K2: diferència entre les revisions

Una expedició italiana, dirigida per [[Ardito Desio]] i finançada pel ''Consell Nacional Italià per a la Investigació'' i el ''Club Alpí Italià'' reeixí portar dos expedicionaris al cim. Una aproximació massa lenta i el mal temps els va impedir muntar el camp VIII, a 7.820m, fins a la fi de juliol. El [[31 de juliol]] de [[1954]] [[Lino Lacedelli]] i [[Achille Compagnoni]] aconseguiren fer el segon cim més alalt de la Terra a les sis de la tarda. En aquesta expedició hi anava el famós, i aleshores joveníssim, escalador italià [[Walter Bonatti]], el qual va ser acusat de fer perillar el cim dels seus dos companys. Posteriorment s'ha demostrat tot el contrari: que va arriscar la pròpia vida per fer arribar unes bombones d'oxigen que necessitaven els seus companys per poder arribar al cim i retornar al darrer camp amb seguretat. El dramàtic bivac a 8.000m que van haver de fer Bonatti i [[Amir Mehdi|Amir Mahdi]], el [[hunza]] que el va ajudar a pujar les bombones, en un graó, d'1m d'amplada per 60cm de profunditat, tallat al pendent de gel a cops de piolet, va marcar una fita en la història de l'escalada a l'Himàlaia.<ref>BONATTI, W. ''Muntanyes d'una vida''. Barcelona: Ed. Proa, 2000, p.65-97</ref>