Bret, "American Honor", ''Wall Street Journal'', January 22, 2008, p. 18.</ref> Lluny de patir una baixada de la moral, però, la majoria dels estatunidencs se situaren al costat del President. Una enquesta de Gallup de gener de 1968 revelà que el 56% dels enquestats es consideraven hawks on the war and 27 percent doves, amb un 17% no opinaven. <ref>Braestrup, 1:679f.</ref>
Johnson, però, va fer alguns comentaris a la premsa durant o immediatament després a l'ofensiva, deixant una impressió d'indecisió en el públic. Va ser per aquesta manca de comunicació que feu augmentar la desaprovació per la seva conducta durant la guerra. A finals de febrer, la taxa d'aprovació havia caigut del 63% al 47%. A finals de març el percentatge d'estatunidencs que expressaven confiança en les polítiques militars estatunidenques al Sud-Est asiàtic havia caigut del 74 al 54%.<ref>Braestrup, 1:687.</ref>
== Referències ==
| |||