Diferència entre revisions de la pàgina «Entrada en pèrdua»

cap resum d'edició
La reducció en la sustentació és deguda a un procés conegut com a separació de la [[capa límit]], pel qual s'inverteix la direcció relativa del flux d'aire en determinades zones de la superfície aerodinàmica, reduint d'aquesta manera la succió generada per l'aire. Quan aquest fenomen es produeix en una porció significativa de la superfície, provoca una reducció notable de la capacitat de sustentació de l'ala, alhora que augmenta considerablement la [[resistència aerodinàmica]].
 
L'entrada en pèrdua és de particular interès en [[navegació aèria]] i [[enginyeria aeroespacial]], perquè suposa un risc per a l'estabilitat de les [[aeronau]]s. Quan l'entrada en pèrdua es produeix en ple vol, el pilot ha de recuperar la sustentació i l'estabilitat fent que l'[[avió]] "«piqui"», és a dir, fent que el morro baixi respecte a la cua. Tanmateix, l'entrada en pèrdua és a vegades utilitzada de forma intencionada en algunes [[maniobres d'acrobàcia aèria]].
241.169

modificacions