Obre el menú principal

Canvis

379 bytes afegits ,  fa 3 mesos
cap resum d'edició
L''''ainu''' ({{AFI|ˈaɪnuː|}})<ref>{{ref-llibre |cognom=Bauer |nom=Laurie |títol=The Linguistics Student's Handbook |lloc=Edimburg |any=2007}}</ref> (Ainu: {{lang|ain|アィヌ・イタㇰ}}, ''Aynu itak''; [[japonès]]: {{lang|ja|アイヌ語}} ''Ainu-go'') és una llengua aïllada (única supervivent del grup de llengües ainu) parlada pels membres del grup ètnic dels [[ainus]] a l'illa de [[Hokkaido|Hokkaidō]] al nord del [[Japó]].
 
== Domini lingüistic, història i sociolingüística ==
Fins al segle XX, les llengües ainu també es parlaven a la meitat sud de l'illa de [[Sakhalín]] (ara tota ella pertanyent a Rússia) i també per petits grups de gent a les [[illes Kurils]], on els ainu eren la població autòctona. L'estalinisme deportà la gran majoria d'ainus d'aquestes regions cap al Japó en 1945-1947, juntament amb els japonesos. Existeix una petita comunitat d'origen ainu al sud de [[Kamtxatka]], derivació d'ainus de les Kurils que s'hi establiren el 1877.
 
Fins a mitjans segle XX, les llengües ainu, a més de Hokkaido, també es parlaven en diversos territoris que actualment formen part de la [[Federació Russa]]:
Sols la variant de [[Hokkaido|Hokkaidō]] sobreviu. L'últim parlant d'ainu a [[Sakhalín]] va morir el 1994 i l'ainu de [[Hokkaido|Hokkaidō]] és ara mateix una llengua moribunda que ha estat en perill durant com a mínim les passades poques dècades. La major part dels 25,000 - 200,000 ainus ètnics del Japó parlen sols [[japonès]] en l'actualitat. En la ciutat de Nibutani (part de Biratori, a Hokkaidō) on viuen molts dels parlants nadius que queden, hi ha 100 parlants, dels quals sols 15 usaven la llengua diàriament a finals dels anys 1980.
* a la meitat sud de l'illa de [[Sakhalín]]
* a les [[illes Kurils]].
* al sud de [[Kamtxatka]], com a resultat de l'establiment d'una petita comunitat ainu de les Kurils, que el 1877 optà per Rússia enfront el Japó (arran que el tractat de Sant Petersburg de 1875 atribuí tot l'arxipèlag al Japó).
 
L'estalinisme deportà la gran majoria d'ainus de Sakhalín i de les Kurils cap al Japó en 1945-1947, juntament amb els japonesos. Avui dia, els ainus de totes aqueixes regions són russòfons; a Sakhalín, per exemple, el darrer parlant d'ainu morí el 1994. Tot i així, uns centenars de persones es reivindiquen d'ètnia ainu, si bé l'Estat refusa reconèixer-los perquè d'ençà 1979 considera extingida l'ètnia.
 
Sols la variant de [[Hokkaido|Hokkaidō]] sobreviu., L'últim parlant d'ainu a [[Sakhalín]] va morir el 1994tot i l'ainu de [[Hokkaido|Hokkaidō]]que és ara mateix una llengua moribunda que ha estat en perill durant com a mínim les passades poques dècades. La major part dels 25,000 - 200,000 ainus ètnics del Japó parlen sols [[japonès]] en l'actualitat. En la ciutat de Nibutani (part de Biratori, a Hokkaidō) on viuen molts dels parlants nadius que queden, hi ha 100 parlants, dels quals sols 15 usaven la llengua diàriament a finals dels anys 1980.
 
Hi ha actualment un moviment actiu que tracta de fer reviscolar el llenguatge, principalment a [[Hokkaido|Hokkaidō]] però també en altres llocs, amb la intenció de revertir un descens de segles en el nombre de parlants. Açò ha conduït a un augment en la quantitat de persones que l'aprenen com a segona llengua, especialment a la regió de [[Hokkaido|Hokkaidō]]. Tot açò es deu en gran part als esforços pioners d'un folklorista ainu dels últims temps, de nom [[Shigeru Kayano]], que era un parlant nadiu de la llengua ell mateix.
11.915

modificacions