Gas natural: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Tipografia |
|||
Línia 47:
El [[gas]], abans del [[transport]], és processat per eliminar les impureses ([[Pols (partícules) |pols]], [[sorra]], [[aigua]],...) per poder obtenir pràcticament [[metà]] pur. El transport es realitza mitjançant [[gasoducte]]s a l'alta pressió (grans canonades de més d'un metre de diàmetre per les quals es fa circular gas, per a transportar-lo a grans distàncies) o [[vaixell metaner|vaixells metaners]].
En els [[gasoducte]]s, el gas natural circula a pressió impulsat per estacions que el comprimeixen i l'envien fins a una següent estació, a centenars de quilòmetres de distància. Cada cop es mou en gasoductes més estrets, que es van ramificant, i requereix doncs menys pressió (comença a 16 bar - 72 bar i acaba a 0,05 bar - 4 bar). Aquest sistema de transport resulta el més econòmic, però necessita la inversió de construir els gasoductes. Els gasoductes poden anar per terra o sota el [[mar]], en aquest darrer cas són [[gasoducte submarí|gasoductes submarins]]. El gas natural arriba als [[Països Catalans]] a través del [[gasoducte de l'eix mediterrani]], que passa per [[Figueres (Alt Empordà)|Figueres]], [[Girona]], [[Barcelona]], [[Tarragona]], [[Província de Castelló|Castelló]], [[València]], [[Alacant]], [[Múrcia]] i [[Cartagena]], es ramifica cap a l'interior de la península i al nord es connecta amb el gasoducte que prové de [[Lacq]]. Aquest gasoducte connecta amb la xarxa [[europa|europea]] i permet [[importació|importar]]-ne de [[Noruega]]. També està connectat a la xarxa [[espanya|espanyola]] (eix central i doble eix occidental) i a través d'ella connectat amb el gasoducte que uneix el [[Magreb]] amb [[Europa]], un gasoducte de 1.400
Els vaixells metaners s'usen quan les dificultats d'instal·lació d'un gasoducte són molt grans. Per tal que aquest sistema resulti econòmic, s'ha de reduir el [[volum]] del gas mitjançant un procés de [[refredament]] en diverses etapes fins a obtenir [[gas natural liquat]] (GNL). El [[combustible]] de la majoria dels vaixells metaners és part del gas natural que transporten i que altrament es perdria en fuites per evitar una sobrepressió als tancs. Aprofiten part del gas (inevitablement) evaporat dels tancs per a moure els motors duals o les [[turbina|turbines]], que solen ajudar-se d'un sistema [[turbogenerador|turbo]], i per a proporcionar l'[[electricitat]] i [[calor]] necessaris per als sistemes secundaris del vaixell i per als habitacles. Alguns dels vaixells més moderns liqüifiquen a bord el gas procedent de l'evaporació natural que es produeix quan s'escalfen els tancs. Un metaner pot transportar fins a 270.000 m<sup>3</sup> de gas natural liquat que, un cop regasificat, serà prop de 159 milions de m<sup>3</sup> de gas natural. La liquació es fa a les zones [[port]]uàries properes als jaciments, on cal refrigerar el gas a -160 °C. Als ports d'arribada hi ha [[planta de regasificació|plantes de regasificació]]; per exemple, n'hi ha una a [[Catalunya]], una a [[Múrcia]] i una en projecte a [[Mallorca]].
| |||