Península de Boothia: diferència entre les revisions

La península de Boothia, quasi una illa, s'endinsa, en direcció S-N, més de 400  km en aigües [[àrtic|àrtiques]]. Està limitat, a l'est, per les aigües del [[golf de Boothia]], que la separen de l'[[illa de Baffin]]; a l'oest, per les aigües de l'[[estret de Franklin]], que la separen de l'[[illa del Príncep de Gal·les (Canadà)|illa del Príncep de Gal·les]]; i, al nord, per les aigües de l'[[estret de Bellot]] (Ikirahaq), que la separen de l'[[illa Somerset]]. Té una superfície de 32.330  km² i el seu punt més septentrional, el Zenith Point, ho és del territori continental canadenc i del continent [[Amèrica|americà]]. La península està unida al continent, en la part meridional, per l'[[istme]] de Boothia, de tan sols uns 30  km.

El primer explorador que va confirmar que la ''Boothia Felix Land'' era una península i no una illa va ser el també explorador escocès [[John Rae]], el 1847. Rae va ser un dels primers exploradors a peu de tota aquesta zona de l'àrtic canadenc, el qual, entre 1846 i 1854 va realitzar quatre expedicions en les que va recórrer més de 10.000 milles a peu o en petites embarcacions i va reconèixer uns 1.800  km de costa encara poc coneguts.