Dagomba: diferència entre les revisions

 

El regne s'havia estès cap al sud al Black Volta ([[Volta Negre]]) però a la meitat del segle XVII va perdre part dels seus dominis davant [[Gonja]]. El regnat de Naa Gariba va coincidir amb el del ''Asahantene'' [[Osei Tutu I]] (1701-1717). Es va produir una divisió entre els caps de Dagbon i un dels cap, Kpatin Lana Ziblim, fill de Naa Andani I, va convidar al rei [[aixanti]] a atacar a Naa Gariba. Aquest, abandonat per tots els caps de Dagbon occidental, fou capturat per l'exèrcit aixanti; a la tornada a [[Kumasi]] amb el seu presoner un grup de notables (''nahibi'') dirigits per Nasalan Ziblim, es va presentar a l'exèrcit aixanti a Yeji i va demanar l'alliberament del rei Naa Gariba; això fou concedit però a canvi Dagbon hauria d'entregar esclaus, ramats i teles a manera de tribut anual. Aquest pagament va continuar, cada vegada més irregularment, fins a la decadència del [[regne Aixanti]] el 1874. Com a part de l'acord per l'alliberament de Naa Gariba, un delegat aixanti quedaria estacionat a Yendi, la capital de Dagbon. Això va comportar aviat l'establiment de una branca de mosqueters a l'exèrcit dagbon. Els mosqueters, Kambonse, va incrementar la capacitat militar del regne.

Durant el regnat de Ya Naa Suman Zoli (1778-1799), Yelizoli Lana Lagfu va esdevenir molt poderós i temut per seus iguals; va ajudar al seu oncle (germà de la seva mare) Mion Lana Yakubu en la presa del poder a Yani (a Yendi). Yelizoli Lana Lagfu i Naa Yakubu van organitzar les seves forces i van llançar un atac sorpresa contra Ya Naa Suman Zoli, derrotant al seu exèrcit i matant al rei (1799).<ref> A la mort del rei o ''Ya Naa'' tots els caps principals i de segona classe eren oficialment informats per la família i havien de viatjar a Yendi per fer determinats ritus com disparar els mosquets pels caps dels soldats, visitar la tomba del rei; presentació dels elements d'enterrament a la família, etc... La presentació dels elements d'enterrament es feia pels tres caps o reis, el ''Karaga Naa'', el ''Savelugu Lana'' i el ''Mion Lana'' que ocupaven les pells de les portes de Yani, constituïa el preliminar per la vacant de les pells de Yani; els caps després tenien opció a retornar al seu domini o restar a Yendi fins a acabar els ritus funeraris i la selecció del nou Ya Naa; l'excepció a la norma era que els caps de Kumbun (el ''Kumbun Naa'') i de Gushie (el ''Gushie Naa'') no podien entrar a Yendi fins que el comitè de selecció havia escollit el ''Ya Naa'' successor</ref> Mion Lana Yakubu va pujar a les pells de Yani <ref>l'empellament del ''Ya Naa'' es feia al capvespre; el elegit arribava a la sala del Katin Duu on era adornat amb les insígnies reials, incloent una bata i una gorra pertanyent al fundador Tohadzie, perles, carbasses, una gran carabassa, i un conjunt de llances. Després s'asseia tres vegades al tamboret real, el ''Gbolon''. A la matinada el Ya Naa era portat a Zohe, en una acolorida processó enmig de tambors i balls, a la casa del ''Zohe Naa'', on passava els primers dies del seu regnat. El ''Ya Naa'' també es quedava a la casa de Mbadugu durant un parell de dies.</ref> sota el nom de Ya Naa Yakubu I i va governar fins a la seva mort el 1839. Ya Naa Yakubu I fou el pare de Naa Abdulai (Abudu) i Naa Andani, els fundadors respectivament de les branques ''Abudu Yili'' i ''Andani Yili'' de la dinastia.

 

 

En el regnat de Ya Naa Andani II els europeus van començar a penetrar al país portant banderes, tractats i promeses de protecció a les que Naa Andani II es va resistir, en concret als alemanys. El [[4 de desembre]] de [[1886]] un exèrcit de 7000 dagbons armat d'arcs i fletxes es va enfrontar amb l'exèrcit alemany amb fusells a [[batalla d'Adibo|Adibo]], prop de Yendi. Tot i le valentia dels guerrers dagbons, els alemanys van aconseguir (o almenys es van atribuir) la victòria però a causa de les moltes baixes es van haver de retirar sense aconseguir res.

Ya Naa Andani II, abans de morir, va recomanar que a la seva mort pugés a les pells Karaga Naa Alasani, fill de Naa Abdulai (Abudu) I, mentre el seu propi fill gran Tugu Naa Yiri esdevindria rei de Karaga, i hereu presumpte. Això va establir un sistema no escrit d'alternança. Però a la mort de Ya Naa Andani II, la lluita pel poder va esclatar altre cop: Karaga Naa Alasani no va aconseguir anar a Yendi on si que va arribar el fill de Ya Naa Andani II per vetllar al mort; segons la tradició a la mort del rei tots els caps de divisió havien d'anar a Yendi i oferir el condol a la família, excepte el Gushie Naa; després de l'enterrament els caps podien escollir entre restar a Yendi durant els ritus següents o tornar als seus respectius cacicats. Quan Karaga Naa Alasani no va arribar a la vetlla de Ya Naa Andani II, el seu fill ho va considerar ofensiu i quan Karaga Naa Alasani va arribar durant els ritus funeraris finals, el seu condol fou refusat i Karaga Naa Alasani va haver d'abandonar Yendi. Després del funeral i contra la darrera voluntat de Ya Naa Andani II, fou pujat a les pells Yoo Naa Darimani (a.k.a. Kukra Adjei) que era fill de Naa Yakubu I.

El regnat de Ya Naa Darimani (Kukra Adjei) fou efímer, va durar només set setmanes. Aprofitant la disputa que va seguir al funeral de Naa Andani II i la pujada de Ya Naa Darimani, el príncep Korli Naa Bukari Narkaw va anar a Sansanne Mango, al [[Togo Alemany]], i va convidar als alemanys a atacar Yendi. Els alemanys que encara recordaven el seu fracàs després de la [[batalla d'Adibo]], van veure una bona oportunitat per dominar Dagbon i dirigits per Rigler van envair el regne, trobant als senyors de Dagbon occidental que tornaven de la coronació de Naa Darimani, a la població de Sang; els van atacar i van matar a Tugu Naa Yiri que havia estat declarat ''Ya Naa'' hereu. Ya Naa Darimani (Kukra Adjei) va abdicar i va fugir de Yendi. Els alemanys van ajudar a pujar a les pells a Karaga Naa Alasani com a nou rei.

 

*Ya Naa Yakubu II 1974-2002

 

{{referències}}

 

[http://www.dagbon.net/history.php Història de Dagbon]