Eugeni Xammar i Puigventós: diferència entre les revisions

Amb l'entrada de la [[Segona república espanyola|república]] Xammar recupera les expectatives sobre Catalunya que havia perdut amb la [[dictadura de Primo de Rivera|dictadura]] anterior. El mateix 14 d'abril de 1931 envià un telegrama al [[Francesc Macià|president Macià]] per posar-se al seu servei,{{efn|«President Macià. Barcelona. Stop. Compleixo emocionat deure tot català actuals moments posar-se vostres ordres. Stop. Sortiré aquest vespre avió Barcelona, si no maneu resti Berlín. Stop. Xam-mar. Berlín. 14 abril 1931»}} un gest de suport a la figura presidencial, a la institució, al màxim representant de Catalunya, que no li impedeix però, amb la seva característica independència de criteri, llençar crítiques a la persona des de les pàgines d'[[El Be Negre]] a cada renúncia de catalanitat.{{sfn|Torra|2007|p=134}}

 

A Catalunya apareixen publicacions liderades per amics seus que el volen com a col·laborador i, ni que sigui simbòlicament, ell s'hi afegirà al projecte. És el cas de la seva primera i única col·laboració a [[Mirador (revista)|Mirador]] on, tot i escriure-hi només un article, «França i Alemanya, la cruïlla de camins», el 23 juliol del 1931, va ser considerat per [[Huertas Claveria]] com «Un dels homes de Mirador».{{sfn|Torra|2007|p=134}}