Borrell II: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Afegides dades i referència |
m Robot treu puntuació penjada després de referències |
||
Línia 21:
}}
'''Borrell II''' (Barcelona, 927 - [[Castellciutat]],<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom=Sobrequés i Callicó|nom=Jaume|títol=Comtes, Reis, Comtesses i Reines de Catalunya|url=|edició=|llengua=català|data=abril de 2011|editorial=Base|lloc=Barcelona|pàgines=29-31|isbn=9788415267249|cognom2=Morales i Montoya|nom2=Mercè}}</ref>
Destacà per negar-se a renovar el [[pacte de vassallatge]] amb el rei francès [[Hug Capet]] després que aquests es neguessin a ajudar-lo, per la qual cosa els comtats anteriorment mencionats passaren a ser independents ''de facto''.
Línia 61:
== Vida política ==
Al contrari que el seu pare, va ser un comte molt més diplomàtic que no pas militar. Va procurar mantenir sempre relacions cordials amb els seus dos poderosos veïns: els [[francs]], al nord i els [[musulmans]], al sud. L'any 950 va intercanviar ambaixades amb [[califat de Còrdova|Còrdova]] (centre del poder musulmà), entrevistant-se amb el calfa [[Abd-ar-Rahman III|Abd ar-Rahmàn III]].<ref name=":0" />
L'any 966, desprès d'haver-se reiniciat les hostilitats amb el califat musulmà per iniciativa dels comtes cristians, Borrell II va trencar la fidelitat deguda al rei franc, en trobar-se cada cop més allunyat d'ell, i va prestar obediència i vassallatge al Califa cordovés [[Al-Hàkam II]], fill d'Abd ar-Rahmàn III.<ref name=":0" />
Va ser un protector de les ciències i la cultura. Invità el famós monjo [[Gerbert d'Orlhac]], que uns anys més tard arribaria a [[Papa]] amb el nom de [[Silvestre II]], a residir al comtat, perquè ampliés estudis.
Línia 77:
Malgrat tot els seus esforços, sota el seu mandat els territoris de la [[Gòtia]] van sofrir greus atacs del cabdill [[Califat de Còrdova|andalusí]] [[Almansor|Al-Mansur]], succesor d'Hàkam II: en la campanya del [[982]] va conquerir el castell de Munt Fariq (el [[Castell del Far]])<ref>Dolors Bramon [http://www.raco.cat/index.php/Ponencies/article/viewFile/70422/86528 El castell Vell de Llinars citat en una crònica àrab d'un autor anònim medieval magribí]</ref> de camí a Girona. De retorn va conquerir [[Òdena]] (''Wutina'').
En una nova expedició el [[984]] de retorn de [[Sepúlveda]] va passar pel comtat de Barcelona. Almansor va [[Destrucció de Barcelona|arrasar Barcelona]], molts dels seus habitants van ser fets presoners i els [[Monestir de Sant Cugat del Vallès|monestirs de Sant Cugat del Vallès]], de [[Sant Pau del Camp]] i de [[Sant Pere de les Puel·les]] van ser atacats,<ref name=":0" />
===Trencament del pacte de vassallatge amb el rei de França i independència del comtat de Barcelona===
Les peticions d'ajuda del comte Borrell van ser ignorades pel rei franc [[Lotari I de França]] que en aquells moments s'enfrontava als seus propis problemes al [[Comtat de Verdun]]. A conseqüència d'això i com a resultat d'un creixent desarrelament dels comtes barcelonins respecte als seus antics senyors, el [[988]] Borrell II es va negar a renovar el [[pacte de vassallatge]] amb el nou rei francès, [[Hug Capet]], i va instaurar la independència ''de facto'' dels territoris sota el seu poder tot i que, jurídicament, no es sancionaria aquesta situació fins al [[Tractat de Corbeil]], signat l'any 1258 entre [[Jaume el Conqueridor|Jaume I el Conqueridor]] i [[Lluís IX de França]].<ref name=":0" />
== Títols i successors ==
L'any [[947]], en retirar-se el seu pare a la vida monacal, va accedir al govern dels comtats de [[comtat de Barcelona|Barcelona]], [[comtat de Girona|Girona]] i [[comtat d'Osona|Osona]] conjuntament amb el seu germà [[Miró I de Barcelona|Miró]]<ref>{{ref-llibre|cognom=Vilalta Aserra |nom=Enric |títol=A la marca extrema, en terra de solitud |url=http://books.google.cat/books?id=V4vMna_qOfQC&pg=PA69&dq=borrell+mir%C3%B3+947&hl=ca&sa=X&ei=_7oMT8ykPMeyhAemv6WPBA&ved=0CC4Q6AEwAA#v=onepage&q=borrell%20mir%C3%B3%20947&f=false |editorial=L'Abadia de Montserrat |data=2010 |pàgines=p.69 |isbn=8498833469 }}</ref> compartint aquesta tasca fins a l'any [[966]] en que Miró va morir i governant aleshores en solitari. El [[948]] va heretar el [[comtat d'Urgell]] en morir el seu oncle [[Sunifred II d'Urgell]] sense descendència.<ref name=":0" />
A part dels títols comtals hereditaris, emprava els títols honorífics de ''marquès'' i ''duc de la Gòtia'',<ref name="enciclopedia">[http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0011541&BATE=Borrell%20II%20de%20Barcelona Enciclopèdia Catalana: Borrell II de Barcelona]</ref> ''dux Gothicae'' (''Borrelli ducis Gothicae'') ([[971]]),<ref>[https://books.google.cat/books?id=v5nCBAAAQBAJ&lpg=PA33&dq=hibereo%20duc&hl=ca&pg=PA33#v=onepage&q&f=false Cataluña en sus orígenes. La Marca Hispánica, una frontera entre dos mundos.]</ref> així com el títol de "príncep de Gothlandia" amb connotacions de sobirania ([[972]]).<ref>Fita Colomé, Fidel[http://www.cervantesvirtual.com/FichaObra.html?Ref=24039 ''El principado de Cataluña. Razón de este nombre.''], Boletín de la Real Academia de la Historia, tomo 40 (1902), pág. 261.</ref> Quan arribà el decisiu any [[987]], quan Borrell II demanà auxili al rei franc [[Hug Capet]] per valer el pacte de vassallatge, el cronista de la cort franca Richer el qualificà de ''duc de la Hispània Citerior'', un títol que Borrell II mai no utilitzà per a si mateix; davant la ineficàcia de l’auxili franc el pacte de [[vassallatge]] quedà trencat. Vers el març del [[988]] Borrell II s'intitulava ''gratia Dei hibereo duci atque marchiso'' («per la gràcia de Déu duc ibèric i marquès») i hom no coneix cap precepte reial franc per a la Gòtia posterior al 986.<ref name="enciclopedia"/> Això no obstant però, en tots els documents de la [[Gòtia]] es continuaran datant els documents oficials per la data del regnat dels reis francs —i no per l'[[Era Hispànica]]—, una pràctica que continuaria fins que el llinatge dels comtes de Barcelona esdevingueren reis d'Aragó.
| |||