Spitfire: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: -en gran mesura +en gran manera |
m Tipografia |
||
Línia 132:
=== Rècords de velocitat i d'alçada ===
Des de la darreria del 1943, es van dur a terme assajos d'alta velocitat en ''picats'' a Farnborough, per investigar el maneig dels avions viatjant a velocitats prop de la [[barrera del so]] (és a dir, l'aparició d'efectes de compressibilitat). Com que va tenir el major [[Nombre de Mach|límit de nombre de Mach]] de qualsevol avió del temps, es va escollir un Spitfire Mk XI per aquestes proves. A causa de l'altura d'alta cota necessària per a aquests vols, un totalment nova hèlix (de la casa Dowty Rotol) va ser muntat per prevenir que el motor passés de voltes (cosa que pot succeir quan aquest és arrossegat). Va ser durant aquestes proves que el ''EN409'', volat pel cap d'esquadró ''J. R. Tobin'', va assolir els 975
Un Spitfire va ser modificat per la ''RAE'' (Royal Aircraft Establishment) per realitzar proves d'alta velocitat, amb el conjunt de cua (timons de direcció i de profunditat) del ''Miles M.52'', avió supersònic de recerca. El pilot de proves ''Eric Brown'' de la RAE va realitzar aquestes proves amb èxit durant l'Octubre i Novembre de 1944, aconseguint Mach 0.86 en un vol.<ref name="Discussion">[http://www.space.co.uk/DataBank/VideoGallery/VideoPlayer/tabid/384/VideoId/33/Test-Pilot-Discussion.aspx "Vídeo de la Conferencia del Espai del Regne Unit 2008: Discussió amb els pilots de proves dels primers avions supersònics." {{en}}] ''space.co.uk''. Visitada el 02/09/2011.</ref>
El 5 de febrer de 1952, un Spitfire Mk IXX del esquadró No. 81 de la RAF amb base a ''Kai Tek'' ([[Hong Kong]]) registra probablement l'altitud màxima assolida per un Spitfire. L'oficial pilot (''Flight Lieutenant'' rang de [[capità]]) ''Ted Powles'',<ref>[http://obituaries.citizen-times.com/obituaries/obit.php?id=51681 ''Resenya de Edward C. Powles'' {{en}}] ''orbituaries.citizen-times.com'' Visitada el 02/09/2011.</ref> va ser en un vol rutinari per vigilar la temperatura de l'aire a diverses alçades, per un informe de les condicions meteorològiques, en la preparació d'un nou servei aeri proposat en l'àrea. Va pujar als 50.000 peus (15.240 metres) de l'indicador d'alçària, però la verdadera altura era de 51.550 peus (15.712 metres). La pressió de la cabina va caure per sota d'un nivell segur i, per intentar reduir l'altitud, va entrar en un descens incontrolable que va sacsejar violentament l'avió. Finalment va recuperar el control per sota dels 3.000 peus (900 metres) i aterrà estalvi sense poder apreciar danys en l'avió. L'avaluació de les dades de vol registrades va suggerir que, en el vol, es va assolir una velocitat de 1.110
El nombre de Mach crític (valor específic per cada model d'avió) del Spitfire, amb l'original perfil el·líptic de les ales, era elevat per conseqüència d'utilitzar un perfil de flux laminar, aquesta forma semicònica també es va utilitzar en la successió d'avions com els [[Supermarine Spiteful]], [[Supermarine Seafang|Seafang]] and [[Supermarine Attacker|Attacker]], il·lustrant com ''Reginald Mitchell'', un pràctic enginyer, va enfocar els problemes de l'alta velocitat.{{sfn|Price|1991|p= 99}}
Línia 204:
El Spitfire va seguir exercint cada vegada més papers diversos al llarg de la [[Segona Guerra Mundial]] i després, sovint en altres departaments aeris de la RAF. Per exemple, va ser el primer avió de [[Reconeixement militar|reconeixement aeri]], de gran alçària, que va operar per la RAF. Moltes vegades desarmat, volava a gran, mitja i baixa alçaries, sovint molt més en territori enemic per observar de prop les [[Potències de l'Eix|Forces de l'Eix]] i proporcionar un flux quasi continu d'informació d'intel·ligència valuosa a través de la guerra. L'any 1941 i 1942, els Spitfires del PRU (Photographic Reconnaissance Unit, Unitat de Reconeixement Fotogràfic) van aportar les primeres fotografies del radar alemany ''Freya'' i del també radar ''Würzburg;'' el 1943, van ajudar a confirmar allò que els alemanys estaven construint a [[Peenemünde]], les tristament famoses [[Bomba volant V-1|V-1]] i [[V-2]], les ''Vergeltungswaffe'' ("armes de la venjança", en alemany) amb les fotografies que es van fer del territori, a les costes del [[mar Bàltic]] d'Alemanya.<ref>Vader 1969, Pàg. 153.</ref>
Ja al [[Mediterrani]], el Spitfire va alleujar els [[Setge de Malta (1940)|durs atacs sobre Malta]] de la ''[[Regia Aeronautica]]'' i de la ''[[Luftwaffe]]'', i des de principis del 1943, va ajudar a preparar la via per les invasions aliades de [[Sicília]] i [[Itàlia]]. El 7 de març de 1942, 15 Mk V amb 90 galons (341 litres) de combustible en els seus tancs interns, es van enlairar del [[portaavions]] HMS Eagle cap a la costa d'[[Algèria]] a uns 966
Durant la Segona Guerra Mundial, els Spitfire van ser usats per la [[Força Aèria dels Estats Units d'Amèrica|USAF]] en el ''4th Fighter Squadron'' (Quart Esquadró de Vol, pertanyent a l'Ala núm. 388) a on van ser reemplaçats pels ''Republic P-47 ”Thunderbolt”'' en el Març de 1943.
Línia 229:
=== Variants amb motor Griffon ===
[[Fitxer:RMM Brussel Spitfire Mk XIV 2.jpg|thumb|right|El Spitfire Mk XIV amb motor Griffon, noteu el gran cono d'hèlix i les cinc pales per aprofitar la potència del motor]]
El primer Spitfire Mk XII amb motor ''[[Rolls-Royce]] Griffon'' va volar en Agost de 1942, i el primer que va ser operatiu va anar destinat a l'esquadró No. 41 de la RAF, durant l'abril de 1943. Aquest tipus podia arribar a 644
Amb la nova introducció del motor Griffon en els Spitfire que feien d'interceptors de defensa, del territori, el curt abast no era cap impediment. Aquests ràpids Spitfires eren utilitzats per la defensa de les incursions a alta velocitat dels bombarders alemanys i de les [[Bomba volant V-1|bombes volants V-1]], sobre el territori anglès.<ref name="Bowyer p. 47"/>
| |||