Diferència entre revisions de la pàgina «Faust (Gounod)»

4 octets eliminats ,  fa 5 mesos
m
===Acte III: El jardí de Marguerite===
[[Fitxer:Adelina Patti Marguerite.jpg|thumb|200px|left|La soprano madrilenya [[Adelina Patti]] caracteritzada de Margarida, asseguda davant de la [[filosa]].]]
El tercer acte és el punt culminant de la partitura. Una superba introducció orquestral desemboca en els cuplets de Siébel, espurnejants i lleugers com el personatge, que deixa un ram de flors per a Marguerite («''Faites-lui mes aveux''» Parleu-li per mi). Méphisto es burla d'ell i va a buscar «''un trésor plus merveilleux, plus riche encor que tous ceux qu'elle voit en rêve !''» (un tresor més meravellós, més ric encara que tots els que ella imagina) deixant sol a Faust per a cantar l'admirable i famossísima [[cavatina]] «''Salut, demeure chaste et pure''» (Salut, casal cast i pur), culminant en un temible do sobreagut, que en cap cas, de fet, està justificat en la partitura i que hi és només per a permetre lluir alel tenor, almenys si és capaç d'emetre aquesta nota amb facilitat. Segueix un ràpid diàleg amb Méphisto, qui torna amb un petit cofre ple de joies i que exclama: «''Si le bouquet l'emporte sur l'écrin, je consens à perdre mon pouvoir !''» (si el ram de flors li agrada més que el cofret, consent a perdre el meu poder). Aquesta rèplica revela la complexitat del personatge de Marguerite, dividida, com en el cas de Faust, entre la puresa i la coqueteria.
 
Apareix finalment Marguerite que, fins aleshores, no s'ha deixat veure pels espectadors més que furtivament al segon acte. S'asseu davant de la seua filosa i canta la cèlebre i bella balada «''Il était un roi de Thulé''» (hi havia un rei a Thulé) en la qual la música evoca el moviment circular de la filosa i el misteri de les llegendes nòrdiques. Llavors, Marguerite troba el ram de flors de Siébel, i després les joies. En un primer moment dubta, però després s'adornase ambles ellesemprova. La cèlebre ària dita «ària de les joies» («''Ah! je ris de me voir si belle en ce miroir''» Ah! ric de veure'm tan bella en aquest mirall), popularitzada com a arquetip de la gran ària d'òpera pels còmics de [[Tintin]], és naturalment una peça d'efectes, i fins i tot de grans efectes, és a dir, de vegades efectes fàcils (el [[triangle (instrument)|triangle]] per evocar la brillantor dels diamants quan Marguerite obre el cofret...). Recarregada de refilades, no obstant expressa superbament l'exaltació creixent de l'heroïna, la qual s'encomana de coqueteria en un vertader deliri.
 
Apareix Marthe, la veïna de Marguerite, paper secundari però que per tradició se sol atribuir a grans artistes, com les tres dames de ''[[La flauta màgica]]''. Marthe convenç Marguerite de conservar les joies. Arriben Faust i Méphisto, qui flirteja amb Marthe. En una escena de gran habilitat, s'encreua la intriga de Méphisto i Marthe amb la de Faust i Marguerite. Tothom surt deixant sol en escena a Méphisto, qui canta la seua invocació a la nit («''Ô nuit, étends sur eux ton ombre...''» Oh nit, estén sobre ells la teua ombra), altra ària molt cèlebre, que aprofita amb habilitat els recursos de la veu de [[baix (veu)|baix]]. Es tracta d'una peça inquietant, l'únic passatge de l'òpera en què Méphisto sembla vertaderament diabòlic. Ell mateix obre l'escena següent, de la seducció de Marguerite, que marca amb una empremta màgica: d'aquesta manera, Marguerite potser no és simplement frívola i pecadora, perquè està sota la influència d'un sortilegi; també així s'introdueix el dubte sobre la naturalesa real del personatge, elcosa que li confereix la seua profunditat i la seua complexitat; malauradament no sempre ben expressada per les intèrprets del paper.
 
El duo de Faust i Marguerite és un dels més bells fragments de la partitura. Els primers compassos donenfan la impressió que els dos enamorats, que s'havien allunyat, tornen a escena i que a mesura que s'acosten reprenen progressivament el fil de llur conversa: musicalment, es tracta d'una construcció deguda a un domini artístic consumat. Marguerite permet a Faust d'abraçar-la («''Laisse-moi, laisse-moi, contempler ton visage''» Deixa'm, deixa'm, contemplar el teu rostre), però poc després li demana que se'n vaja. Després canta des de la seua finestra per a demanar a Faust que torne, elcosa que ell fa.
 
===Acte IV: L'habitació de Marguerite, l'església, el carrer===
2.963

modificacions