Joan Lluhí i Vallescà: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 59:
Va participar activament en la redacció del projecte d'[[Estatut d'Autonomia de 1932 (Estatut de Núria)|Estatut d'Autonomia de 1932]], i durant el [[Govern de Catalunya 1932-1933|govern estatutari]] de Macià ocupà el càrrec de [[Conseller Primer|Cap del Consell Executiu]] i Obres Públiques de manera breu i amb els [[Govern de Catalunya 1934-1939|governs Companys]] ocupà la [[Conselleria de Justícia de la Generalitat de Catalunya|Conselleria de Justícia]].
 
Al llarg de la seva estada en ERC tingué diverses confrontacions amb els seus dirigents. Com a cap del Grup de L'Opinió, pugnà amb altres sectors per tal de fer-se amb el control del partit; en especial, i encapçalà l'oposició contra el sector independentista (Dencàs, JEREC). Tot plegat el dugué a escindir-se d'ERC i fundar el [[Partit Nacionalista Republicà d'Esquerra]] (''els lluhins, els panarres'') l'octubre de 1933, si bé aquest es reintegrà a Esquerra Republicana de Catalunya el febrer de 1936.
 
Formà part del govern derogat pels [[fets del sis d'octubre]] de [[1934]]. Com els seus companys de govern, fou condemnat a cadena perpètua i confinat al Penal de Santa Maria de Cadis amb [[Lluís Companys]] i [[Joan Comorera]]. Per motius de salut, el maig de 1935 fou confinat al seu domicili de Barcelona.
Línia 74:
 
== Significació històrica ==
En la biografia que li han dedicat recentment, ''Joan Lluhí i Vallescà: l'home que va portar la República'' (2017), [[Enric Ucelay-Da Cal]] i [[Arnau González Vilalta]] ressalten el paper central que tingué en la política catalana i en l'espanyola durant els anys trenta, protagonisme que posteriorment havia restat a l'ombra. Segons aquesta biografia, Lluhí, jove brillant i desmesuradament ambiciós, amb múltiples càrrecs successius, fou un dels principals ideòlegs d'ERC, un dels màxims promotors de la implicació catalanaactiva dels catalans en la política espanyola (i, paral·lelament, antiindependentista actiumilitant), així com "l'home d'ERC a Madrid" en moments decisius (1931-1932, 1934, 1936). També fou qui, a través de [[La Publicitat]], començà a crear la imatge pública de [[Manuel Azaña]] com a polític important i "amic de Catalunya".
 
 
Línia 89:
{{Filera de successions|títol=[[Ministeri de Treball d'Espanya|Ministre de Treball, Sanitat i Previsió]]<br>[[fitxer:Escudo_de_la_Segunda_República_Española.svg|30px]]|abans=[[Bernardo Giner de los Ríos García|Bernardo Giner de los Ríos]]|després=[[Josep Tomàs i Piera|Josep Tomàs]]|anys= juliol-setembre [[1936]]}}
{{Finalitza taula}}
 
== Bibliografia ==
* Culla i Clarà, Joan B. ''El catalanisme d'esquerra: del grup de "L'Opinió" al Partit Nacionalista Republicà d'Esquerra : 1928-1936''. Barcelona: Curial, DL 1977. (Biblioteca de cultura catalana; 25) ISBN 8472561097.
* Ucelay-Da Cal, Enric; Gonzàlez i Vilalta, Arnau. ''Joan Lluhí i Vallescà: l'home que va portar la República: semblança d'un polític català (1897-1944)''. Barcelona: Base, 2017. (Base històrica; 142) ISBN 9788416587551.
 
 
{{Diputats catalans 1931-1933}}