Dido and Aeneas: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 28:
== Argument ==
 
===Pròleg. Al mar<ref>Reconstruït a partir de diferents fragments d'altres obres de Purcell, emprant el text original del pròleg escrit per Tate. Fragments: obertura (''The Tempest''), ''The Nereids and Tritons'' (''The Tempest'', acte V), ''Why my Daphne'' (duet), ''Come, let us agree'' (''Timon of Athens'').</ref>===
acte V), ''Why my Daphne'' (duet), ''Come, let us agree'' (''Timon of Athens'').</ref>===
 
Després de la tempesta marina descrita en l'obertura, Phoebus, déu de la llum i la música, anima els tritons i les nereides a cantar a un nou amor que ha de néixer. Ella i ell (personatges anònims encara) es declaren amor etern, un amor que només podrà separar la mort. El cor canta a Thetis, deessa del mar, perquè faci possible aquest amor.
Linha 47 ⟶ 46:
La cort gaudeix d'un encantador dia de cacera, però de sobte es desencadena una forta tempesta que fa córrer tothom cap a la ciutat. Aeneas, però, és interceptat pel fals Mercuri. Aquest li anuncia que aquella mateixa nit ha de partir per no fer enfadar Júpiter. Aeneas accepta la seva missió abnegat, però es lamenta pel seu amor
envers Dido i no sap com explicar-li la seva partença.
 
===Acte III===
;Escena I. Al port.
Un mariner anima els seus companys a preparar els vaixells per a la partença, abans fins i tot que Dido conegui la marxa imminent d'Aeneas. Les bruixes observen l'escena encantades pel que han aconseguit i predient que Dido morirà aquella mateixa nit. L'escena acaba amb una dansa de les bruixes amb els mariners.
 
;Escena II. Al palau de Dido.
Aeneas intenta persuadir Dido que la seva intenció no era abandonar-la, tan sols volia fer enfadar els déus. Ara està decidit a quedar-se a Cartago malgrat l'ordre de Júpiter. En un duet trepidant, una Dido ofesa obliga Aeneas a anar-se'n, malgrat que sap que això provocarà irremissiblement la seva mort. En el ''[[Lament de Dido]]'', la paraula “recorda'm” es repeteix una vegada i una altra. Sobre el cadàver de Dido, un cor de cupidos ploren el cor trencat de la reina i, tot llançant roses damunt la seva tomba, prometen restar al seu costat per no abandonar-la mai.
 
== Enllaços externs ==