Possessió: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
mCap resum de modificació
Línia 11:
Els pagesos petits propietaris lluitaven per sobreviure amb algunes [[quarterades]] de terra de la seva propietat. Sovint perdien aquesta terra i s'havien d'integrar dins el grup dels jornalers. Però ja al {{Segle|XVIII}} i {{Versaleta|xix}} es configura una pagesia propietària, molt activa, que acabarà essent el sector més dinàmic a partir de la dimensió exportadora i girada als mercats europeus de l'agricultura mallorquina.
 
Els [[Mitger|mitgers]], missatges i jornalers eren els pagesos no propietaris. Els jornalers treballaven a temporades a les possessions i depenien d'un jornal exigu i insegur. Els [[missatge (possessió)|missatges]] eren els jornalers estables de la possessió. La possessió era la peça clau de l'economia de la [[Part Forana]] tradicional. Era una autèntica unitat de producció amb una gran tendència a l'autoabastament. El centre de funcionament i hàbitat de les possessions eren les cases, denominades en plural perquè comptaven amb diversos edificis o blocs estructurals, sovint al voltant d'una [[clastra]] o pati, que acollien la casa dels senyors i la casa dels amos, a més de diferents estances productives com la [[tafona]], el [[celler (vi)|celler]], el molí fariner de sang, etc., a més d'estances ramaderes com sestadors, estables i boals. També podia comptar amb capella.
 
Les cases de les possessions s'han anat adaptant al pas dels segles. Diverses motivacions, com les necessitats defensives, o com la voluntat dels senyors de gaudir d'un palau rural, ens han fet arribar models constructius diferents. A Mallorca hi ha cases de possessions que presenten un caire completament fortificat, com [[Canyamel (possessió)|Canyamel]] ([[Capdepera]]); altres compten amb torre de defensa, com [[Son Marroig]] ([[Deià]]) o [[Son Fortesa]] ([[Manacor]]). Altres constitueixen autèntics palaus barrocs, com [[Alfàbia]] ([[Bunyola]]) i [[Sa Granja d'Esporles|la Granja (Esporles)]], o neoclàssics, com [[Raixa]] ([[Bunyola]]). Els estils arquitectònics de la segona meitat meitat del {{Segle|XIX}} o de principi del {{Segle|XX}} també han marcat profundament altres possessions com [[sa Torre]] de [[Llucmajor]] (amb una impressionant capella neogòtica) o [[s'Alqueria Blanca Vella]] ([[Bunyola]]), amb elements modernistes. Altres són casals de muntanya, més austers, però de gran volum, com [[Son Moragues]] ([[Valldemossa]]), o més senzills, com [[Mossa]] ([[Escorca]]) i, fins i tot hi pot haver adaptacions singulars com la possessió de muntanya denominada [[es Cosconar]] ([[Escorca]]), de tècnica troglodita.
Línia 22:
* {{Ref-llibre|editor=Saguer i Horn, Enric; Benito Mundet, Helena; Jover i Avellà, Gabriel| títol=Comptes de senyor, comptes de pagès : les comptabilitats en la història rural|url=https://www.worldcat.org/oclc/866579169|editorial=Documenta Universitaria|data=2013|lloc=Girona|isbn=9788499842103}}
 
== Enllaç extern ==
 
* {{Ref-web|url=https://fundacion-itinerem.org/ca/presentacio|títol=Ruta Cultural de les Possessions de Mallorca|consulta=27-07-2019|llengua=|editor=Fundació Itinerem|data=}}
{{Autoritat}}