Mao Zedong: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: -com a conseqüència del +a conseqüència del
m Tipografia
Línia 48:
Al gener de 1935 arriben a la localitat de [[Zunyi]]. Allí es va celebrar una important reunió del Buró Polític ampliat (coneguda com la ''[[Reunió de Zunyi]]''), on són criticats els greus errors comesos en els últims anys. La línia militar basada en la guerra de posicions, que relegava la tàctica de la guerra d'escamots és criticada i els responsables d'haver-la impulsat són qüestionats. Mao Zedong és designat cap militar. Va passar a ser predominant la línia maoista, que propugnava que la Revolució xinesa anava del camp a la ciutat, i que no seria una revolució obrera com la [[Revolució russa]].
 
[[Japó]] havia envaït Xina, ocupà [[Manxúria]] el [[1931]], i la discussió en el si del Partit Comunista raïa en quina posició prendre davant la invasió japonesa. El [[1932]] el govern de la “República Soviètica Xinesa” ja li havia declarat la guerra al Japó. Triomfa la línia maoista de marxar cap al nord per encapçalar la lluita contra la invasió japonesa, i s'estableix una base comunista a [[Yan'an]]. Aquell seria el final de la [[Llarga Marxa]], un any després d'iniciada, després de recórrer 12.500  km.<ref name="Zhang">Zhang, Chunhou. Vaughan, C. Edwin. [2002] (2002). Mao Zedong as Poet and Revolutionary Leader: Social and Historical Perspectives. Lexington books. {{ISBN|0-7391-0406-3}}. pg 65.</ref> En partir de les muntanyes de Jinggang eren 80.000, dels quals van arribar només la desena part, i Mao conta que el moment més tremend de la seua vida va ser durant aquella Llarga Marxa, quan els comunistes es divideixen i la Internacional Comunista dona suport a aquella divisió contra Mao. En assemblea, davant aquells 8.000 soldats mal vestits i mal alimentats, Mao afirma: "els que vulguen seguir que seguisquen, hem de continuar perquè nosaltres obrirem el camí i els que se n'han anat hi tornaran".
[[Fitxer:Mao1938a.jpg|thumb|250px|Mao el 1938]]
Durant la Llarga Marxa el Partit Comunista defineix la tàctica de Front Únic Antijaponés, el qual es conformaria el [[1937]], després de l'"incident de Xi'an" en el qual dos generals del Kuomintang, partidaris del Front Únic, arresten Chiang Kai-shek amb la intenció d'afusellar-lo. Mao envia Zhou Enlai com a mediador, que sosté en nom del Partit Comunista que matar Chian Kai-Shek en aquell moment afavoria l'imperialisme japonès. Chiang Kai-shek és alliberat i se signa un programa de 10 punts, que tenia com a centre posar fi a la guerra civil i unir-se per resistir al Japó, i la condició era que cessaren els atacs a l'Exèrcit Roig i el Partit Comunista.