Joan Lluhí i Vallescà: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 70:
En política estatal participà en les [[eleccions generals espanyoles (1931)|eleccions generals]] de [[1931]], i hi va ser escollit [[diputat]] al [[Congrés de Diputats]]. Causà baixa l'any [[1933]], però novament fou elegit diputat a Corts en les [[eleccions generals espanyoles (1936)|eleccions]] de [[1936]]. Fou [[Ministre de Treball]] entre maig i juliol de [[1936]] en el govern de [[Santiago Casares Quiroga]], càrrec que repetí en els govern de [[Diego Martínez Barrio]], durant el qual també fou nomenat [[Ministre de Comunicacions i Marina]] (tot i que aquest govern durà tan sols tres hores i donà pas a la [[Guerra Civil espanyola]]) i de [[José Giral]].
==
Durant la Guerra Civil fou cònsol de la república a [[Tolosa de Llenguadoc]], on tingué un paper estratègic (tràfic d'armes per al front, etc.). Destituït pel govern Negrín el 1938, tornà a Barcelona.
El 1939 s'exilià; primer a
El [[Tribunal de Responsabilitats Polítiques]] de Barcelona el condemnà el 7 de desembre de 1939 a la confiscació de la totalitat dels seus béns. Tanmateix, el 1956 la sanció es reduí a una multa de 10.000 pessetes després d'un recurs de la seva filla, Rosa Lluhí Sterna, exiliada a Chicago.<ref>[http://memoriaesquerra.cat/plana.php?veure=bio&cmb_alf=100 Joan Lluhí] a memòriaesquerra.cat</ref>
== Significació històrica ==
En la biografia que li han dedicat recentment, ''Joan Lluhí i Vallescà: l'home que va portar la República'' (2017), [[Enric Ucelay-Da Cal]] i [[Arnau González Vilalta]] ressalten el paper central que tingué en la política catalana i en l'espanyola durant els anys trenta, protagonisme que posteriorment havia restat a l'ombra. Segons aquesta biografia, Lluhí, jove brillant i desmesuradament ambiciós, amb múltiples càrrecs successius, fou un dels principals ideòlegs d'ERC, un dels màxims promotors de la implicació activa dels catalans en la política espanyola (i, paral·lelament, antiindependentista militant), així com "l'home d'ERC a Madrid" en moments decisius (1931-1932, 1934, 1936). També fou qui, a través de [[La Publicitat]], començà a crear la imatge pública de [[Manuel Azaña]] com a polític important i "amic de Catalunya". Tenia relació estreta amb [[Indalecio Prieto]], cap del sector més dretà del [[PSOE]] i [[espanyolista]] notori.
| |||