Poesia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 2:
La '''poesia''', a l'[[art]] en general, és una manera d'usar qualsevol [[llenguatge]] artístic en accions, situacions o objectes que inspiren sensacions, estats, bellesa, nous punts de vista o noves relacions entre conceptes. Així, sense especificitat [[Tema artístic|temàtica]], la '''poètica''' es d'un llenguatge o d'una [[obra d'art]] té a veure amb la [[síntesi]] i l'[[associació]]. Algunes [[eina|eines]] en poden ser la [[metàfora]], és a dir, l'expressió que conté implícita una [[comparació]] entre termes que naturalment se suggereixen uns als altres, o entre els que l'artista troba subtils afinitats, i la [[imatge]], paraules que la [[retòrica]] tradicional emparenta. La imatge és la construcció d'una nova [[realitat]] [[semàntica]] mitjançant [[significat]]s que en conjunt suggereixen un [[sentit]] unívoc i alhora diferent. El [[Dia Mundial de la Poesia]] és el [[21 de març]].
Al cas específica de la [[literatura]],<ref name=
També es diu poesia d'una [[obra d'art|obra]] en [[vers]]. Hi podem distingir les obres escrites en vers; i el conjunt d'obres [[Poètica (disciplina)|poètiques]] d'un [[poeta]], o de diferents poetes, produïdes en una època, una [[idioma|llengua]] determinada, un gènere, etc. Es diu poesia del contingut formós, o de la [[Forma (art)|forma]] [[bellesa|bella]] d'una obra literària. Tradicionalment, es distingeixen tres gèneres poètics: l'[[èpic]], el [[líric]] i el [[dramàtic]].
Línia 41:
Sense donar-hi especificitat temàtica, la poesia moderna es definix per la seva capacitat de síntesi i d'associació. La seva eina principal és la metàfora; és a dir, l'expressió que conté implícitament una comparació entre termes que de forma natural se suggereixen els uns amb els altres o entre els qui el poeta hi troba afinitats subtils. Alguns autors moderns han volgut diferenciar metàfora d'imatge, mots que la retòrica tradicional acostuma a emparentar. Per a altres autors, en canvi, la imatges és la construcció d'una nova realitat semàntica a través de significats que conjuntament suggereixen un sentit un-equívoc i al mateix temps diferent i estrany.
==
[[Fitxer: GilgameshTablet.jpg|thumb|La tauleta sobre el [[diluvi]] de l'[[epopeia de Guilgameix]], escrita en [[accadi]].]]
Hi ha testimonis de llengua [[escrit]]a en forma de poesia en [[Jeroglífic egipci|jeroglífics]] [[Antic Egipte|egipcis]] de 25 [[segle]]s abans de Crist. Es tracta de cants de feina i religiosos.<ref name= "Gran"/> El ''[[Epopeia de Guilgameix|Poema de Guilgameix]]'', obra èpica dels [[sumeris]], va ser escrit amb [[Escriptura cuneïforme|caràcters cuneïformes]] i sobre taules d'[[argila]] uns 2000 anys abans de Crist. Els cants de ''[[La Ilíada]]'' i ''[[L'Odissea]]'', les composicions que s'atribueixen a [[Homer]], daten de vuit segles abans de l'[[era cristiana]]. Els [[Veda|Vedes]], llibres sagrats de l'[[hinduisme]], també contenen himnes i la seva última versió es calcula va ser redactada al [[segle III aC]]. Per aquests i altres textos antics se suposa justificadament que els pobles componien cants que eren transmesos oralment. Alguns acompanyaven la feina, d'altres eren per invocar les divinitats o a celebracions, i d'altres per narrar els fets heroics de la comunitat. Els cants homèrics parlen d'episodis molt anteriors a [[Homer]] i la seva estructura permet deduir que circulaven de boca en boca i que eren cantats amb acompanyament d'[[Instrument musical|instruments musicals]]. Homer esmenta en la seva obra la figura de l<nowiki>'</nowiki>''Aedo'' (cantaire), que narrava successos en [[vers]] al compàs de la [[lira (instrument musical)|lira]]. El ritme dels textos no només tenia la finalitat d'agradar els [[sentit]]s, sinó que permetia recordar els cants amb més facilitat.
Linha 64 ⟶ 63:
La poesia lírica [[Japó|japonesa]], de gran influència a [[Europa]] en el [[segle XX]], es remunta al segle VIII i una de les seves formes més populars és el [[haiku]], una composició de tres versos de cinc, set i cinc síl·labes, en la que una imatge visual es contrasta amb una altra, sense comentaris, o a una imatge segueix una reflexió concisa i a la vegada fugaç. El haiku, utilitzat pel [[budisme]] [[zen]] per transmetre les seves ensenyances, va influir en poetes avantguardistes del segle XX, com el [[nord-americà]] [[Ezra Pound]]. S'anomena ''haiku'' a la primera [[estrofa]] d'una variant mètrica nomenada ''tanka''.
== Tècnica poètica ==
=== Característiques de la poesia a la literatura ===▼
[[Fitxer:Roman Yakobson.jpg|thumb|[[Roman Jakobson]] (1917)]]▼
Tot i que el que és poesia va canviant segons l'època, amb l'aparició de nous gèneres i recursos expressius i la desaparició d'altres, hi ha una sèrie de trets que acostumen a aparèixer a la poesia. ▼
<br />
L'aspecte visual del poema escrit es reflecteix en que cada vers ocupa una línia i per tant no s'omple tota la pàgina com passa amb els textos en [[prosa]]. Se separen també les estrofes o agrupacions de versos per espais en blanc. La [[poesia visual]], a més a més, juga amb el contorn de la plana i la forma del text, combinant recursos gràfics i textuals.{{CC|data=abril de 2017}}▼
=== Treball lingüístic o recursos lingüístics ===
Per últim a la poesia té un paper molt important el nivell [[fonètic]] de la llengua, amb especial atenció a cada [[so]] i als efectes que causa i amb combinacions particulars (com [[al·literacions]]) per augmentar la musicalitat del text (de fet la poesia inicialment sempre era cantada). Per aquest motiu la poesia sovint demana de ser recitada en alta [[veu]] i no solament llegida en veu baixa, per apreciar aquest treball amb els sons, a diferència d'altres gèneres.{{CC|data=abril de 2017}}▼
El llenguatge poètic pot anar més enllà de la funcionalitat i la quotidianitat, incloent-les i podent també ser més ampli. En llengua és l'ús màxim de la funció poètica del [[llenguatge]] de [[Roman Jakobson]]: la llengua de la poesia s'allunya de l'habitual per causar un efecte d'estranyament en el lector-oïdor (terme del [[formalisme rus]]) i aconseguir així un efecte [[estètic]]. Per a això usa metàfores, condensa l'expressió, altera el sentit habitual de mots i expressions [[gramatical]]s i empra jocs de llengua i imatges suggeridores, amb un gran domini de la [[connotació]] de cada paraula. ▼
Es pot utilitzar el [[jo líric]]: mitjançant la primera persona gramatical del jo es presenta un subjecte fictici que no té perquè representar a l'autor.<ref name="joliric">{{ref-web |url=http://contenidosdigitales.ulp.edu.ar/exe/lenguayliteratura/el_yo_lrico.html |títol= El "yo lírico" |consulta=3 abril 2017 |obra= Lengua y Literatura|editor=Universitat de La Punta}}</ref>▼
==== Ritme ====▼
El [[ritme]] en poesia és la repetició regular de diversos elements que formen part d’un [[missatge]] poètic per tal d’aconseguir una certa [[música|musicalitat]] o [[so]]noritat. Els procediments que permeten dotar de ritme un poema són diversos. Destaquen la repetició d'una paraula o d'una construcció sintàctica al llarg de diversos versos, la distribució de les síl·labes accentuades i la repetició de sons al final de cada vers.{{CC|data=abril de 2017}}▼
La llengua se sotmet a les normes de la [[Mètrica (poesia)|mètrica]]: hi ha un ritme particular de dicció, que ve marcat per l'[[alternança]] de síl·labes llargues i breus, de tòniques i àtones o per la presència de [[rima]], segons la llengua. Aquest ritme s'encabeix en esquemes determinats quant al nombre i tipus de sons permesos, que formen els versos.▼
=== Gèneres poètics a la literatura ===
Linha 87 ⟶ 76:
[[Fitxer:Le Poème lyrique, par Jean-Baptiste Tuby - IMG 0021.jpg|thumb|Al·legoria de la poesia lírica, [[Parc de Versalles]]]]
[[Fitxer:Le poème pastoral par Hérard et Granier - IMG 0056.jpg|thumb|Al·legoria de la poesia ègloga (pastoral), [[Parc de Versalles]]]]
Dins de la classificació de [[gènere literari|gèneres literaris]] hi ha el gènere poètic, que és el recurs de la [[literatura]] mitjançant el qual s'[[bellesa|embelleix]] la cosa de la qual es [[parla]]. A més del fet que a través d'ell es transmeten sentiments, emocions i [[pensament]]s a través de diferents recursos [[Expressió lingüística|expressius]].<ref name=
==== Poesia lírica ====
{{AP|Poesia lírica}}
La [[poesia lírica]] és un gènere literari en el qual l'autor vol expressar tots els seus sentiments i emocions respecte a un ens o objecte d'inspiració. El gènere líric es caracteritza per tenir la presència d'un:
*
* L'[[objecte]] líric és l'ens, objecte o situació que provoca els sentiments en el poeta, els que són expressats pel parlant líric.
* El [[motiu]] líric és el tema del qual tracta l'obra lírica, això vol dir que és el sentiment predominant que expressa l'objecte líric el parlant líric.
Linha 125 ⟶ 115:
Entre els [[romans]] destaquen obres com ''De Rerum natura'' on [[Lucreci]] exposa la concepció [[epicuri|epicúria]] del [[món]], ''Les Geòrgiques'' de [[Virgili]] o ''Halièutica'', tractat sobre la pesca que [[Ovidi]] va escriure des del seu exili a la Mar Negra, on tenia molt temps per observar com pescaven els nadius.
== A la literatura ==
▲=== Característiques de la poesia a la literatura ===
▲[[Fitxer:Roman Yakobson.jpg|thumb|[[Roman Jakobson]] (1917)]]
▲Tot i que el que és poesia va canviant segons l'època, amb l'aparició de nous gèneres i recursos expressius i la desaparició d'altres, hi ha una sèrie de trets que acostumen a aparèixer a la poesia.
==== Imatges visuals i sonores ====
▲L'aspecte visual del poema escrit es reflecteix en que cada vers ocupa una línia i per tant no s'omple tota la pàgina com passa amb els textos en [[prosa]]. Se separen també les estrofes o agrupacions de versos per espais en blanc. La [[poesia visual]], a més a més, juga amb el contorn de la plana i la forma del text, combinant recursos gràfics i textuals.{{CC|data=abril de 2017}}
▲Per últim a la poesia té un paper molt important el nivell [[fonètic]] de la llengua, amb especial atenció a cada [[so]] i als efectes que causa i amb combinacions particulars (com [[al·literacions]]) per augmentar la musicalitat del text (de fet la poesia inicialment sempre era cantada). Per aquest motiu la poesia sovint demana de ser recitada en alta [[veu]] i no solament llegida en veu baixa, per apreciar aquest treball amb els sons, a diferència d'altres gèneres.{{CC|data=abril de 2017}}
==== Metaquotidianitat ====
▲El llenguatge poètic pot anar més enllà de la funcionalitat i la quotidianitat, incloent-les i podent també ser més ampli. En llengua és l'ús màxim de la funció poètica del [[llenguatge]] de [[Roman Jakobson]]: la llengua de la poesia s'allunya de l'habitual per causar un efecte d'estranyament en el lector-oïdor (terme del [[formalisme rus]]) i aconseguir així un efecte [[estètic]]. Per a això usa metàfores, condensa l'expressió, altera el sentit habitual de mots i expressions [[gramatical]]s i empra jocs de llengua i imatges suggeridores, amb un gran domini de la [[connotació]] de cada paraula.
▲Es pot utilitzar el [[jo líric]]: mitjançant la primera persona gramatical del jo es presenta un subjecte fictici que no té perquè representar a l'autor.<ref name="joliric">{{ref-web |url=http://contenidosdigitales.ulp.edu.ar/exe/lenguayliteratura/el_yo_lrico.html |títol= El "yo lírico" |consulta=3 abril 2017 |obra= Lengua y Literatura|editor=Universitat de La Punta}}</ref>
▲==== Ritme ====
▲El [[ritme]] en poesia és la repetició regular de diversos elements que formen part d’un [[missatge]] poètic per tal d’aconseguir una certa [[música|musicalitat]] o [[so]]noritat. Els procediments que permeten dotar de ritme un poema són diversos. Destaquen la repetició d'una paraula o d'una construcció sintàctica al llarg de diversos versos, la distribució de les síl·labes accentuades i la repetició de sons al final de cada vers.{{CC|data=abril de 2017}}
▲La llengua se sotmet a les normes de la [[Mètrica (poesia)|mètrica]]: hi ha un ritme particular de dicció, que ve marcat per l'[[alternança]] de síl·labes llargues i breus, de tòniques i àtones o per la presència de [[rima]], segons la llengua. Aquest ritme s'encabeix en esquemes determinats quant al nombre i tipus de sons permesos, que formen els versos.
== Filosofia de la poesia i l'allò poètic ==
| |||