Poesia: diferència entre les revisions

Atès que la reflexió literària de Plató es troba a l'interior mateixa d'una altra obra encara més àmplia, de caire metafísic, el criteri que fe servir el filòsof grec per a establir aquesta distinció en tres graus no és literari, sinó més aviat filosòfic. En primera instància Plató descriu la creació dramàtica, és a dir, el teatre, com a "poesia imitativa" de forma queon l'autor no parla en primera persona, sinó que fa parlar els altres;c. hiHi descriu, d'altra banda, com a "poesia no imitativa" l'obra en què l'autor sí parla en primera persona, al·ludint d'aquesta manera al ditirambe, que és una composició religiosa en honor a Dionís;. enEn darrera instància, estableix un tercetercer tipus de poesia en què la veu de l'autor es barreja amb la dels altres, és a dir, els personatges, raó per la qualon calcaldria situar-hi l'èpica.

Tal i com s'ha apuntat, Plató tracta la literatura dins el seuun context d'unde tractament filosòfic. És Aristòtil qui, per primera vegada, afronta l'elaboració d'una teoria literària independent. L'obra clau és ''Poètica'' (aprx. 334 ane), dit altrament, la seva obra ''sobre la poesia''. Aristòtil hi introdueix primerament un element força nou quan descriu la poesia. Hi té en consideració que al costat del llenguatge (el "mitjà d'imitació" característic de la poesia), s'hi poden utilitzar en determinades formes, en ultra, altres mitjans com l'harmonia i el ritme. Mitjans reflectits als gèneres dramàtics, a la poesia mèlica i els ditirambes. A més, quan reflexiona sobre la forma d'imitació, fa distinció entre la narració pura o la primera persona (ditirambe) i la narració alternada (èpica), cosa que el porta a una divisió similar a aquella havia fet Plató.