Tenora: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
enlllaços
Línia 4:
 
== Descripció ==
Fa uns vuitanta-cinc centímetres de llargada i és formada per tres cossos: la peça superior, la central i la campana, feta de metall. Sona gràcies a la vibració d’una inxa doble, de canya, fixada a un suport. Com molts altres instruments de fusta de la cobla, és feta amb ginjoler, un arbust autòcton de la Mediterrània força escàs. Dins la formació de la [[cobla]] hi ha dues tenores i se situen a la primera fila amb la resta d’instruments de vent-fusta. Com que és l’instrument més greu de la seva família, les dues tenores es col·loquen a la banda dreta.<ref name="ICUB"/><ref>{{Ref-llibre|cognom = Fundació Enciclopèdia Catalana|nom = |títol = [[Gran Enciclopèdia de la Música|url = |edició =]] |llengua = català|data = 2001|editorial = [[Grup Enciclopèdia Catalana]] |lloc = Barcelona|pàgines = |isbn = 84-412-0236-2}}</ref>
 
La versió que en coneixem avui va ser inventada a mitjan segle XIX pel músic i constructor d’instruments rossellonès [[Andreu Toron i Vaquer]]. Com que era intèrpret d’oboè, va aprofitar les millores introduïdes poc abans en clarinets i oboès per aplicar-les a la tenora. D’aquesta manera es va fer més llarga, s'hi afegí el sistema de claus i la característica campana de metall.<ref name="ICUB"/>