Diferència entre revisions de la pàgina «Richard McKay Rorty»

pronoms redundants,
m (espais als encapçalaments)
(pronoms redundants,)
'''Richard McKay Rorty''' ([[Nova York]], 4 d'octubre del 1931 - 8 de juny del 2007) va ser un [[filòsof]] [[estatunidenc]]. Rorty va estudiar a la [[Universitat de Chicago]] i a la [[Universitat Yale]].
 
Les crítiques de Rorty es van centrar a qüestionar la [[filosofia]] basada en la [[metafísica]] que sembla obsessionada amb posar-se en un lloc privilegiat des del qual sotmetre i limitar tota la realitat sota el judici sobirà d'una raó omnipotent (crítica que va inaugurar amb el seu llibre del 1979 ''La filosofia i el mirall de la naturalesa''). Aquesta manera de fer filosofia acaba divorciant-se de la realitat i genera una filosofia que només parla de si mateixa i que gira sobre si mateixa en una espècie de metallenguatge. Rorty va aclarir que el problema, el tenen fins i tot aquells que volen escapar a la metafísica (com Derrida) i que assumeixen aquesta tasca amb un dramatisme innecessari. Així, apareix el costat més irònic de Rorty quan dessacralitza el llenguatge de la filosofia i el comença a considerar com un llenguatge més, fins i tot homologant-lo amb la [[literatura]]. Per exemple, Rorty va plantejar que, en comptes de pensar un tractat sistemàtic sobre la moral, en la mateixa literatura ja és possible trobar fonts que serveixen per a inspirar moralment. Per a això, va prendre com a model escriptors com [[Henry James]], [[Marcel Proust]] i el poeta americà [[Walt Whitman]] (Rorty tenia una càtedra de literatura a Stanford).
 
Però aquests temes literaris també tenen a veure amb la font de la qual es nodreix Rorty: el filòsof [[Ludwig Wittgenstein]].
 
Per a Rorty, l'expressió ''jocs de llenguatge'' li permet de fer comprendre que la filosofia de tall metafísic (l'obsessionada amb les grans preguntes que busquen distingir i resoldre la veritatrealitat de l'aparent i coses per l'estil) està destinada al fracàs per culpa d'interrogants i intencions que no conduïxencondueixen a res. Finalment, per a Rorty i per a Wittgenstein, els humans simplement ens movem en el llenguatge i en les pràctiques socials que el generen: preguntar-se pels límits o si existeix una entitat fora del temps que sosté i li dóna sentit a aquests 'jocs de llenguatge' és, o bé, una pràctica inútil, o bé, només un joc més. Idees com aquestes són les que van fer de Rorty un pragmatista que actuava com una sort de terapeuta (com Wittgenstein) dedicat a llevar-li als filòsofs l'afany de preguntar-se per assumptes inefables que estan més enllà de la temporalitat.
 
==Obres en anglès==
64

modificacions