Obre el menú principal

Canvis

68 bytes afegits ,  fa 3 mesos
cap resum d'edició
* al sud de [[Kamtxatka]], com a resultat de l'establiment d'una petita comunitat ainu de les Kurils, que el 1877 optà per Rússia enfront el Japó (arran que el tractat de Sant Petersburg de 1875 atribuí tot l'arxipèlag al Japó).
 
LEn 1945-1947 l'estalinisme deportà la gran majoria d'ainus de Sakhalín i de les Kurils cap al Japó en 1945-1947, juntament amb els japonesos que s'hi havien establert. Avui dia, els ainusainu de totes aqueixes regions són russòfons; a Sakhalín, per exemple, el darrer parlant d'ainu morí el 1994. Tot i així, uns centenars de persones es reivindiquen d'ètnia ainu, si bé l'Estat refusa reconèixer-los perquè d'ençà 1979 considera extingida l'ètnia.
 
Sols la variant de [[Hokkaido|Hokkaidō]] sobreviu, tot i que és ara mateix una llengua moribunda que ha estat en perill durant com a mínim les passades poques dècades. La major part dels 25.000-200,000 ainusainu ètnics del Japó parlen sols [[japonès]] en l'actualitat, i la majoria amaguen l'origen. En la ciutat de Nibutani (part de Biratori, a Hokkaidō), on viuen molts dels parlants nadius que queden, hi ha 100 parlants, dels quals sols 15 usaven la llengua diàriament a finals dels anys 1980. Segons càlculs de 2011 hi havia a Hokkaido unes trenta mil persones que s'identificaven com a ainu, de les quals 304 entenien la llengua i qinzequinze n'eren parlants actius (però, probablement, no transmissors).
 
Tot plegat és conseqüència directa de la política de niponització exercida sistemàticament per tots els règims japonesos, codificada en la llei de "protecció dels ex-aborígens" de 1899. No fou fins al 1997 que el Japó engegà un procés de reconeixement relatiu dels ainu.
11.915

modificacions