Galvanòmetre d'Einthoven: diferència entre les revisions

El '''galvanòmetre de filament, galvanòmetre d'Einthoven''' o també '''electrocardiògraf d'Einthoven''''','' és un dels primers instruments que va poder detectar i registrar els dèbils corrents elèctrics produïts pel cor humà. Aquest és l’equivalent a la primera [[electrocardiografia]]. Les màquines originals van aconseguir " tal nivell de perfecció tècnica, que molts [[Electrocardiograma|electrocardiògrafs]] actuals no aconsegueixen enregistraments tant fiables i sense distorsions"<ref name="springerlink.com3">'Willem Einthoven and the Birth of Clinical Electrocardiography a Hundred Years Ago', S. Serge Barold, Cardiac Electrophysiology Review, Springer Netherlands January 2003 [http://www.springerlink.com/content/u12323617k211v4r/]</ref> [[Willem Einthoven|Einthoven]] va rebre el [[Premi Nobel de Fisiologia o Medicina]] el 1924 per tota la seva obra.<ref name="Tampa">{{cite bookref-llibre|authorautor= S. Serge Barold. |titletítol= Willem Einthoven and the Birth of Clinical Electrocardiography|publishereditorial=Tampa General Hospital | languagellengua=anglés|city= Tampa, Florida, USA| yearany=2003 |ISBN=|url=https://pdfs.semanticscholar.org/5eac/2cdf1df5cfdd6f3258acf3f4f9494b1f5fa7.pdf}}</ref><ref name="BurchDePasquale1990">{{cite bookref-llibre|author1autor1=George Edward Burch|author2autor2=Nicholas P. DePasquale|titletítol=A History of Electrocardiography|url=https://books.google.es/books?id=_w9v_ZkzTZoC&pg=PA28&dq=Wallers+tracing+of+1887&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwi87ZnskdLjAhWTT8AKHeMBAvoQ6AEIKDAA#v=onepage&q=Wallers%20tracing%20of%201887&f=false|yearany=1990|publishereditorial=Norman Publishing|isbn=978-0-930405-21-2|pagespàgines=28–}}</ref>

Abans del galvanòmetre de filament, els científics utilitzaven una màquina anomenada [[Electròmetre|electròmetre capil·lar]] per mesurar l'activitat elèctrica del cor, però aquest dispositiu no va poder produir resultats a un nivell de diagnòstic.<ref>'Einthoven's String GalvanometerThe First Electrocardiograph', Moises Rivera-Ruiz et al, Tex Heart Inst J. © 2008 by the Texas Heart Institute [http://www.pubmedcentral.nih.gov/articlerender.fcgi?tool=pubmed&pubmedid=18612490]</ref> [[Willem Einthoven]] va inventar el galvanòmetre de filament a la [[Universitat de Leiden]] a principis del segle XX, publicant el primer registre del seu ús per gravar un electrocardiograma en un llibre "Festschrift" el 1902. El primer [[electrocardiograma]] humà es va registrar el 1887, no obstant això, no va ser fins al 1901 que es va obtenir un resultat quantificable del galvanòmetre de filament. <ref>{{Cite bookref-llibre|titletítol=ECG Complete|firstnom=S.|lastcognom=Bowbrick|first2nom2=A.N.|last2cognom2=Borg|yearany=2006|publishereditorial=Elsevier Limited|ref=harv|pagepàgina=2}}</ref> El 1908, els metges Arthur MacNalty, M.D. Oxon i Thomas Lewis (cardiòleg), es van unir per convertir-se en els primers de la seva professió en aplicar l'[[electrocardiografia]] al diagnòstic mèdic. Einthoven va ser guardonat amb el [[Premi Nobel de Fisiologia o Medicina]] el 1924 pel seu treball. {{sfnp|Bowbrick|Borg|2006|page=10}}

El filament es feia originalment estirant un filament de vidre a partir d'un gresol de vidre fos. Per produir un filament prou llarg, es disparava una fletxa perquè arrossegués el filament de vidre fos. Llavors el filament produït, es recobria amb [[plata]] per proporcionar un camí conductor al corrent. <ref name="springerlink.com3" />

[[File:Einthoven ECG3 (CardioNetworks ECGpedia).jpg|thumb|250px|ECG: de Waller i d'Einthoven,comparats. '''Nº1''' apicocardiograma o electrocardiograma de Waller (límit entre blanc i negre; '''Nº2 i 3''': Enregistrament millorat de l’ECG fet per Einthoven amb l'electròmetre capil·lar modificat. El traçat inferior és l’ECG reconstruït i corregit matemàticament que té gran semblança amb la gravació obtinguda amb el galvanòmetre d'Einthoven<ref name="Tampa" /> '''Nº4:''' electrocardiograma modern amb escala mil·limètrica]]El pacient estava assegut amb els dos braços i la cama esquerra immersos per separat dins d'unes galledes amb una solució salina. Aquestes galledes actuaven com a elèctrodes per conduir el corrent de la superfície de la pell cap al filament. Els tres punts de contacte d'elèctrode sobre aquests membres dibuixaven el que es coneix com a [[triangle d'Einthoven]], un principi encara utilitzat en l'enregistrament de l’[[Electrocardiograma|ECG]] actual. {{sfnp|Bowbrick|Borg|2006|pages=9–10}} <ref> 'ECG Complete', S. Bowbrick i A.N. Borg 2006, Elsevier Limited, Pàgina 10. </ref>

*{{cite bookref-llibre|authorautor=Antoni Bayés de Luna|titletítol=Electrocardiografía clínica|url=https://books.google.com/books?id=E18Py2zG3XoC|yearany=1994|publishereditorial=Univ. Autònoma de Barcelona|isbn=978-84-7929-611-7}}

*{{cite bookref-llibre|titletítol=Panorama de la Cardiologia en el Cambio de Milenio|url=https://books.google.com/books?id=IboeQRXgo6oC&pg=PA118|publishereditorial=Real Academia Nac. Medicina|pagespàgines=118–|id=GGKEY:F6FGT2G6JAQ}}