|
Ed Yost va desenvolupar globus aerostàtics moderns, amb una font de calor a bord, a partir dels anys 50; el seu treball va resultar en el seu primer vol amb èxit, el [[22 d'octubre]] de [[1960]].<ref>{{ref-notícia|url= https://www.nytimes.com/2007/06/04/us/04yost.html?_r=1&oref=slogin |títol=Ed Yost, 87, Father of Modern Hot-Air Ballooning, Dies |consulta=2008-06-04 |obra=The New York Times |nom=Dennis |cognom=Hevesi |data=2007-06-04}}</ref> El primer globus aerostàtic modern que es va fabricar al [[Regne Unit]] ([[Bristol]]) va ser el ''Bristol Belle'', construït el [[1967]]. Actualment, els globus d'aire calent s'utilitzen principalment per a la recreació. Els globus aerostàtics són capaços de volar a altituds extremadament altes. El [[26 de novembre]] de [[2005]], Vijaypat Singhania va establir el rècord d'altitud mundial per al vol de globus aerostàtic més alt, arribant als 21.027 m. Va partir del centre de [[Mumbai]], [[Índia]], i va aterrar a 240 quilòmetres al sud a Panchale.<ref>{{ref-web|url=http://www.prdomain.com/upload/104/10443872.pdf |títol=Dr. Vijaypat Singhania enters the Guinness World Records |consulta=2008-06-22}}</ref> El rècord anterior de 19.811 m (64,997 peus) havia estat fixat per Per Lindstrand el [[6 de juny]] de [[1988]], a [[Plano (Texas)|Plano]], [[Texas]].
El [[15 de gener]] de [[1991], el globus ''Virgin Pacific Flyer'' va completar el vol més llarg en un globus aerostàtic quan Per Lindstrand (nascut a [[Suècia]], però resident al Regne Unit) i [[Richard Branson]] del Regne Unit van volar a 7.671,91 km del [[Japó]] al nord de [[Canadà]]. Amb un volum de 74.000 metres cúbics, el sobre de globus va ser el més gran mai construït per a una embarcació d’aire calent. Dissenyat per volar en les [[corrent en jet|corrents en jet]] transoceànics, el Pacific Flyer va registrar la velocitat de terra més ràpida per a un globus tripulat a 394 km/h. El registre de durada més llarga va ser definit pel psiquiatre suís [[Bertrand Piccard]], nét d'[[Auguste Piccard]]; i el britànic [[Brian Jones]], que va volar en el ''Breitling Orbiter 3''. Va ser el primer viatge sense escales a tot el món en globus. El globus va sortir de [[Château-d'Oex]], [[Suïssa]], l'[[1 de març]] de [[1999]] i va aterrar a les 1:02 de la matinada el [[21 de març]] al desert egipci a uns 480 quilòmetres al sud del [[El Caire|Caire]]. Els dos homes van superar els registres de distància, resistència i temps, viatjant 19 dies, 21 hores i 55 minuts. Steve Fossett, que va volar en solitari, va superar el rècord de temps més breu viatjant per tot el món el [[3 de juliol]] de [[2002]] en el seu sisè intent,<ref>{{ref-web|url=https://www.theguardian.com/travel/2016/sep/16/experience-flew-solo-round-world-hot-air-balloon |títol=Experience: I flew solo around the world in a hot-air balloon |obra=The Guardian |data= 17 setembre 2016|autor=Fedor Konyukhov |consulta= 17 setembre 2016}} Article by Konyukhov describing the experience.</ref> en 320 hores i 33 minuts.<ref name=record-ballooning>{{ref-web|url=http://www.fai.org/record-ballooning |títol=Balloon World Records |editor=Fédération Aéronautique Internationale |consulta= 17 setembre 2016 |deadurl=yes |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20160908172221/http://www.fai.org/record-ballooning |arxiudata= 8 setembre 2016 |df= }} Steve Fossett and Fedor Konyukhov, both sub-class AM-15.</ref> Fedor Konyukhov va volar en solitari al voltant del món en el seu primer intent en un globus híbrid d'aire calent/heli de l'11 al 23 de juliol de [[2016]]<ref>{{ref-web|url=https://www.fai.org/records?f%5B0%5D=field_record_sport%3A2027 |títol=Fédération Aéronautique Internationale|website=Fédération Aéronautique Internationale|data= 20 juny 2019 |autor= |consulta= 20 juny 2019}}</ref> amb un temps de volta al món de 268 hores i 20 minuts.<ref name=record-ballooning/>
==Construcció==
|
