Obre el menú principal

Canvis

480 bytes afegits ,  fa 4 mesos
cap resum d'edició
L'estalinisme deportà la gran majoria d'ainus de Sakhalín i de les Kurils cap al Japó en 1945-1947, juntament amb els japonesos. Avui dia, els ainus de totes aqueixes regions són russòfons; a Sakhalín, per exemple, el darrer parlant d'ainu morí el 1994. Tot i així, uns centenars de persones es reivindiquen d'ètnia ainu, si bé l'Estat refusa reconèixer-los perquè d'ençà 1979 considera extingida l'ètnia.
 
Sols la variant de [[Hokkaido|Hokkaidō]] sobreviu, tot i que és ara mateix una llengua moribunda que ha estat en perill durant com a mínim les passades poques dècades. La major part dels 25,.000 - 200,000 ainus ètnics del Japó parlen sols [[japonès]] en l'actualitat. En la ciutat de Nibutani (part de Biratori, a Hokkaidō) on viuen molts dels parlants nadius que queden, hi ha 100 parlants, dels quals sols 15 usaven la llengua diàriament a finals dels anys 1980. Segons càlculs de 2011 hi havia unes trenta mil persones que s'identificaven com a ainu, de les quals 304 entenien la llengua i qinze n'eren parlants actius (però, probablement, no transmissors).
 
Tot plegat és conseqüència directa de la política de niponització exercida sistemàticament per tots els règims japonesos, codificada en la llei de "protecció dels ex-aborígens" de 1899. No fou fins al 1997 que el Japó engegà un procés de reconeixement relatiu dels ainu.
Hi ha actualment un moviment actiu que tracta de fer reviscolar el llenguatge, principalment a [[Hokkaido|Hokkaidō]] però també en altres llocs, amb la intenció de revertir un descens de segles en el nombre de parlants. Açò ha conduït a un augment en la quantitat de persones que l'aprenen com a segona llengua, especialment a la regió de [[Hokkaido|Hokkaidō]]. Tot açò es deu en gran part als esforços pioners d'un folklorista ainu dels últims temps, de nom [[Shigeru Kayano]], que era un parlant nadiu de la llengua ell mateix.
 
Hi ha actualment un moviment actiu que tracta de fer reviscolar ella llenguatgellengua, principalment a [[Hokkaido|Hokkaidō]] però també en altres llocs, amb la intenció de revertir un descens de segles en el nombre de parlants. Açò ha conduït a un augment en la quantitat de persones que l'aprenen com a segona llengua, especialment a la regió de [[Hokkaido|Hokkaidō]]. Tot açò es deu en gran part als esforços pioners d'un folklorista ainu dels últims temps, de nom [[Shigeru Kayano]], que era un parlant nadiu de la llengua ell mateix.
 
Tradicionalment, l'ainu no s'escrivia. Les històries passaven oralment d'unes persones a altres. El relat més conegut d'aquesta cultura és el de ''[[Yukar]]'', que explica la vida d'un heroi que fa servir els seus poders màgics. A causa de la poca quantitat de persones que encara parlen la llengua, s'han començat a recollir per escrit els contes i històries.
11.915

modificacions