Nomenclatura binomial: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: -entre parèntesi +entre parèntesis
Línia 50:
 
== Ús i avantatges de la nomenclatura binomial==
L'ús de la nomenclatura unificada i inequívoca permet evitar confusions i errors en la identificació d'espècies, ja que sovint en la nomenclatura popular un mateix nom és utilitzat per diferents espècies i indueix a errors, i aquest fet es magnifica quan es tracta de llengües diferents. La seva facilitat d'ús i tots els avantatges que ofereix de forma indiscutible, ha fet que fos reconegut internacionalment el [[1753]] en [[botànica]], [[1758]] en [[zoologia]] i [[1980]] en [[microbiologia]] i fins i tot s'apliqui fins i tot en la nefologia. A tall d'exemple, dins un mateix tipus genèric de núvol com és el cas dels núvols baixos de tipus ''Cumulus'' (del ll. ''cumulus,'' "amuntegament, cúmul") hi trobem diverses varietats amb característiques generals comunes però amb morfologia i trets distintius específics: ''Cumulus castellanus'' (del ll. ''castellum,'' "castell"), ''C. congestus'' (del ll. ''congestus'', participi del ll. ''congerere,'' "acumular, apilotar"), ''C. humilis'' (derivat del ll. ''humushumilis'', de poca alçada, "terra"baixa), ''C. fractus'' (del ll. ''fractus'', participi del ll. ''frangere''abrupte, "trencar"trencat) i ''C. mediocris'' (del ll. ''mediocris,'' "moderat"mitjà, no gaire gran, intermedi).<ref>{{Ref-llibre|cognom=Seva i Llinares|nom=Antoni|enllaçautor=|títol=Diccionari Llatí-Català|editorial=Ed. Enciclopèdia Catalana|lloc=Barcelona|data=1993|isbn=978-84-7739-631-4|edició=(ed. 2007)|url=|llengua=|pàgines=}}</ref>
 
== Referències ==