Diferència entre revisions de la pàgina «Guerra de les Malvines»

m
cap resum d'edició
m (neteja d'infotaules de guerres i altres canvis menors)
m
L'autoanomenat [[Procés de Reorganització Nacional]], la dictadura militar argentina instaurada arran del cop d'estat que el [[24 de març]] de [[1976]] va enderrocar la presidenta [[María Estela Martínez de Perón]], va començar a mostrar símptomes de crisi el [[1981]] quan, el [[29 de març]], al capdavant del règim [[Jorge Rafael Videla]] fou substituït per [[Roberto Eduardo Viola]], qui, al cap de només uns mesos al poder, va haver de deixar el govern que, el [[22 de desembre]], passà a [[Leopoldo Fortunato Galtieri]].
 
En una situació en què el govern militar argentí es trobava cada vegada més qüestionat arran de la greu crisi econòmica que patia el país, (amb uns índexs d'[[hiperinflació]] del 140% annual a finalsfinal de [[1981]]), com també a conseqüència de les [[Asociación Madres de Plaza de Mayo|protestes]] contra les violacions dels [[drets humans]] i la brutalitat de la seva repressió, amb milers de morts i de [[Desaparició forçada|"desapareguts"]], el dictador Galtieri va mirar d'usar en profit propi un tema patriòtic argentí com ho és la reivindicació de les Malvines, el qual es relaciona amb el concepte [[geopolítica|geopolític]] de l'Argentina bicontinental en què la possessió de les [[Antilles antàrtiques]] (les [[Malvines]], les [[Illes Geòrgia del Sud i Sandwich del Sud|Geòrgies i Sandwich del Sud]], les [[Illes Òrcades del Sud|Òrcades del Sud]] i les [[Illes Shetland del Sud|Shetland del Sud]]) serviria de pont cap als territoris [[Antàrtida|antàrtics]] que l'Argentina pretén annexionar-se.<ref>François Thual : ''Géopolitique de l'Amérique latine'', 1996</ref>
 
Després de la ruptura de les negociacions diplomàtiques el gener de [[1982]], es va encarregar a l'almirall [[Jorge Anaya]] planificar la invasió de l'arxipèlag, programada per a l'abril; com a pas previ, el [[19 de març]] un grup de civils argentins, que es presentaven com a ferrovellers, va desembarcar a les Gèorgies del Sud i va realitzar-hi un acte patriòtic com ho fou hissar-hi la bandera argentina i cantar l'himne nacional; el [[25 de març]], la flota britànica de l'Antàrtida va rebre l'ordre d'expulsar-los però no va poder dur-la a terme perquè tres vaixells militars argentins l'hi van impedir; per altra banda, el [[30 de març]], el govern argentí va efectuar un embarcament de tropes a [[Puerto Belgrano]].
Arran de l'òbvia ruptura de relacions diplomàtiques entre els dos països bel·ligerants, el [[Perú]] va decidir assumir la representació dels interessos diplomàtics argentins al Regne Unit, i [[Suïssa]] els de la Gran Bretanya a l'Argentina; a més, segons es va saber després, l'ajuda peruana a l'Argentina també es va produir en l'àmbit militar enviant a Buenos Aires deu avions Mirage M5-P carregats de medicines i equipaments militars<ref>[http://www.elcomercio.com.pe/EdicionImpresa/Html/2007-04-02/ImEcTemaDia0700965.html Pilotos de la Fuerza Aérea del Perú llevaron los mirage a Buenos Aires en vuelo silencioso. El Comercio, 2 de abril de 2007]</ref> eludint els radars [[Bolívia|bolivians]] i [[Xile|xilens]];<ref>{{format ref}} http://www.elcomercio.com.pe/EdicionImpresa/Html/2007-04-02/ImEcTemaDia0701054.html Plan de vuelo desde Perú a Argentina para eludir radares. El Comercio, 2 de abril de 2007]</ref> com a mostra de solidaritat, aquests avions foren venuts al govern argentí a un preu molt inferior al del mercat<ref>[http://www.elcomercio.com.pe/EdicionImpresa/Html/2007-04-02/ImEcTemaDia0701053.html Venta de mirages peruanos a Argentina a la quarta parte del precio real del momento. El Comercio, 2 de abril de 2007]</ref> De fet, el Perú fou un dels pocs aliats incondicionals de l'Argentina, ja que, malgrat les seves similituds d'ideologia i de mètodes amb la dictadura argentina, el règim de [[Augusto Pinochet|Pinochet]] va donar suport als britànics arran del contenciós territorial existent entre Xile i l'Argentina per la possessió de les illes del [[Canal de Beagle]].
 
El tractat de l'[[OTAN]] no obligava pas els EUA a donar suport als britànics a l'Atlàntic Sud així com el [[Tractat de Rio de Janeiro]] no els impel·lia tampoc a posar-se de banda de l'Argentina, la potència agressora; a més, dins del govern americà hi havia una divisió entre partidaris de fer costat al Regne Unit per reforçar així l'OTAN mentre que d'altres, com ara [[Jeane Kirkpatrick]], representant dels EUA a l'ONU, s'estimaven més ajudar l'Argentina considerant-la un puntal de la lluita contra el [[comunisme]] a l'[[Amèrica del Sud]]. Tot això va donar lloc al pla de pau presentat pel secretari d'Estat [[Alexander Haig]], segons el qual les Malvines havien de quedar, provisionalment, sota una administració tripartita (americana, argentina i britànica); ara bé, a finalsfinal d'abril, el president [[Ronald Reagan]] va atribuir el fracàs de les negociacions als argentins, i, per això, es declarà favorable al Regne Unit per la qual cosa va decretar sancions econòmiques contra l'Argentina, com també proporcionà armes als britànics.
 
Al seu torn, malgrat l'anticomunisme visceral de la Junta Militar, la Unió Soviètica es va posicionar a favor de l'Argentina, cosa que va condicionar la postura de [[Cuba]] en aquest conflicte.
103.654

modificacions