Diferència entre revisions de la pàgina «Tomàquet»

6 octets eliminats ,  fa 6 mesos
cap resum d'edició
m (Revertides les edicions de 102.142.7.131. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.)
Etiqueta: Reversió
El segle XVIII va iniciar-se el cultiu del tomàquet, entre altres fruites, a les comarques del [[Maresme]] i del delta del [[Llobregat]], que es van consolidar durant el XIX, a mesura que creixia la població del nucli urbà de Barcelona. A finals del segle XIX es consolida l'horta de [[València]], on ja des d'un començament va destacar la producció de tomàquets, juntament amb melons i pebrots. El 1931 la província de València produeix més tomàquets que cap altra d'Espanya, i amb varietats molt diverses. En aquest any el 86% d'exportacions espanyoles de tomàquets vénen de la província de València. En el període 1927-1936, el tomàquet era, després de l'enciam, la segona hortalissa més exportada del Rosselló.<ref name="hapc">''Història agrària dels Països Catalans'', Emili Giralt i Raventós, Edicions Universitat Barcelona, 2004, {{ISBN|84-475-2785-9}}</ref>
 
A principisla primeria del segle XXI hi havia la queixa general de la falta de saborgust de les tomates que es consumien. La causa era per la intensificació de la producció i consum de tomates, provocantque feia que es recol·lectaren en "l’estat «verd madur»". Els fruits en aquest estat, en ser exposats al gas etilè, desenvolupen color i saborgust".<ref name="Mètode">{{ref-publicació|cognom=Sapiña|nom=Fernando|títol=El misteri de les tomaques insípides|publicació=Mètode|data=2012|url=https://metode.cat/revistes-metode/seccions/la-ciencia-a-taula-seccions/el-misteri-de-les-tomaques-insipides.html?platform=hootsuite}}</ref>
 
== Conreu ==
[[Fitxer:Tomatoes plain and sliced.jpg|thumb|La tomata és un fruit molt sucós.]]
Les espècies ''Solanum cheesmaniae'' i ''Solanum galapagaense'' creixen de forma silvestre a les [[illes Galàpagos]] i als [[Andes]] [[Amèrica|americans]], des del centre de l'[[Equador]], a través delal [[Perú]] i fins al nord de [[Xile]]. D'Per altra bandapart, la ''Solanum lycopersicum'', considerada l'ancestre silvestre del tomàquet cultivat, es troba distribuït molt àmpliament a nombrosos països americans com [[Mèxic]], [[Colòmbia]] o [[Bolívia]], ella qual quecosa fa pensar en antics cultiusconreus de l'home prehistòric.
 
El conreu de secà és possible en terrenys amb gran capacitat d'acumulació d'aigua i de clima no massagaire sec a l'estiu com alguns indrets de la [[Catalunya]] nord-oriental. La densitat de plantes és menor que en regadiu i no s'entutoren. Les varietats utilitzades han de ser rústegues amb la pell resistent i preferiblement del tipus de pera. Els rendiments són molt menors que en regadiu però la qualitat gustativa s'incrementaaugmenta, jaatès que amb un creixement més lent es concentren les aromes.
 
== Plagues ==
Els insectes són menys danyinsdanyosos que les malaltiesmalures.<ref name=tomato>[http://ipm.ncsu.edu/ag295/html/tomato_key.htm Plagues de la tomatera]{{en}}</ref> Aquests insectes són, principalment, [[tisanòpter]]s, [[mosca blanca]] ([[aleurode]]s), [[pugó]], ''[[cuc del tomàquet|Helicoverpa armigera]]'', [[Arna del tomàquet|Arna del tomàquet ''(Tuta absoluta)'']] i ''[[Keiferia lycopersicella]]''; a més d'[[àcar]]s i [[cuc]]s ([[nematode]]s).<ref name=tomato/> També poden ser atacades per [[llimac]]s.
 
Els cucs provoquen la formació de nudositatsnuositats a les plantes, cosa que en frena el seu creixement. ContraPer ellsa contrarestar-les es pot mirar de renovalrenovar el sólsòl periòdicament i, un cop instal·lats, cal desinfectar-lo.<ref name=ontario>[http://www.omafra.gov.on.ca/IPM/french/tomatoes/insects/index.html Ministeri de l'Agricultura d'Ontario] {{en}} {{fr}}</ref>
 
== Producció mundial ==
Les [[Fulla|fulles]], compostes amb el limbe fraccionat entre 7 i 11 foliols, estan en disposició alterna i també tenen glàndules aromàtiques.
 
Les [[flor]]s es presenten agrupades en inflorescències que poden ser de quatre tipusmenes: raïm simple i [[cima|cimes]] (unípares, bípares i multípares). Hi potpoden haver fins a 50 flors per inflorescència però normalment en són moltes menys. Les flors tenen el calze amb els sèpals soldats entre si (gamosèpals), tenen 5 o més estams adherits a la corol·la amb les anteres que formen un tub. La part femenina de la flor (gineceu) té de dos a trenta [[carpel]]s que en desenvolupar-se donaran lloc als compartiments que té el fruit. La fecundació és autògama però al·lògama en plantes silvestres.
 
Les [[llavor]]s són grisenques de forma oval aixafada i de 3 a 5 mm de diàmetre. La llavor conserva la seva capacitat germinativa durant uns quatre anys. La temperatura mínima per a la germinació és de 10&nbsp;°C i la màxima 35&nbsp;°C.
 
Passen de 56 a 75 dies desdel del naixement de la planta fins que s'inicien els botons florals. La primera inflorescència es produeix entre el 8è i 18è nus (o ''pis'') depenent de les varietats. En condicions òptimes (temperatura mitjana al voltant de 20&nbsp;°C) el tomàquets tarden uns 50 dies a madurar després de la florida (també depenent desegons la varietat).
 
Les plantes del tipus anomenat de ''creixement determinat'' produeixen inflorescències alternant amb una fulla o dues fulles, aquestes plantes són més resistents i primerenques tipus ''bush'' (arbust).
31

modificacions